El PSOE es queda sol defensant el gir de Sánchez amb el Sàhara

MadridLa diputada del PP Valentina Martínez Ferro ho ha assenyalat al final de la seva intervenció davant del ministre d'Exteriors, José Manuel Albares: "Ha aconseguit vostè una cosa inèdita: la unanimitat de tots els grups excepte el seu". I és que, un darrere l'altre, tots els portaveus, des de Vox fins a la CUP passant per Unides Podem -els socis del PSOE a l'executiu-, han carregat durament contra el gir del govern espanyol sobre el Sàhara Occidental durant la compareixença d'Albares a la comissió d'exteriors del Congrés. En un moment clau de la legislatura, hores abans d'un Consell Europeu que serà crucial per als plans de Pedro Sánchez, el president espanyol ha dinamitat els ponts amb l'oposició i els seus socis en una maniobra que ningú acaba d'entendre del tot: la carta que va enviar al rei Mohamed VI avalant la proposta d'autonomia per al Sàhara que el Marroc va fer el 2007. Fins i tot algun diputat del PSOE volia escoltar el ministre per veure si l'argumentari l'acabava de convèncer. Mai els socialistes s'havien quedat tan sols i tan aïllats al Congrés. Què passarà si el gir es vota a la cambra? Aquest és l'avís que han fet alguns portaveus com Marta Rosique d'ERC o un Aitor Esteban (PNB) especialment enfadat.

Unes hores abans que Albares ha parlat, per primera vegada en cinc dies, el president espanyol. I ho ha fet en el marc d'una visita a Ceuta i Melilla. Sánchez ha admès a Ceuta que la pressió marroquina, que mantenia les relacions diplomàtiques i les comunicacions marítimes trencades des fa nou mesos, ha fet efecte. "La crisi amb el Marroc no es podia sostenir més", ha dit Sánchez. El nucli de l'acord, com ha reconegut el cap del govern espanyol, és la recuperació de la col·laboració per controlar els fluxos migratoris, tot i que també ha esmentat qüestions com la seguretat i el comerç. Sánchez s'ha esforçat a destacar que l'autonomia del Sàhara dins el Marroc, que el govern espanyol privilegia ara per sobre del referèndum d'autodeterminació, "és una de les propostes recollides per l'ONU" i que Espanya ha fet el mateix pas que països com França i Alemanya. Sigui com sigui, ha volgut deixar clar que a la carta reconeix que la solució "ha de ser acordada per les dues parts".

Ja des de Melilla, Sánchez ha admès que Espanya haurà de "recuperar les relacions diplomàtiques" amb Algèria després de l'acord amb el Marroc en relació amb el Sàhara. I és que així com Rabat ha tornat a enviar el seu ambaixador a Madrid, Alger l'ha retirat. Al Congrés, Albares ha fet equilibris per defensar que, per una banda, la carta enviada al rei marroquí no suposa un gir de 180 graus, i per l'altra, que aquesta mateixa carta permet obrir una "nova etapa" amb el Marroc i facilita que Espanya passi ara "de ser un espectador a ser un actor" en aquest conflicte. El ministre ha insistit que l'objectiu és "acabar amb les màfies que trafiquen amb persones" i ha subratllat la importància de les relacions bilaterals amb el Marroc traient pit dels guanys que ja s'han aconseguit. Així, ha anunciat que a partir de dilluns es reobriran les vies marítimes i es posarà en marxa l'operació Pas de l'Estret.

Albares també ha informat que el dia 1 d'abril viatjarà a Rabat per posar en marxa el nou full de ruta. "Vull ser l'últim ministre d'Exteriors que hagi d'afrontar una crisi amb el Marroc", ha dit. Sobre el poble saharaui, Albares ha assegurat que "el conflicte no pot durar 46 anys més" i s'ha compromès a no abandonar els refugiats de Tindouf. No s'ha estat, amb tot, d'agrair a l'expresident José Luis Rodríguez Zapatero que s'hagi alineat amb la Moncloa en aquesta qüestió.

La carta íntegra

Aquest dimecres el diari El País ha publicat íntegra la famosa carta de Pedro Sánchez a Mohamed VI, que va ser enviada quatre dies abans que Rabat en difongués el contingut. El president espanyol hi sosté que “Espanya considera que la proposta marroquina d'autonomia presentada el 2007 és la més seriosa, creïble i realista per resoldre la diferència". Sánchez també hi afirma que reconeix "la importància que té la qüestió del Sàhara Occidental per al Marroc i els esforços creïbles i seriosos d'aquest país, en el marc de les Nacions Unides, per trobar una solució mútuament acceptable". Els grups han reclamat sense èxit que el govern els faciliti l'original de la carta.

La qüestió continua generant tensió dins mateix de l'executiu. La ministra de Drets Socials i líder de Podem, Ione Belarra, ha dit que el gir "no respon a l'esperit de la coalició progressista, ni a l'acord de govern ni al seu programa electoral". I en la comissió d'exteriors, Gerardo Pisarello, en nom dels comuns, també ha estat molt contundent i ha volgut posar en relleu "la dignitat de la ministra González Laya, que li va costar el càrrec". Aquesta ministra va ser cessada després que la seva decisió d'acollir en un hospital espanyol el líder del Front Polisario, Brahim Galli, provoqués la crisi diplomàtica amb el Marroc. Arran d'aquest episodi, Sánchez la va destituir i va encarregar a Albares millorar les relacions amb el Marroc. I sens dubte ho ha fet. Però la pregunta, feta per diversos portaveus, és: a quin preu?