Sánchez espera segellar a Barcelona la seva aliança energètica amb Macron

MadridBarcelona acollirà aquest dijous la 27a cimera hispano-francesa en un context de discussió oberta a la Unió Europea per la reforma del mercat elèctric. En aquest escenari, Madrid espera poder segellar amb París una aliança per impulsar un sistema que reflecteixi millor els costos de producció a tota la Unió Europea, en línia amb el que ja suposa l'excepció ibèrica per a Espanya i Portugal. L'Elisi va fer pública dimarts la seva proposta i des de la Moncloa es considera que aquesta serà una ocasió magnífica per visualitzar un front París-Madrid, ja que veuen les dues iniciatives molt alineades i remarquen que són una absoluta prioritat per als dos països.

Si a això hi sumem el gir d'Alemanya, que aquest dimarts va canviar de postura i va obrir la porta a generalitzar la proposta espanyola, la victòria de Sánchez en aquest àmbit pot ser total. Recordem que el PP va arribar a parlar de "timo ibérico" per desqualificar una proposta que es calcula que ha ajudat a rebaixar la factura elèctrica de les llars al voltant d'un 30%.

Barcelona i el Procés

Més enllà d'aquesta qüestió, l'altre gran focus d'atenció de la cimera és l'escenari escollit: Barcelona. Des de la Moncloa insisteixen que es tracta d'una tria lògica perquè es tracta de la capital de Catalunya, un territori amb una àmplia frontera amb França i que a més acaba de ser escollida com a port de sortida de l'hidrogen verd cap a Europa a través del projecte BarMar, un hidroducte submarí que unirà Barcelona amb Marsella. Un projecte, però, del qual no s'espera cap avanç important a la cimera, segons fonts de la Moncloa, que indiquen que l'acord polític ja està pres i ara s'està treballant en els estudis tècnics, que no abordaran els ministres.

Tot i això, a ningú no se li escapa que la cimera vol incidir en el discurs que el govern espanyol ja fa temps que està llançant per justificar la seva aposta pel diàleg amb la Generalitat i decisions com els indults i la derogació de la sedició: que la Catalunya d'avui no té res a veure amb la del 2017 i que ara Barcelona està en disposició d'acollir grans projectes com el BarMar, que haurien estat impensables en un context d'inestabilitat i agitació al carrer com la de fa cinc anys. En aquest sentit, la cimera servirà per testar si aquesta estratègia de l'apaivagament amb l'independentisme dona resultats o no.

Més enllà d'això, els responsables de la política exterior espanyola donen una rellevància màxima al tractat d'amistat que firmaran tots dos presidents (i que es coneixerà com a Tractat de Barcelona) i que portarà, en la seva opinió, les relacions bilaterals entre els dos països a un nivell màxim. L'anterior tractat data del 1997, quan el context, per exemple en l'àmbit de la lluita contra el terrorisme etarra, era molt diferent. No en va, França és el primer client de les exportacions espanyoles (50.480 milions el 2021) i el tercer proveïdor (34.000 milions). Els responsables econòmics de l'executiu expliquen que França té més comerç amb Espanya que amb la Xina, i Espanya més amb França que amb tot el continent americà. És, doncs, més que un simple soci.

Deu ministres

El president espanyol, Pedro Sánchez, acompanyat de les tres vicepresidentes (Calviño, Díaz i Ribera) i set ministres més (Exteriors, Defensa, Interior, Agricultura, Educació, Transports i Cultura), rebrà la delegació francesa a les 10.30 h a l'esplanada de davant del Museu Nacional d'Art de Catalunya. Aquest serà l'únic moment en què s'ha previst la presència tant del president de la Generalitat, Pere Aragonès, com de l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, en qualitat d'amfitrions territorials. Els dos presidents passaran revista a les tropes mentre sonen els respectius himnes nacionals. Tot seguit Sánchez i Macron es retiraran per a una reunió bilateral, i cada ministre farà el mateix amb el seu homòleg. Més tard es reuniran tots en un ple per posar en comú les conclusions i cap a les 14 h està prevista la signatura del tractat d'amistat i la resta d'acords bilaterals previstos.

En l'agenda, a més de la reforma del mercat elèctric, es parlarà de temes clau com les interconnexions elèctriques i ferroviàries (el Corredor Mediterrani), la immigració, la governança econòmica de la UE i el suport a Ucraïna en la seva lluita contra Rússia. A més del tractat d'amistat se signaran acords bilaterals en l'àmbit de la defensa, de cooperació agrària amb Ucraïna, de suport a l'ensenyament de l'espanyol a França i de cooperació en matèria d'economia social. A la Moncloa consideren que totes les reivindicacions que els ha fet arribar el president Aragonès ja formen part de l'agenda de la cimera, inclosa la del reconeixement del català a Europa. Una demanda catalana que no s'atendrà és la reobertura dels vuit passos fronterers que es van tancar durant la pandèmia i que no s'han reobert. París assegura que és una mesura de control de la immigració i contra el terrorisme, però els ajuntaments catalans de prop de la frontera es consideren damnificats.

La Moncloa confia que la cimera servirà per reforçar el rol internacional de Sánchez, que aquesta setmana també ha estat al Fòrum Econòmic Mundial de Davos, on va defensar la necessitat d'acabar amb les desigualtats globals. Justament per fer balanç d'aquest perfil internacional, on Sánchez es mou molt bé, el seu equip també busca maneres d'acostar la figura del president a la ciutadania. Per això aquest dimecres el seu equip ha distribuït unes imatges d'ell parlant amb pensionistes on ha tret pit de la revalorització de les pensions.

I és que les eleccions municipals i autonòmiques del 27 de maig són ja a la cantonada i al PSOE fan seva la famosa frase que es diu que el llavors ministre Jesús Posada va dir a José María Aznar quan aquest segon es pensava que la política internacional l'ajudaria a guanyar eleccions: "José María, menys Síria i més Sòria".