Sánchez i ERC exploraran els límits del "finançament singular"

MADRIDEl model de règim comú del finançament autonòmic torna de nou –si és que n'ha marxat mai– al tauler de joc de la política i, en concret, al tauler que ERC i el PSOE comparteixen. Si fa gairebé un any els republicans reclamaven "bilateralitat fiscal" a canvi d'investir Pedro Sánchez president del govern espanyol, avui situen com una línia vermella la idea d'un "finançament singular" si Salvador Illa vol els seus vots per ser investit president de la Generalitat.

En aquest últim any, però, els passos entre els dos partits a l'hora d'abordar aquesta caixa dels trons han estat més aviat escassos. Tanmateix, aquest diumenge, en plena negociació per formar Govern a Catalunya, ha estat el mateix Sánchez qui ha mogut fitxa. Per primera vegada, el president del govern espanyol ha dit que veu "factible" un "finançament singular" per a Catalunya, com reclama ERC. Fins ara, l'únic a què s'havia compromès Sánchez era a "millorar" el finançament, però sempre havia apel·lat a una reforma del model actual des de la "multilateralitat", és a dir, amb la resta de comunitats autònomes de règim comú. "És compatible millorar el sistema de finançament autonòmic des del pla multilateral i al mateix temps articular un finançament singular [...] per a Catalunya", ha afirmat Sánchez en una entrevista a La Vanguardia publicada aquest diumenge.

Les seves declaracions arriben després que aquest dissabte el líder del PSC, Salvador Illa, afirmés que el govern espanyol ajudaria a donar una resposta a la "singularitat" catalana. També la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, ha defensat aquesta setmana "entendre les singularitats de cada territori", tot i que ha seguit parlant d'una "reforma [del sistema de finançament] global": "No té cap sentit que fem carpetes diferents [entre comunitats]", afirmava Montero, en línia amb el que havia dit en altres ocasions, en què havia tancat la porta a negociar un model exclusiu per a Catalunya.

De moment, però, ni Sánchez ni Illa ni tampoc Montero han entrat a detallar què vol dir per a ells un finançament "singular". Ni tan sols quan han parlat de "millorar-lo". Durant les jornades del Cercle d'Economia, Sánchez va dir que l'Estatut dona eines perquè hi hagi una reforma –el PSC ha defensat el consorci tributari i respectar el principi d'ordinalitat– i va demanar no caure en el "greuge territorial" entre comunitats autònomes. Per la seva banda, aquest mes de març ERC sí que va detallar la seva proposta de "finançament singular", que, entre altres coses, inclou una quota de solidaritat amb la resta de comunitats i una transferència a l'Estat.

Garantia de recursos

"El govern [espanyol] no acceptarà un model que no garanteixi recursos a totes les comunitats autònomes", advertia Montero el passat mes de març, quan el Govern va donar a conèixer la seva proposta. Aquesta és una de les potes més espinoses del debat pel rol que té Catalunya. El sistema de finançament es nodreix, sobretot, d'una part dels ingressos que obtenen les comunitats autònomes pels impostos cedits. Catalunya –i també Madrid–, pel seu múscul econòmic, juga un paper clau, perquè fa una aportació neta, és a dir, aporta més recursos dels que rep, a diferència de la gran majoria de comunitats autònomes. Segons càlculs de Fedea, l'any 2021 va aportar 2.168 milions d’euros més dels que va rebre.

Això, que podria estar "justificat", com han apuntat els experts, es converteix en un problema quan els recursos que es reben del sistema no són suficients per cobrir serveis bàsics com l'educació o la sanitat. Catalunya denuncia que es troba en una situació d'infrafinançament.

Però tot es complica encara més quan s'obre el paraigua del dèficit fiscal, qüestió que va més enllà del sistema de finançament, perquè entren en joc elements com ara les inversions que fa l'Estat a Catalunya –calcular el dèficit permet conèixer la diferència entre els ingressos que les arques de l’Estat aconsegueixen a Catalunya cada any i les despeses efectives que l’Estat destina al Principat–. Segons càlculs de la Generalitat, el 2021 el dèficit fiscal va escalar fins als 22.000 milions d'euros, un "greuge" que tant ERC com Junts han reclamat revertir.

Fruit d'això, una de les altres exigències és la condonació d'una part del deute autonòmic vinculat al FLA. En el cas català, la condonació se situa vora els 15.000 milions d'euros. A això el govern espanyol sempre s'hi ha mostrat obert, però per a totes les comunitats autònomes. De fet, el ministeri d'Hisenda ja treballa internament en una norma pròpia que defineixi com serà aquesta condonació. Fonts d'Hisenda estimen que pugui estar a punt abans d'acabar l'any, quan la cartera pilotada per Montero confia en tenir uns nous pressupostos a l'Estat, i situen la mesura com a "prioritària". De fet, les mateixes fonts expliquen que, ara per ara, no hi ha cap canal obert sobre el model de finançament.

2021, l'últim gran moviment

Cal remuntar-se a l'any 2021 per trobar l'últim gran moviment per reformar el model actual de finançament, caducat des de l'any 2014. Aquell any, el ministeri d'Hisenda va fer una proposta a les comunitats per revisar el concepte de població ajustada, el sistema actual amb el qual s'anivellen els recursos del finançament autonòmic seguint criteris com la població, la despesa en sanitat o en ensenyament, per exemple. La majoria de comunitats, entre les quals Catalunya, el van rebutjar i des d'aleshores s'ha quedat en un calaix. En el cas català, el Govern (estava format per ERC i Junts) exigia tenir en compte altres elements, com ara el cost de vida o el pes demogràfic real, tot i que advertia que tocar el concepte "no solucionava" les seves exigències.

Més enllà de les converses ERC-PSOE

Però aquests no són els únics partits que participen (i hauran de participar) en aquesta partida. Cal tenir en compte que tot retoc de l'actual sistema implica tocar la llei orgànica de finançament de les comunitats autònomes (Lofca). Això requereix majoria parlamentària i, per tant, tenir el vistiplau de, com a mínim, tots els partits que van fer possible la investidura de Pedro Sánchez.

Si bé és cert que no és una quimera, la fragmentació actual al Congrés dels Diputats no ho posa fàcil: "Aquest és un govern amb minoria parlamentària", assumia Sánchez aquesta setmana quan se li preguntava sobre la convalidació d'un nou decret per prorrogar la rebaixa de l'IVA dels aliments. A tot plegat s'hi afegeix el fet que els partits bascos acostumen a inhibir-se del debat (el País Basc i Navarra tenen el seu règim foral) i que, a banda del rebuig del PP, el xoc també neix entre les files socialistes: el president de Castella-la Manxa, Emiliano García-Page, ha titllat d'"ofensa" les demandes de l'independentisme sobre el finançament.

Un dels partits que previsiblement també voldrà dir-hi la seva (almenys quan el debat es traslladi al Congrés dels Diputats) és Junts. Ja en l'acord per investir Sánchez els de Carles Puigdemont van marcar perfil propi amb la proposta d'una "clàusula d'excepció de Catalunya" dins del model de finançament, així com amb la "cessió del 100% de tots els tributs que es paguen a Catalunya". Tenint en compte que els seus vots seran imprescindibles, es fa difícil pensar que no tornin a fer peticions pròpies.

Sigui com sigui, i malgrat el camí tortuós que es presenta, no seria el primer cop que els socialistes entomen un gir de discurs (i de fets) respecte a coses que en algun moment eren "no acceptables", en paraules de Sánchez, com ara la llei amnistia.