Sánchez desafia Ciutadans i el PP amb una moció per fer fora Rajoy

MadridPedro Sánchez està disposat a “governar” Espanya fins a retornar-la a la “normalitat democràtica” si aconsegueix derrocar Mariano Rajoy en la moció de censura que va plantejar ahir i que busca seduir Podem, el PNB i els partits independentistes. El líder socialista va aprofitar la sentència de la Gürtel, que acredita la caixa B del PP, per apostar fort en un moment de gran debilitat del president del govern espanyol. I ho va fer amb un moviment arriscat: amb l’unionisme incendiat pel Procés, el líder de l’oposició a Espanya i corresponsable de l’aplicació del 155 a Catalunya es va mostrar disposat a acceptar els vots d’ERC i el PDECat, bèsties negres de l’anomenat constitucionalisme espanyol.

Sense esperar ni tan sols a tenir l’aval de la seva executiva -el tenia assegurat, i el va rebre ahir, unànime- i abans de consultar-ho amb el comitè federal, que aplega els barons -ho farà dilluns-, Sánchez va registrar al Congrés de Diputats una moció de censura que el tornava a col·locar a l’epicentre de la política espanyola després de mesos d’irrellevància. La decisió es va prendre després d’un llarg dijous de reunions a Ferraz en el qual es van valorar els riscos de la moció, que passen, principalment, pel fet de dependre dels vots dels partits independentistes. Sánchez era conscient, quan va decidir presentar la moció, que no podia comptar amb els vots de Ciutadans. El partit d’Albert Rivera havia dissenyat una estratègia de desgast del govern de Rajoy que passava per liderar l’oposició en la segona part de la legislatura davant d’un president dèbil, i esperar que la convocatòria electoral fos en un moment dolç. Però als taronges no els interessa fer fora Rajoy per investir un president més jove i amb aire de renovació, que els podria suposar un rival a llarg termini. De fet, lluny d’intentar seduir Rivera en la seva roda de premsa, el secretari general socialista va admetre obertament que estava disposat a ser president amb els vots dels independentistes catalans, però va aclarir que governarà per garantir la unitat d’Espanya i la vigència de la Constitució.

Des d’ahir mateix, el principal risc que assumeix Sánchez (la dependència dels independentistes) es va convertir en el gran argument d’atac del PP. El president espanyol va acusar el líder socialista de voler “debilitar Espanya” i estar disposat a “pactar amb qui sigui” per aconseguir la poltrona. “Qualsevol dia el veurem pactant amb Puigdemont”, va afirmar un Rajoy visiblement irritat que va comparèixer per sorpresa des de la Moncloa, i que ha vist com el seu pla mestre per esgotar la legislatura sense sotracs i intentant combatre Cs gràcies a les pròrrogues pressupostàries quedava tocat de mort. I tot per la jugada del seu fins ahir millor aliat contra l’independentisme.

Ningú es pensava que Sánchez fos capaç d’un moviment així. El comitè federal del seu partit ja va vetar en el seu moment els acords amb ERC i el PDECat per fer govern. Però dilluns els barons s’hauran d’empassar el gripau i donar llum verda a la moció, perquè no es poden permetre obrir una nova guerra amb Sánchez després de la derrota humiliant a les primàries, que va acabar amb el retorn del líder. L’oferta que llança ara el socialista als partits de l’oposició no passa per una negociació: és un tot o res. El líder del PSOE té previst presentar-se directament al debat de la moció, que l’inclourà a ell de candidat, i esperarà que la dificultat dels partits per justificar mantenir Rajoy, especialment després de la sentència, li faci tota la feina.

El PNB, clau

Amb els independentistes la té pràcticament feta. Si dijous el portaveu del PDECat al Congrés, Carles Campuzano, ja va dir que votaria la moció de censura, ahir ERC va insistir que també ho faria. El suport de Podem estava clar des d’abans de presentar la moció -de fet va ser Pablo Iglesias qui el va reptar a fer-ho-, i ahir ho va reiterar. En aquest escenari, en tindria prou amb els vots del PNB per acabar investit. I els nacionalistes bascos, que s’han de fer perdonar el síals pressupostos de l’Estat, ja es van mostrar ahir disposats a negociar si el PSOE no va de farol.

Això convertiria la posició de Ciutadans en irrellevant. El partit taronja està disposat a assumir el cost de votar en contra de la moció, tot i que el moviment els ha agafat a contrapeu. Rivera havia anunciat dijous un trencament del pacte d’estabilitat amb Rajoy, i havia convocat una executiva per d’aquí dues setmanes en la qual havien de decidir els pròxims passos. La seva estratègia també va quedar feta miques, i el secretari general taronja, José Manuel Villegas, va haver de sortir del pas de la moció demanant a Rajoy que convoqués eleccions anticipades, però deixant clar que no votaran la moció de Sánchez perquè no li agraden les seves companyies.

Rajoy va perdre la iniciativa i la capacitat de control de la situació. Sánchez l’hi va robar. El nerviosisme al PP i a la Moncloa era ahir evident. Un assalt de Sánchez al govern espanyol no només implosionaria l’estratègia d’enfrontament tranquil amb Ciutadans que havia dissenyat Rajoy per als pròxims anys, i que estava disposat a assumir des de la comoditat de la Moncloa. També amenaça de desencaixar els plans successoris del president espanyol, que havia trenat els temps orgànics amb els de govern. Amb el govern molt debilitat, Sánchez entra en escena a totes i disposat a arrabassar-li a Rajoy el timó d’Espanya.

El cas Gürtel sacseja els mercats

La inestabilitat política a l’Estat originada per la sentència del cas Gürtel va tenir repercussió en els mercats. La prima de risc espanyola es va disparar ahir prop d’un 11%, sobretot després de la compareixença del líder del PSOE, Pedro Sánchez, per anunciar la moció de censura, i es va situar per sobre dels 110 punts bàsics. L’Íbex-35, que havia començat el dia en positiu, també va sortir esquitxat de la crisi política amb una caiguda de l’1,7%, fins als 9.826 punts, i s’allunya dels 10.000 punts amb la banca liderant les davallades més importants.

Malgrat les turbulències als mercats, el ministre d’Economia va defensar la solidesa i estabilitat de l’economia espanyola. “Reitero que Espanya és un país estable”, va afirmar ahir Román Escolano. El ministre, però, va admetre que hi ha “elements d’inestabilitat econòmica”, que no va relacionar amb la sentència Gürtel sinó amb la moció de censura presentada pel PSOE. “Correspon a qui ha impulsat la moció de censura explicar exactament els motius i les conseqüències que pugui tenir. Evidentment, crec que no és bo introduir elements d’inestabilitat econòmica”, va assegurar Escolano.