Sánchez col·loca al TC l'exministre Campo i una jurista catalana pròxima al PSC

MadridEl pacte per despolititzar la justícia es va fer miques quan Alberto Núñez Feijóo va negar-se a renovar el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) i ara Pedro Sánchez, amb les mans lliures, nomena per al Tribunal Constitucional l'exministre de Justícia Juan Carlos Campo i una ex alt càrrec de la Moncloa. "Són absolutament idonis", ha defensat el ministre de la Presidència, Félix Bolaños. "Mai havíem vist que el govern espanyol entrés al Tribunal Constitucional. Estic segur que dificultarà la presidència espanyola de la UE", ha replicat en roda de premsa el vicesecretari del PP Esteban González Pons. Fa un any i mig Campo va sortir de l'executiu per tornar a la seva plaça a la sala penal de l'Audiència Nacional, després d'haver estat en la cuina dels indults i haver iniciat el camí de la reforma de la sedició, tot i que finalment la proposta no arribés fins fa poques setmanes. Juntament amb Campo, el consell de ministres ha designat aquest dimarts la catalana Laura Díez (Barcelona, 1952), catedràtica de dret constitucional per la Universitat de Barcelona. Fa sis mesos treballava com a directora d'afers constitucionals al ministeri de la Presidència i a l'abril va ser nomenada pel Parlament membre del Consell de Garanties Estatutàries a proposta del PSC.

Sánchez ha perdut la paciència amb els vocals conservadors del CGPJ, que ja fa dos mesos i mig que estan dilatant les negociacions per escollir els candidats al TC que corresponen a l'òrgan de govern dels jutges. Teòricament, la Constitució marca que el tribunal de garanties es renova per terços –quatre magistrats de dotze– i ara els que tenen el mandat caducat des del juny són els designats pel govern de Mariano Rajoy –Pedro González-Trevijano i Antonio Narváez– i pel CGPJ –Juan Antonio Xiol i Santiago Martínez-Vares– el 2013. Narváez va arribar al càrrec un any més tard en substitució de qui realment havia nomenat Rajoy el 2013, Enrique López, ara conseller d'Interior i Justícia d'Isabel Díaz Ayuso, però que va dimitir per haver estat enxampat conduint una moto sense casc i begut.

Fa un mes, el PSOE i el PP havien arribat a un acord gairebé tancat que contribuïa a despolititzar la justícia. Entre altres coses, prohibia que pogués tornar a haver-hi un cas com el de Dolores Delgado a la Fiscalia i que algú fes el salt al CGPJ si els quatre anys anteriors havia estat en política. Aquesta clàusula, que impedia a la delegada del govern espanyol per a la violència masclista, Victoria Rosell, ser nomenada vocal, també afectava Juan Carlos Campo, encara que no es feia cap referència explícita al Constitucional. "És un acte de cinisme vetar Rosell per un òrgan polític no jurisdiccional com el CGPJ i, en canvi, s'utilitzi i la porta giratòria per portar un exministre a un tribunal, on la independència és un valor", s'ha queixat el president d'Unides Podem al Congrés, Jaume Asens.

Conscient de l'afinitat al PSOE dels dos membres escollits, el govern espanyol es defensa amb una llista dels magistrats que el PP ha nomenat per al TC en els últims anys per evidenciar que també ha atemptat contra la seva independència. Per exemple, l'exdiputat Andrés Ollero i l'exmilitant del partit Francisco Pérez de los Cobos, que va arribar a ser president de l'òrgan. A més, el PSOE no vol que li torni a passar com amb Manuel Aragón –nomenat per José Luis Rodríguez Zapatero– i Encarnació Roca –nomenada pel Congrés–, que van acabar alineant-se amb el bloc conservador tot i ser considerats progressistes en un inici. Ara Sánchez opta per dos perfils de màxima confiança per afermar la majoria progressista al tribunal, que passarà a ser de 7 a 4 en comptes del 6 a 5 favorable als conservadors actual. Queda pendent la substitució d'Alfredo Montoya per part del Senat, que correspondria al PP però que ha d'estar subjecte a un acord amb el PSOE.

González Pons ja ha alertat que Campo i Díez haurien d'abstenir-se en el debat sobre les lleis que hagi impulsat el govern espanyol i que estiguin pendents de recurs. N'hi ha diverses, com la llei Celaá, la d'eutanàsia i la llei de protecció de la infància i l'adolescència, tot i que l'executiu de l'Estat s'ha curat en salut i ha preferit impulsar algunes iniciatives a través dels grups parlamentaris del PSOE i Unides Podem, cosa que pot suposar una escletxa. És el cas, per exemple, de la reforma de la llei orgànica del poder judicial que va limitar les competències del CGPJ –i la contrareforma que va retornar-li la potestat de nomenar els membres del TC–, així com la reforma del delicte de sedició, que encara no està recorreguda però és d'esperar que el PP, Vox o tots dos partits ho acabin fent.

Sense esperar el CGPJ

Aquest dimarts el consell de ministres comunica la proposta de Campo i Díez al TC, que és qui ha de donar l'aval definitiu als aspirants en un ple d'idoneïtat abans que es firmin els decrets de cessament i nomenament. Més enllà del requisit de complir amb 15 anys d'exercici professional, aquesta vegada hi ha obert el debat jurídic sobre si poden prendre possessió els nomenats pel govern sense que el CGPJ esculli simultàniament els dos que li corresponen. Per evitar un possible xoc entre el bloc conservador i el progressista, el tribunal de garanties té previst instar a l'òrgan de govern dels jutges que comuniqui amb celeritat els seus candidats.

Mentrestant, aquest dimecres els negociadors del bloc conservador i del progressista del CGPJ tornen a reunir-se per explorar la tria dels seus candidats, amb la pressió que l'executiu ja haurà escollit els seus. La dreta continua boicotejant i veta el nom proposat per l'altre grup, el de José Manuel Bandrés, i en l'última reunió va sol·licitar un canvi en el model d'elecció que consisteixi a triar els aspirants per consens. Els conservadors prefereixen que els progressistes triïn Pablo Lucas, la segona opció per darrere de Bandrés, per bé que fonts consultades asseguren que si fos escollit no votaria Cándido Conde-Pumpido com a president del TC i podria posar en risc la seva elecció. En canvi, els progressistes estan disposats a acceptar el nom que els conservadors posin sobre la taula, ja sigui Pablo Llarena o Julián Sánchez Melgar, tots dos magistrats de la sala segona del Suprem.