Sànchez i Cuixart s'estaran mesos en presó preventiva
MadridLa presó preventiva de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart durarà mesos. Es desenvoluparà, si es compleix el guió, durant la vigència de l’article 155 de la Constitució amb la intervenció parcial de l’autonomia. La defensa dels dirigents de l’ANC i Òmnium Cultural, que dilluns van ser rebuts en una sala d’ingrés de Soto del Real plena de banderetes espanyoles, presentarà abans que s’acabi aquesta setmana els recursos d’apel·lació contra la interlocutòria de presó de la jutge Carmen Lamela davant la secció quarta de l’Audiència Nacional, formada pels magistrats Ángela Murillo, Carmen Paloma González i Juan Francisco Martel. Però aquests recursos, com és normal, tenen molt poques possibilitats de prosperar.
Un dels casos més sonats que ha instruït la jutge Lamela ha sigut perseguir per delicte de terrorisme les agressions a dos guàrdies civils -i a les seves parelles- en un bar de la localitat navarresa d’Altsasu el 15 d’octubre del 2016. La secció quarta va confirmar els fets com a delicte de terrorisme i va afirmar la competència de la jutge Lamela per investigar-los a l’Audiència Nacional. L’exemple d’Altsasu és pertinent perquè Jordi Pina i Marina Roig, els advocats de Sànchez i Cuixart, qüestionen tant la qualificació del delicte de sedició com la competència de l’Audiència Nacional per jutjar-lo. Quan els delictes superen la pena de tres anys, la presó preventiva pot durar dos anys, ampliables a dos anys més. ¿La instrucció d’aquesta causa s’eternitzarà com acostuma a passar amb el sistema judicial?
Més proves contra Trapero
La denúncia original de la Fiscalia de l’Audiència Nacional persegueix els fets del 20 i el 21 de setembre davant la conselleria d’Economia. Però aquesta denúncia serà ampliada en els pròxims dies. La Guàrdia Civil està buscant noves proves, però ahir no va aconseguir les gravacions dels Mossos d’Esquadra amb presumptes ordres contradictòries en un escorcoll de la seu d’Emergències de la Generalitat -l’edifici del 112- a Reus. L’objectiu de la fiscalia amb l’ampliació és aconseguir el que se’ls va escapar dilluns: la presó incondicional del major Josep Lluís Trapero. En la seva interlocutòria de dilluns sobre Trapero, la jutge Lamela cita els informes de la Guàrdia Civil que situen el major com una peça clau del referèndum i els remet a una investigació sobre la jornada de l’1-O.
Per tant, la durada d’aquesta causa dependrà del que la fiscalia es proposi. Si se circumscriu als fets del 20 de setembre i de l’1 d’octubre, tècnicament el cas podria arribar a judici oral abans d’un any. Però no es poden descontextualitzar aquestes actuacions de la situació política actual.
L’objectiu de Maza: Puigdemont
Hi ha un altre factor a tenir en compte: el fiscal general de l’Estat, José Manuel Maza, està a l’espera de l’aplicació de l’article 155 per presentar una querella per sedició/rebel·lió contra Carles Puigdemont -a l’Audiència Nacional o al Tribunal Suprem- assumint que podria perdre l’aforament. Tot i això, els fiscals de la sala de divisió penal del Suprem li van desaconsellar aquest camí a Maza precisament perquè el presumpte delicte Puigdemont l’hauria comès durant el seu mandat de president del Govern. Maza es vol posar la medalla de portar a la presó també Puigdemont.
