Sánchez salva el primer 'match ball' dels pressupostos amb l'aval d'ERC
Els republicans, EH Bildu i el PNB no presenten esmena a la totalitat, però no garanteixen el sí a la tramitació
MadridPedro Sánchez fa un pas cap als seus tercers pressupostos i Esquerra referma la seva estratègia a Madrid. El govern espanyol i el partit que dirigeix la Generalitat continuaran explorant la negociació amb els comptes de l’Estat, els catalans i la taula de diàleg com a fites més importants fins a finals d’any. Si no hi ha imprevistos, els pressupostos de PSOE i Unides Podem podran superar el primer tràmit dijous que ve al Congrés, un cop els republicans han optat, finalment, per no presentar esmena a la totalitat. Una decisió meditada fins pocs minuts abans de les dues del migdia, moment en què s’esgotava el termini per registrar-les, a fi de “garantir les condicions per mantenir obertes les negociacions”, segons ha afirmat ERC en un comunicat. Unes converses sobre els comptes que, segons ha volgut deixar clar el president espanyol des de Brussel·les, no estaran vinculades a la reforma del delicte de sedició.
Com ERC, EH Bildu i el PNB, tots tres aliats parlamentaris habituals del PSOE, han mantingut el suspens fins al final. Cap d’ells vetarà d’entrada els pressupostos i prioritzaran la negociació. Els nacionalistes bascos, però, han sigut els únics que han comparegut per anunciar un acord. Des de Bilbao, el seu portaveu a la cambra baixa, Aitor Esteban, ha explicat que s’elaborarà una nova llei de la quota basca per al mateix quinquenni en els mateixos termes que la que es va aprovar amb l’exministre Cristóbal Montoro, del PP. Amb el panorama aclarit, el president espanyol ha donat les gràcies a tots els partits que no presenten esmena a la totalitat i ha destacat la necessitat de tenir “governs estables” donat el context de crisi. Després de participar en el Consell Europeu a Brussel·les, ha presumit de la possibilitat d’aprovar tres pressupostos consecutius, cosa que no passava des que Mariano Rajoy tenia majoria absoluta.
El primer pas, però, és dijous que ve amb el debat a la totalitat. Ni ERC ni EH Bildu han confirmat el seu sentit de vot i els abertzales, fins i tot, adverteixen que “tots els escenaris estan oberts” de cara a aquest primer tràmit, en el qual es votaran conjuntament les esmenes de PP, Vox, Cs, Junts i la CUP. De tota manera, no presentar el veto d’entrada pressuposa, com a mínim, una abstenció. El govern espanyol podria assolir una còmoda majoria semblant a la dels anys anteriors, sumant-hi el PDECat, Més País, Compromís, Coalició Canària, Terol Existeix, el Partit Regionalista de Cantàbria i el BNG.
“Estem molt lluny”
Una altra cosa és l’aprovació definitiva, per a la qual ERC assegura que està “molt lluny” de donar el sí. “Els comptes tenen un ampli marge de millora i han d’anar acompanyats de mesures estructurals exigents en matèria d’habitatge, un canvi de model energètic, un finançament autonòmic i local adequat i reformes fiscals per pal·liar la situació d’emergència social”, assegura la formació. A més, reclama el compliment de les inversions a Catalunya establint un mecanisme de control d’execució del que s’ha pressupostat.
La principal novetat és que no hi hagi una referència clara a l’agenda antirepressiva, després que el portaveu d’ERC, Gabriel Rufián, fos explícit la setmana passada al Congrés quan vinculava el “generar un clima de confiança” amb avenços en la desjudicialització. És “imprescindible que tots els actors contribueixin a generar les condicions de confiança necessàries per mantenir vives les negociacions en marxa, amb l’objectiu de poder arribar a acords”, es limita a dir el comunicat dels republicans. Sánchez ha assegurat que manté el compromís d’“homologar” alguns tipus penals, però ha deixat clar que és un “debat paral·lel” al dels pressupostos. Des de l'Hospitalet, el president d'ERC, Oriol Junqueras, ha replicat que "el clima de confiança es vesteix sobre tots els aspectes al mateix temps".
Un dels acords de la taula de diàleg del juliol passat va ser avançar en l’agenda antirepressiva i la Moncloa defensa que sigui allà on s’abordi aquesta carpeta. De fet, els indults o la rebaixa de l’acusació de la Fiscalia al Tribunal de Comptes no ha sigut una contrapartida pública pel suport d’ERC als pressupostos del PSOE del 2021 i 2022. Així, el que es pugui acabar pactant en relació a la reforma dels delictes de sedició i malversació queda en el marc de la taula de diàleg, que hauria de reunir-se abans de finals d’any i amb algun acord a anunciar.
Sánchez ha insistit que ara com ara “no sembla” que hi hagi majoria al Congrés per modificar la sedició. El portaveu del PDECat, Ferran Bel, li ha recordat a través de Twitter que sí i ha inclòs Junts en l’equació, tot i que Míriam Nogueras assegurava dijous que només li val la derogació del delicte.
Junts i la CUP vetaran els comptes
Un cop més, l'independentisme ha mostrat les seves estratègies oposades per relacionar-se amb el govern espanyol. Mentre ERC manté la seva aposta pel diàleg i la negociació, Junts i la CUP han optat per oposar-se rotundament als comptes i han presentat cadascú esmena a la totalitat. També ho fan PP, Vox, Ciutadans, Navarra Suma i Fòrum Astúries. Després que el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, demanés dimarts des del Senat que Sánchez retirés els comptes, aquest divendres la portaveu dels populars al Congrés, Cuca Gamarra, ha justificat el veto per la falta de "rigor" dels comptes, amb previsions "desmentides" per organismes econòmics independents. "Responen a interessos electoralistes de Sánchez, no són uns pressupostos generals de l'Estat, sinó hipoteques generals de l'Estat", ha afirmat.
