Sánchez posa fi al mandat amb el dubte de la data d’eleccions
Casado repta Rivera a descartar els pactes amb el PSOE, mentre els ministres espanyols s’aboquen al combat de la “dreta trifàl·lica”
MadridEl president del govern espanyol convocarà aquest divendres a les 10 h, després d’un consell de ministres extraordinari, eleccions generals, anunciant una dissolució anticipada de les Corts que omple de dubtes el futur de la política espanyola. El moviment, insospitat fa només uns dies i confirmat ahir per la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, per primer cop en públic, obligarà els partits espanyols a resituar-se. Sánchez els ha agafat amb el peu canviat, sense la maquinària electoral engegada, i amb plans a mitjà i llarg termini que ara hauran d’accelerar o modificar per complet.
Sense més eines que la seva prerrogativa constitucional per convocar les eleccions, els estrategs de la Moncloa, especialment el cap de gabinet, Iván Redondo, guarden el secret de la data definitiva de les eleccions, alimentant els rumors i les especulacions, que posen per sobre de la resta de dates la del 28 d’abril, avalada per alguns membres de l’equip del president en privat però que ningú s’atreveix a confirmar en públic. Hi ha, de totes maneres, altres opcions sobre la taula, i fins i tot alguns mitjans van apuntar ahir a la possibilitat, desmentida per diversos ministres, que en lloc d’eleccions el president espanyol convoqués una qüestió de confiança que obligués als partits de la moció de censura, i en especial els independentistes, a mullar-se sobre si el volen a ell de president o prefereixen els comicis.
Un cop descartada aquesta opció, al costat del 28 d’abril emergeixen altres dates que també tenen l’avantatge per al president espanyol d’evitar que els partits reformulin les seves estratègies, i que passen pel 14 d’abril, la primera data que l’entorn del president va fer circular, aparentment descartada ara per la coincidència amb les vacances de Setmana Santa i amb l’aniversari de la proclamació de la Segona República. Per evitar aquestes dues coincidències, el president espanyol podria optar per la via ràpida: dissoldre les corts immediatament i convocar eleccions el primer dia que seria legal, l’11 d’abril, en cas que la publicació al BOE del decret sigui dissabte, com és habitual, o fins i tot el 10, si es fa per la via exprés.
Entre setmana
Això suposaria que les eleccions serien entre setmana, una opció temptadora per al PSOE perquè els precedents que hi ha són d’alta participació. En aquests casos, els treballadors per compte d’altri tenen dret a deixar el seu lloc de treball durant quatre hores sense perdre sou, i sense haver-les de recuperar. El president espanyol té el repte de mobilitzar el màxim nombre de votants socialistes, i té al davant l’exemple andalús, on va ser l’alta abstenció la que va penalitzar la candidata a la reelecció, Susana Díaz, que va acabar perdent el govern.
L’opció de convocar els comicis el 26 de maig, coincidint amb les eleccions municipals, autonòmiques i europees, també podria fer incrementar la participació, perquè els votants tindrien múltiples al·licients per sortir de casa. L’inconvenient d’aquesta data, però, és múltiple perquè, a més dels dubtes logístics que suposa posar fins a sis urnes en algunes demarcacions (a les illes també es voten els consells insulars i a les generals, el Congrés i el Senat), els barons socialistes no volen ni sentir a parlar d’aquesta coincidència perquè creuen que la marca Sánchez els arrossegaria a la baixa.
Avançant-les a l’abril, a més, Sánchez podria aprofitar els vents de cua de les mobilitzacions del 8 de març, que aquest any es preveuen multitudinàries i amb un dels relats que l’executiu sortint vol explotar en campanya: l’antagonització amb Vox, que serà de ben segur blanc de les crítiques de les feministes per les actituds discriminatòries que defensa la formació d’ultradreta. Ahir, la ministra de Justícia, Dolores Delgado, va tornar a apuntar en aquesta direcció, quan va alertar de la “dreta trifàl·lica”, en una entrevista a la SER. A més, va criticar un text misogin i xenòfob de fa anys de Casado publicat per La Marea.
Mentrestant, els partits de l’oposició van arrencar amb tot la campanya, i es van mostrar les primeres friccions en el bloc de la dreta. El líder del PP, Pablo Casado, va reptar Albert Rivera a deixar clar que no pactarà amb el PSOE. Qui li va respondre va ser el secretari general de Cs, José Manuel Villegas, que va tornar a descartar un pacte amb Sánchez, però no amb els socialistes si descavalquen el seu líder. Comença el ball de promeses i retrets.
