Sánchez es quadra per fer-se a mida la llista del PSOE per Madrid
MadridFer unes llistes amb voluntat de renovació i candidats amb missatge, que respectin quotes territorials i de gènere i amb una perspectiva d’escons que no és a l’alça pel mal moment del bipartidisme, no és fàcil. El secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, i el seu equip ho van constatar ahir. Durant tot el dia va estar reunida a la seu de Ferraz la comissió federal de llistes, que havia de validar les propostes de l’executiva i les federacions -llevat del PSC, que té autonomia per fer-les- per a les eleccions del 20 de desembre. A última hora de dijous se’ls va afegir un nou repte: encabir la fins ara diputada d’UPyD Irene Lozano, fitxatge d’última hora del líder i que va costar-li crítiques, també públiques, d’alguns dirigents. Lozano no només ha fet gala de l’espanyolisme marca de la casa a UPyD (això no era ahir un problema a Ferraz) sinó que va ser molt crítica amb el PSOE i el PP i amb la gestió que han fet dels casos de corrupció.
La corrupció i la regeneració seran els dos àmbits en què treballarà Lozano, que serà la número quatre per Madrid. Després de presentar la renúncia a l’escó d’UPyD, que va aspirar a liderar i que ara està en un evident declivi per la puixança de Ciutadans, Lozano va indicar que amb ella el PSOE es fa més “creïble i seriós” perquè s’obre a persones “independents”.
No ho veien així alguns dirigents que consideren que la periodista i assagista aporta poca cosa. De fet, Guillermo Fernández Vara, president d’Extremadura, va exigir-li que demanés perdó per les crítiques al PSOE dels últims anys. I la federació asturiana, que la fa culpable del seu desacord regional amb UPyD, no vol votar en el comitè federal d’avui la llista per Madrid. Sánchez i els seus veien com les tensions dels últims dies al PP es traslladaven a Ferraz. El representant del PSOE andalús a la comissió de llistes va marxar a l’hora de votar la de Madrid per no avalar una persona “que ha insultat Andalusia i els socialistes”.
La llista de Madrid ha obligat a fer molts equilibris. Dels deu diputats actuals el PSOE aspira a obtenir-ne 8 o 9 i ha hagut d’encabir les apostes del secretari general. Ell l’obrirà i en segon lloc hi anirà la fins ara diputada del PSC Meritxell Batet. Amb ella, Sánchez vol traslladar el seu compromís amb l’encaix de Catalunya i amb la reforma constitucional, en la qual treballa Batet. En el tercer lloc, el portaveu al Congrés, Antonio Hernando, i en el quart Lozano. Els seguirà Rafael Simancas, que va ser clau per garantir l’èxit de Sánchez a l’hora de destituir Tomás Gómez, l’anterior secretari general de la federació de Madrid.
De número sis hi anirà un altre fitxatge de Sánchez, la militar Zaida Cantera, cèlebre per haver denunciat assetjament i promocionada de Lozano. En el setè lloc, Eduardo Madina, el fins ara cap de llista per Biscaia (ho serà l’exlehendakari Patxi López) i antic rival de Sánchez. Al basc, que havia dit que deixaria la política, l’incorporen per projectar una imatge d’unitat i es conforma sent diputat ras. Luz Rodríguez, responsable federal d’ocupació, havia d’anar quarta i generava un problema. Al final una carambola -la imputació de qui havia de ser cap de llista per Guadalajara, que va renunciar- va permetre ubicar-la de número 1 en aquesta província.
Partidària del 155, contra la promoció del català i flagell socialista
Lozano era una de les diputades més actives d’UPyD. Fa un any, en una entrevista a El Diario, opinava que si Artur Mas desacatava la sentència del Constitucional contra el 9-N calia aplicar l’article 155 de la Constitució i retirar competències a la Generalitat. També ha estat crítica amb l’“imperialisme català” que demanava que es pogués veure TV3 al País Valencià i contrària a la possibilitat que les autonomies tinguin competències en política lingüística. Fins ahir el PSOE i el PP eren el mateix per a ella: els partits a reemplaçar i podrits de corrupció.