L’ombra de les eleccions anticipades plana sobre Sánchez
Els moviments del PDECat i el PP dificulten l’aprovació de lleis clau i posen en risc l’estabilitat
MadridPedro Sánchez va arribar a la Moncloa amb una moció de censura durant la qual va prometre una convocatòria electoral ràpida. Encara provava de convèncer Ciutadans perquè votessin a favor de la seva investidura, i sabia que Albert Rivera només el votaria si les eleccions eren a prop. El canvi de socis cap als independentistes i sobretot el PNB el van dur a canviar de discurs i allunyar la línia de meta, com volien els nacionalistes bascos. I un cop instal·lat a la Moncloa, amb el vent a favor i les enquestes en alça, va afanyar-se a declarar la seva intenció d’esgotar el mandat i no convocar eleccions fins a l’estiu del 2020. Però el que fa uns dies semblava possible avui s’albira quimèric per culpa de l’estat de ciclotímia en el qual fa mesos que està instal·lada la política espanyola. En un cap de setmana, el PDECat, soci imprescindible de Sánchez per a les majories parlamentàries, i el PP, amb qui comparteix l’objectiu de retorn al bipartidisme, s’han girat com un mitjó. I això amenaça de forçar un avançament electoral a l’Estat.
L’executiu espanyol va jugar ahir a la confusió sobre les possibilitats d’aquest escenari. Fonts del govern espanyol explicaven al matí que de moment no entra en els seus plans convocar nous comicis, però alhora aclarien que són conscients que si el PDECat es gira d’esquena a l’aprovació de qualsevol iniciativa que surti de l’executiu, i amb el PP decidit a fer oposició dura, es pot entrar en una fase de bloqueig a la cambra baixa espanyola que obligaria a moure fitxa. Hi posava veu la portaveu de l’executiu, Isabel Celaá, que en un esmorzar informatiu va dir que “ningú està pensant a avançar eleccions, però ningú resistirà més enllà del que és raonable”. Hores després fonts de la Moncloa matisaven que es mantenien els objectius inicials, tot i ser conscients “dels canvis produïts en els últims dies en el panorama polític”, en referència al relleu a la direcció del PDECat i l’ascens a la presidència del PP de Pablo Casado.
L’aritmètica parlamentària fa imprescindible el suport del PDECat a les iniciatives del govern si, com ha passat fins ara, el PP i Ciutadans hi voten sistemàticament en contra. I hi ha diverses proves de foc per a l’executiu aquesta mateixa setmana. Divendres es vota el sostre de despesa i avui, i també divendres, el nomenament de Rosa María Mateo com a administradora de RTVE. Els dos partits de la dreta espanyola ja hi havien anunciat el seu vot contrari, així que els escons dels demòcrates són imprescindibles.
I en aquest flanc hi ha molts dubtes, perquè Pedro Sánchez va negociar la moció de censura amb Marta Pascal, que era partidària de fer servir els escons al Congrés per guanyar rellevància, fet que implicava entrar a negociar cada votació. De moment, el partit s’havia decantat per votar a favor de les iniciatives que venien del govern espanyol, incloent-hi el decret de RTVE i el nomenament del consell d’administració, que va acabar derrotat per l’error de dos diputats en la votació secreta. Però la presa de control del PDECat per part de Carles Puigdemont, a qui ahir el líder del PSC, Miquel Iceta, va acusar de voler generar “inestabilitat”, ha encès les alarmes al PSOE.
Interlocució en risc
Les paraules de Celaá, doncs, eren un avís al PDECat. Un recordatori que el botó nuclear de la convocatòria electoral és en mans de Pedro Sánchez i que, en cas d’activar-se, res no garanteix l’entrada en tromba al govern d’un PP més encès que mai contra l’independentisme des de l’arribada de Pablo Casado a la presidència i que, a més, hauria de buscar el suport de Ciutadans. Si això passés es tancarien de cop les vies de diàleg obertes amb la Moncloa, i entrarien en escena dos partits partidaris de recuperar el 155.
El nomenament de l’administradora de RTVE i el sostre de despesa són les proves més immediates, però no les més dures en el mitjà termini. En cas que Sánchez perdés aquestes votacions podria continuar governant amb més o menys dificultat, però el president espanyol ha declarat la seva voluntat d’aprovar uns pressupostos del 2019 per no seguir governant amb els comptes de Mariano Rajoy. Va acceptar fer-ho aquest any per la impossibilitat tècnica de tirar endavant un nou projecte pressupostari, però de cara a l’any que ve una pròrroga pressupostària suposaria un obstacle gairebé insalvable.
Dilluns, en la reunió entre Sánchez i la presidenta andalusa, Susana Díaz, es va tractar l’avançament electoral andalús, que es dona gairebé per fet i que durà la cita amb les urnes previsiblement al mes d’octubre. Fer coincidir els dos comicis seria la primera temptació de Sánchez si es constata de manera imminent un bloqueig total de la legislatura. El més probable, però, és que aquest primer obstacle quedi salvat i que el president espanyol opti per mirar de resistir més mesos al capdavant de l’executiu per poder tirar endavant algunes de les reformes per a les quals sí que té la majoria, com les que estan relacionades amb la memòria històrica. Aleshores, la següent possibilitat seria a principis del 2019, o al mes de maig, coincidint amb les municipals, autonòmiques i europees, ja convocades.