Sánchez confia superar les crisis amb el Marroc tot i no tenir el suport dels socis
Govern espanyol i marroquí es reuniran al més alt nivell els dies 1 i 2 de febrer a Rabat, una cita sense membres d'Unides Podem
MADRIDLa missió és clara: deixar enrere les crisis diplomàtiques amb el règim marroquí. Aquest és l'objectiu de fons que s'ha marcat el govern espanyol de cara a la pròxima reunió d'alt nivell (RAN) dels dies 1 i 2 de febrer amb el Marroc. "No ens ho podem permetre. Ni Espanya, ni el Marroc ni la Unió Europea", sostenen fonts governamentals en referència a les últimes tensions viscudes entre els dos països.
La cimera –que no se celebrava des del 2015 i per això és "històrica", als ulls de la Moncloa– ha de servir per consolidar les bases d'una nova relació que ha de ser "sòlida", defensen des de l'executiu espanyol. En joc hi ha l'estabilitat d'unes relacions comercials, però també en matèria migratòria, que han convertit la monarquia de Mohamed VI en el tercer soci comercial per a Espanya fora de la Unió Europea, només per darrere dels Estats Units i el Regne Unit.
20 acords bilaterals
De la 22a reunió d'alt nivell n'han de sortir una vintena d'acords, així com una declaració conjunta que es tancarà el mateix dia 2, quan està previst que el president espanyol, Pedro Sánchez, i el cap del govern marroquí, Aziz Akhannouch, compareguin per explicar-ne els detalls. Però tot apunta que es tractarà d'una declaració i no d'una roda de premsa amb torn de preguntes per als periodistes.
Al president espanyol l'acompanyaran un total de deu ministres, tots de l'ala socialista i cap d'Unides Podem, que s'ha desmarcat d'aquestes bones relacions amb el Marroc. L'executiu de Pedro Sánchez ha fixat tractar un ventall de temes que van des dels assumptes en matèria de cooperació policial i migratòria fins al reforç dels vincles econòmics i comercials. Aquí tindrà un paper clau l'equip d'economia del govern espanyol, que, en paral·lel a la cimera, es reunirà amb un bon grapat d'empresaris i inversors. També en infraestructures, transports i transició energètica (inversió en renovables i tractament de l'aigua), així com acords culturals i educatius. "No havia passat mai", diuen fonts governamentals.
Un dels temes clau serà l'obertura de la duana entre el Marroc, Ceuta i Melilla. Una acció que es va anunciar per a aquest mes de gener però que Rabat ha posposat per a després d'aquesta cimera. "És una fita històrica", destaquen fonts governamentals, que confien en el fet que l'obertura sigui aviat i es pugui avançar cap a un trànsit "ordenat i gradual".
Crisis migratòries
La cita, però, arriba acompanyada de polèmica. Aquesta trobada ja s'havia de celebrar el desembre del 2020, però Rabat la va anul·lar argumentant motius sanitaris (les fronteres terrestres estaven tancades i els contagis per covid-19, descontrolats). Des d'aleshores, però, les topades no han estat menors. El punt d'inflexió va ser l'abril del 2021, quan es va produir la crisi migratòria més greu entre els dos països amb l'entrada a Ceuta de més de 8.000 persones, 1.500 de les quals eren menors d'edat. El desencadenant va ser l'acollida a Espanya de Brahim Ghali per ser atès en un centre sanitari espanyol.
Finalment, després de molts mesos de tensió, les relacions es van reconduir quan Rabat va aconseguir que Madrid reconegui, com van fer els Estats Units de Donald Trump, el seu pla sobre l'excolònia espanyola. El març de l'any passat Espanya feia un gir històric al posar-se al costat del règim de Mohamed VI i donar suport per primera vegada a la seva proposta d'autonomia per al Sàhara Occidental. Des d'aleshores, "la posició no ha canviat", insisteixen des de la Moncloa.
De fet, una assumpció clara de la necessitat de reconduir les relacions i no donar ales a la tensió s'ha vist arran de la tragèdia a la frontera de Melilla el 24 de juny passat, quan almenys 23 persones van morir intentant travessar la frontera amb el Marroc –una setantena, segons algunes ONG–. Malgrat que algunes investigacions contradiuen la versió del ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, el govern espanyol va tancar files: l'actuació de la Guàrdia Civil va ser proporcionada, no hi va haver morts en territori espanyol i els agents marroquins no van travessar el pas fronterer de Barrio Chino per retornar els migrants a Beni Ensar (Nador).
De fet, l'actuació policial, tant espanyola com marroquí, va situar al règim de Mohamed VI de nou a la diana. A més, recentment ha estat assenyalat per desplegar una guerra bruta contra alguns periodistes. "Els drets humans estan en l'ADN del govern espanyol i en totes les negociacions que tenim amb qualsevol soci", diuen fonts governamentals, que no entren a detallar si en la declaració conjunta que es firmarà amb el Marroc hi haurà una referència als drets humans o a la qualitat democràtica.
Rebuig dels socis
Però en tot aquest procés Sánchez no ha estat precisament acompanyat. Ni el soci minoritari de la coalició, Unides Podem, ni els socis d'investidura, des d'ERC fins a EH Bildu i el PNV, però tampoc l'oposició, han vist amb bons ulls gestos com el de posicionar-se a favor del pla marroquí sobre el Sàhara o la resposta del govern –en particular de l'ala socialista– amb la tragèdia a Melilla. Un símptoma de tot plegat és que a la RAN d'aquesta setmana no hi assistirà cap ministre de la formació lila, ni tan sols la ministra de Treball, Yolanda Díaz –des del primer minut el seu equip va informar que no hi assistiria.
També l'Eurocambra ha posat el dit a la llaga aprovant una resolució crítica amb el Marroc arran del Qatargate. Una decisió que va comptar amb el vot contrari dels socialistes espanyols. A més, l'acostament a Mohamed VI i sobretot el canvi d'actitud cap al Sàhara li ha costat a Espanya una crisi amb Algèria. "Volem la millor relació [amb Algèria]", insisteixen des de la Moncloa.