MadridPedro Sánchez és un home acostumat a les caramboles d’últim moment. Quan sembla que tot se li gira en contra sempre acaba trobant un camí. Sigui amb qui sigui. Dimecres pensava que podria aconseguir sumar dreta i esquerra i acabar sortint victoriós del debat de la cinquena pròrroga de l’estat d’alarma. Però el cúmul d’errors l’ha portat a l’ostracisme a les portes d’una crisi econòmica d’enormes dimensions. “El govern s’ha sentit de vegades sol”, confessava divendres la ministra portaveu de l’executiu espanyol, María Jesús Montero. La Moncloa s’ha trobat una oposició creixent de la dreta durant l’estat d’alarma, amb un PP que veu com Vox se li està avançant i està capitalitzant les protestes al carrer. I, alhora, la centralització de competències ha posat entre l’espasa i la paret un dels suports clau del bloc de la investidura: ERC.
Inscriu-te a la newsletter El pacte entre Mazón i Feijóo per no enfonsar el PPUna mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi
En ple incendi pel pacte amb EH Bildu per la derogació de la reforma laboral, la Moncloa prioritza ara mateix reconstruir els ponts trencats amb la patronal i mantenir d’aliat el PNB, que es veu amenaçat per la nova estratègia pactista de l’esquerra independentista basca en plena precampanya per a les eleccions del 12 de juliol. En la ja habitual compareixença dels dissabtes, el cap de l’executiu espanyol es va desfer ahir en elogis amb el president de la CEOE, Antonio Garamendi, a qui va lloar per la seva condició de “patriota” i el seu “sentit d’estat”. Tot i que els empresaris mantenen la porta tancada a tornar al diàleg social, Sánchez -que dijous va trucar a Garamendi per intentar calmar els ànims- va mostrar-se confiat en reprendre’l “aviat”.
Però, tot i prioritzar aquestes negociacions, continuen els contactes parlamentaris amb els partits que van donar suport a la investidura. El diàleg obert entre la portaveu socialista al Congrés, Adriana Lastra, i el d’ERC, Gabriel Rufián, no ha cessat. Ara bé, fins que no culmini l’estat d’alarma i sigui necessari començar a remar per intentar evitar una crisi econòmica i social més profunda, la Moncloa no confia en poder recuperar de ple el bloc progressista de la investidura, segons assenyalen fonts parlamentàries a Efe.
Sánchez, de fet, va insistir dimecres que tenia el desig d’arribar al final de la legislatura, fins al 2024. I la seva intenció és fer-ho de bracet de les forces que van destronar l’expresident espanyol Mariano Rajoy i van permetre la investidura aquest gener. Però és conscient del clima de desconfiança generat els últims dies. El missatge que s’ha estès arran del pacte aigualit amb EH Bildu és que no és de fiar i no cuida les aliances. El president espanyol va evitar ahir atacar Esquerra per haver-se mantingut en el no i va culpar únicament el PP d’haver-lo abocat a pactar la cinquena pròrroga de l’estat d’alarma amb EH Bildu. Però conscient de les dificultats per negociar, no va concretar si demanarà una sisena pròrroga per arribar almenys fins al 21 de juny, quan previsiblement sortiran de l’estat d’alarma territoris com les Terres de l’Ebre, el Camp de Tarragona i l’Alt Pirineu i l’Aran. En aquests moments, va dir, s’està “estudiant”.
Problemes a la coalició
L’aïllament de Sánchez al Congrés en part no és més que un mirall dels problemes interns de la coalició. El president espanyol va descartar ahir dimissions i va tornar a defensar la vigència d’un govern de quatre anys. De fet, va negar contradiccions pel que fa a la lectura de l’acord amb EH Bildu. Però el que s’ha posat de manifest és que el mecanisme de negociació del PSOE ha fallat. Moltes veus, també socialistes, apunten a Lastra, i subratllen que el portaveu d’Unides Podem, Pablo Echenique, no va ni ser entre bastidors en la negociació amb l’independentisme basc.
Sense anar més lluny, la vicepresidenta econòmica, Nadia Calviño, no era l’única del ram al govern que no sabia què tenien entre mans els seus portaveus parlamentaris. La titular de Treball, Yolanda Díaz, tampoc en sabia res. Els últims dies ha guardat silenci però fonts del seu entorn asseguren que ha expressat a Sánchez el rebuig cap a l’operació, informa Ernesto Ekaizer.
Sánchez s’enfronta a una nova fase d’incertesa enmig d’un clima de desconfiança total al Congrés. La Moncloa continua atiant la dreta per recuperar la unitat del bloc d’investidura. Queda el dubte del paper de Ciutadans d’ara endavant. Ha condemnat entendre’s amb Bildu, però manté la voluntat de negociar. Sánchez sap ara que hauria de triar, però s’esperarà a l’arribada de la nova normalitat.
La fi dels plens poders en Interior, Defensa i Transports
El ministre de Sanitat, únic comandament únic
El govern espanyol finalment ha començat a relaxar els plens poders que va prendre el 14 de març amb la declaració de l’estat d’alarma. L’última pròrroga, davant la incògnita de si és l’última, acaba amb el nucli dur per controlar la crisi, les quatre autoritats delegades dels ministeris de Sanitat, Interior, Defensa i Transports. Ara l’únic comandament únic que queda és el del ministre de Sanitat, Salvador Illa, capaç de revocar el pas de fase de les comunitats.
Paper més decisiu de les comunitats en les mesures
L’última pròrroga, fins al 7 de juny, també avança en el que el govern espanyol ha batejat com a cogovernança, la coordinació entre Sanitat i les comunitats autònomes. Tot i que Illa continua tenint l’última paraula -i així desitjaria la Moncloa que fos fins al final per evitar-se problemes com els de la Comunitat de Madrid-, les autonomies passen a tenir un paper més decisiu, ja que el president autonòmic pot acordar mesures pròpies si les consensua.
S’aixeca l’estat d’alarma al final de les fases
El text de la pròrroga estava previst inicialment perquè fos d’un mes. Així que es manté que, quan un territori hagi superat la fase 3, és a dir, hagi arribat al final de la desescalada, automàticament s’hi aixequin les restriccions i quedi fora d’aquesta mesura excepcional. Les primeres a sortir-ne, si l’estat d’alarma no acaba abans -tot serà en funció de si es demana una sisena pròrroga i s’aconsegueix aprovar-, seran les illes de Formentera, El Hierro, La Gomera i La Graciosa el 14 de juny.
Recuperació dels terminis processals suspesos
L’administració i la justícia es posen les piles i comencen a comptar els terminis suspesos des del 14 de març. En l’àmbit administratiu a partir de l’1 de juny i en l’àmbit processal a partir del 4 de juny. Finalment, el decret inclou una mesura que no havia aclarit Pedro Sánchez en els seus discursos, que malgrat acabar amb les autoritats delegades en Interior, Defensa i Transports, totes les seves ordres es mantenen vigents mentre duri l’estat d’alarma.