Sánchez evita respondre si va destituir Laya per exigència del Marroc

MadridPedro Sánchez va destituir Arancha González Laya com a ministra d'Exteriors una setmana després d'una reunió secreta entre Espanya i el Marroc en què, segons publica El Confidencial, la delegació de Rabat hauria exigit el cap de la llavors cap de la diplomàcia espanyola. Aquesta trobada va tenir lloc el 2 de juliol del 2021 i la van encapçalar l'ambaixador espanyol al país africà, Ricardo Díez-Hochleitner, i la seva homòloga a Madrid, Karima Benyaich. Una nota informativa del 8 de juliol del 2021 del Centre Nacional d'Intel·ligència parlava d'aquesta cimera i no feia referència a l'exigència del Marroc de cessar Laya com a pas previ a iniciar el procés de reconciliació, però l'esmentat mitjà ho hauria confirmat a través d'altres fonts coneixedores de la reunió.

Com a antecedents, es van produir tres episodis que expliquen la situació: Espanya va acollir per raons humanitàries durant el mes d'abril del 2021 en un hospital de Logronyo el líder del partit prosaharaui Front Polisario, Brahim Ghali, que va arribar a Saragossa a bord d'un avió algerià malalt de coronavirus. Segons El Confidencial, el ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, va desaconsellar-ho quan el president espanyol l'hi va consultar. Un mes després, les autoritats marroquines van permetre o avalar una entrada massiva d'immigrants per la frontera de Ceuta que es va interpretar com una represàlia. Per acabar, al cap de gairebé un any, el moviment que va propiciar la pacificació: el gir de Sánchez sobre el Sàhara Occidental.

Sánchez ha comparegut aquest dimecres al Congrés, entre altres qüestions, a petició del PP per retre comptes de la reunió mantinguda amb el Regne del Marroc a principis de febrer d'aquest any, de la qual es va absentar Mohammed VI. Diversos portaveus li han demanat amb insistència que confirmi si va cessar Laya per exigència de Rabat, però ha esquivat respondre-hi. "No opinem sobre això", han anotat fonts de la Moncloa. En la seva exposició inicial, ha esbossat un "balanç positiu" del nou full de ruta que l'abril del 2022 es va pactar, aquell cop sí, en una reunió bilateral amb el rei del Marroc que va ser possible després del gir de Sánchez sobre el Sàhara Occidental.

"Avui la ruta atlàntica és l'única que decreix en un context d'augment d'immigració irregular a Europa", ha dit el president espanyol, que ha contraposat aquesta situació amb l'increment del 300%, ha dit, d'immigració a Itàlia. "Sisplau, no tregui pit de com ha disminuït la immigració. El que s'està discutint al Consell Europeu és que la migratòria ha de ser una política europea. Si van a Itàlia o Grècia, ja hem solucionat el problema?", li ha replicat indignat el portaveu del PNB, Aitor Esteban. Altres portaveus li han recriminat l'"estimada Giorgia [Meloni]" que va dedicar a la presidenta ultradretana d'Itàlia, que acaba de decretar l'estat d'emergència migratòria.

La portaveu de Junts, Míriam Nogueras, s'ha arribat a preguntar per què existeixen el ministeri d'Exteriors i d'Interior si "les polítiques de gestió de fronteres les marca el Marroc"; i Esquerra i EH Bildu han criticat que no es garanteixin les peticions d'asil. En aquest sentit, Sánchez s'ha mostrat esperançat d'arribar a un acord sobre el pacte de migració i asil durant la seva presidència del consell de la Unió Europea aquest segon semestre del 2023, si bé ha demanat als partits d'esquerres que també assenyalin la responsabilitat de les "màfies que trafiquen amb persones".

Una "dictadura amiga"?

El debat sobre el Marroc s'ha reobert coincidint amb les paraules de la vicepresidenta segona del govern espanyol, Yolanda Díaz, que diumenge passat en una entrevista al programa Lo de Évole de La Sexta va qualificar de "dictadura" el regne alauita. La Moncloa ja l'ha desautoritzat i el PP ha volgut furgar en aquesta contradicció dins el govern de coalició. Sánchez ha parlat del país nord-africà com a "amic i aliat" i la diputada d'ERC María Carvalho ha trobat una solució intermèdia: "És una dictadura amiga, suposo".