Sánchez defensa l'amnistia i desespera la dreta

MadridPedro Sánchez ha pogut alliberar tota la tensió acumulada des del 29 de maig, el dia que va avançar eleccions després que la dreta prengués al PSOE bona part del poder autonòmic i municipal que ostentava. Una jugada a la desesperada bastida de tocs de genialitat que el 23-J va demostrar que tenia sentit i que aquest dimecres i dijous es veurà recompensada amb la investidura, davant la impotència de PP i Vox, abocats a recórrer a la dreta judicial i les protestes al carrer. La imatge de la jornada ha sigut la del líder socialista esclatant a riure pel fet que Alberto Núñez Feijóo sostingués en el seu intent fracassat d’investidura que no és president perquè no va voler. Perquè no va voler aprovar una amnistia com ell sí que ha fet a canvi dels vots de Junts i Esquerra.

“Si no fos per la ultradreta, haguessin accedit a l’amnistia. Perquè només els interessa el govern”, ha deixat anar a Feijóo el candidat a la investidura. És a dir, exactament el mateix que el que la dreta li recrimina. “Hauria votat la investidura de Feijóo si hagués arribat a un acord amb Junts?”, ha preguntat Sánchez al líder de Vox, Santiago Abascal, en silenci al seu escó. Una sola pregunta podia desmuntar la tesi del líder del PP, però el president en funcions, que ja té l’èxit a tocar, no ha deixat passar l’oportunitat per tornar tots els atacs que la dreta i la ultradreta li han llançat els últims mesos. “És un fals moderat abraçat a la ultradreta, un fals transparent que oculta etapes del seu passat i un fals guanyador i real perdedor”, ha dit a Feijóo, després de recordar-li els indults de José María Aznar a membres de Terra Lliure. El líder del PP li havia criticat que l’oblit judicial del Procés és “corrupció política” i una “humiliació” per a Espanya.

Els últims quatre anys 

Però “Espanya no es trencarà”, ha assegurat Sánchez. Aquestes paraules són les mateixes amb les quals va començar el seu discurs fa gairebé quatre anys, quan va ser investit president després de pactar una taula de diàleg amb ERC. L’escenari ha canviat molt i no ha canviat tant en aquest temps. No ha canviat perquè l’espiral de repressió judicial continua, com quan fa quatre anys la Junta Electoral inhabilitava Quim Torra coincidint amb la investidura de Sánchez. I sí que ha canviat perquè el PSOE ha registrat una llei d’amnistia “per fer de la necessitat virtut”, en paraules seves. Ara bé, continua havent-hi una assignatura pendent que Sánchez no ha referit en la seva intervenció inicial —la resolució del conflicte polític— i que ha causat malestar sobretot a Junts.

“No provi de temptar la sort”, l’ha advertit Míriam Nogueras, que ha recriminat a Sánchez que utilitzés paraules com “retrobament”, “perdó”, “mesures de gràcia” i “diàleg” quan a l’acord PSOE-Junts hi diu “negociació”. I és que Sánchez havia fet un discurs per als seus i per a la dreta, en el qual ha argumentat que “l’amnistia pot ajudar a superar la fractura de l’1 d’octubre del 2017” i s’ha marcat com a objectiu que “aquells catalans que se senten independentistes vegin que Espanya és un bon país per a ells”.

El debat on s’escenificarà la nova etapa de Junts a Madrid ja ha donat mostres que el camí que ja ha recorregut ERC els últims quatre anys provoca vertigen. A petició de Nogueras, Sánchez s’ha reafirmat en el compromís per “avançar i resoldre el conflicte polític”, malgrat evidenciar-se que les posicions estan molt allunyades. El líder del PSOE ha deixat clar que “de res serveix discutir sobre hipòtesis que no caben en la Constitució”, després de l’aposta de Nogueras i del portaveu d’ERC, Gabriel Rufián, pel referèndum. “Soc conscient que posaran damunt la taula l’autodeterminació i jo defensaré el contrari”: podria ser una frase de Sánchez d’aquest dimecres, però va ser una resposta a la llavors portaveu de Junts, Laura Borràs, en la investidura de fa quatre anys. És també el que van signar Santos Cerdán i Jordi Turull fa uns dies a Brussel·les.

Sense debat amb Vox

Més enllà de les diferències, el debat entre els independentistes i Sánchez ha transcorregut en un to molt més calmat del que s’ha viscut amb els representants de la dreta i l’extrema dreta. Tanmateix, no n’hi ha hagut amb el líder de Vox. Santiago Abascal ha comparat Sánchez amb Hitler –“amb la dictadura dels vots van arribar al poder”, ha dit–, la presidenta Francina Armengol l’ha renyat i quan ha acabat el discurs ha abandonat l’hemicicle per unir-se a les protestes al carrer. Per sorpresa seva, amb prou feines hi havia una cinquantena de persones als voltants del Congrés. Abascal també ha fracassat en l’intent de suspendre el ple i el Tribunal Suprem ha comunicat a primera hora del matí que no accedia a la petició.

Des de la tribuna, s’ho mirava Isabel Díaz Ayuso, protagonista pel presumpte "fill de puta" que ha dedicat a Sánchez quan aquest ha recordat a Feijóo la defenestració de Pablo Casado. Aquest dijous Sánchez aconseguirà la investidura gràcies a una amnistia que ha portat al límit la tensió política a l’Estat.