Sánchez encarrila la legislatura de la mà del bloc d’investidura

MadridL’equip del ministeri d’Hisenda tenia coll avall a finals d’agost que els pressupostos estatals s’aprovarien per la via de Ciutadans. Pedro Sánchez va començar el curs polític reunint-se amb la líder dels taronges, Inés Arrimadas, abans que amb el portaveu d’ERC a Madrid, Gabriel Rufián. Llavors el president espanyol va transmetre als republicans que Cs li acceptaria qualsevol cosa. El preu dels pressupostos era molt baix, però ERC va decidir jugar: la pandèmia havia allunyat una mica l’escenari d’eleccions i va començar una cursa per fer decantar la balança. La photo finish s’ha visualitzat aquesta setmana amb un acord amb ERC i el PNB i el sí d’EH Bildu als comptes, que ha comportat el no de Cs. Sánchez encarrila així la legislatura amb el bloc d’investidura i dona un revulsiu a la coalició amb Podem, però manté la intenció de continuar buscant Arrimadas.

Tenir uns nous pressupostos a la butxaca, i més en un context de greu crisi per la pandèmia, suposa un baló d’oxigen per a la Moncloa, que insisteix en la voluntat que la legislatura sigui llarga: fins al 2023. Durant dos anys Sánchez ha sobreviscut amb uns pressupostos prorrogats de l’etapa de Mariano Rajoy, fins i tot creant tot de ministeris com el de Ciència o Igualtat que ni tenien partides. Aquests comptes, segons insisteixen des del ministeri d’Hisenda, seran la peça angular de la legislatura. Però això no implica que els suports que els faran prosperar es mantinguin fins al final. Tot i l’elecció per ara de la via d’ERC, el president espanyol no renuncia a la via de Ciutadans.

Sectors del PSOE alerten del “desgast” electoral que suposa acabar atenent les demandes d’Unides Podem. Tot i que els pressupostos estaven inicialment dissenyats per agradar a Ciutadans -que s’ha mantingut en l’equació fins una setmana abans que passin el debat final al Congrés abans d’anar al Senat-, el partit lila ha generat una gran campanya de comunicació els últims mesos per portar-los al seu terreny. L’últim exemple, el compromís del ministre de Transports, José Luis Ábalos, de prorrogar la moratòria antidesnonaments després de les pressions del vicepresident segon, Pablo Iglesias, amb la presentació inclosa d’una esmena per sorpresa als propis comptes.

Una crisi de govern?

El portaveu del PNB al Congrés, Aitor Esteban, va pronosticar ahir, en una entrevista a Euskadi Irratia, que Sánchez acabarà el mandat gràcies a aquests comptes. Amb tot, va augurar un canvi en la dinàmica del govern de coalició, perquè el PSOE ja no estarà “tan lligat” a Unides Podem els pròxims mesos. És més, va afegir que els socialistes buscaran altres majories un cop aprovats els comptes del 2021 -el ple definitiu al Congrés, un cop tornin del Senat, serà el 29 de desembre.

Des de Podem admeten que hauran de rebaixar la pressió a partir del gener, també per evitar el desgast de la coalició, informa Ot Serra. Els últims dies ha sonat un altre cop una possible crisi de govern per eliminar alguns ministeris. Sánchez la va descartar diumenge passat i tres quarts del mateix apunten des del partit lila pel que fa la seva quota de poder a l’executiu espanyol. Després dels pressupostos, s’albira una etapa molt parlamentària, amb el debat de lleis significatives com la de l’eutanàsia, la llei de llibertat sexual -que comporta el consentiment explícit per a les relacions- i la de canvi climàtic, després de l’aprovació al Congrés de la reforma educativa.

Però la Moncloa també preveu haver de fer front a una greu crisi econòmica. Els fons europeu de reconstrucció pot ser que acabin comportant condicions, i per això busca mirar cap a la dreta. La via de Ciutadans no ha mort: amb el PNB i els quatre diputats del PDECat -que encara no han confirmat què votaran als pressupostos- i algun diputat del grup mixt.