L'última reunió entre Bonvehí i Sànchez no desencalla l'ordenació de JxCat

BarcelonaJordi Sànchez i David Bonvehí mantenen converses des de fa mesos. La primera reunió a la presó de Lledoners, després que el PDECat aprovés en el consell nacional "transitar cap a JxCat", va ser el 16 de gener, i ara, cinc mesos després, aquesta negociació arriba al seu punt final. De moment no hi ha cap acord i no es descarta el trencament. Així s’ha constatat, segons ha pogut saber l’ARA, en una reunió que ha tingut lloc en les últimes hores entre els negociadors per reordenar l’espai de Junts per Catalunya. La delegació del Partit Demòcrata, encapçalada per David Bonvehí, ha posat sobre la taula una proposta formal de coalició, a la qual ara han de contestar Sànchez i l’entorn de l’expresident Carles Puigdemont, i ha rebutjat integrar-se en una nova organització política. En aquesta fórmula el PDECat no descarta “fusionar-se” més endavant si l’artefacte funciona.

Aquest plantejament –que inclou que la coalició tingui un òrgan de direcció amb representació equitativa dels dos partits– topa amb les pretensions de l’entorn de l’expresident, que considera que amb una coalició es prolongaran les disputes internes dins l’espai de JxCat i que el denominador comú entre la majoria de dirigents és començar des de zero un nou partit que ho aglutini tot: militants del PDECat, de la Crida i independents. El calendari que hi havia previst abans de la pandèmia era fer una "assemblea constituent" al mes d'abril. Ara la idea era sortir amb el nou projecte polític abans del mes de setembre.

En tot cas, sense acord, és una incògnita saber si això es complirà. L'aturada per la crisi del coronavirus no ha flexibilitzat les posicions, sinó que les ha endurit. Els negociadors del Partit Demòcrata, com va avançar Nació Digital i ha confirmat l'ARA, han arribat al final de la negociació descartant dissoldre el PDECat, mentre que la proposta de Sànchez continua sent començar de nou amb una única organització, sense cap vinculació orgànica amb el Partit Demòcrata ni amb la Crida.

Hi ha dirigents del PDECat que creuen que optar per l'opció que proposa Sànchez equivaldria a tornar a tancar un partit per obrir-ne un altre, cosa que –asseguren– ja va passar el 2016. Però a l'altra banda de la negociació la situació es veu totalment diferent: asseguren que no es tracta de reeditar el mateix, ja que JxCat va més enllà del PDECat, amb la incorporació dels independents en l'últim cicle electoral la idea és aglutinar un espai ideològic més gran.

Aquest dijous, en una entrevista a Els Matins de TV3, el conseller de Territori, Damià Calvet –aspirant també a presidenciable de l'espai de JxCat–, ha afirmat que plantejar la qüestió en termes de "dissolució" del PDECat seria una "errada". S'ha limitat a dir que "la prioritat és organitzar" l'espai i "sumar des de cada realitat", sense mullar-se sobre a través de quina fórmula fer-ho –que és el principal escull de la negociació–. Un cop s'hagi arribat a un acord sobre el nou espai polític, Calvet ha defensat que sigui cada part (és a dir, la Crida i el PDECat) qui decideixi què fer amb la seva pròpia organització. El conseller ha opinat que "segur" que el PDECat no quedarà "fora" de JxCat perquè és "estendard" de la ideologia.

La dicotomia per a totes les ànimes de Junts per Catalunya és ara, doncs, clara: o troben un camí intermedi o es presentaran per separat a les pròximes eleccions al Parlament, que es dibuixen a la tardor.

El debat intern a la direcció del PDECat

Com va explicar l'ARA, la setmana passada Bonvehí va traslladar a la direcció del Partit Demòcrata que detallaria en quin punt es trobava la negociació amb Sànchez i la proposta que hi ha per "transitar" cap a JxCat en un termini de quinze dies. És a dir, en la propera reunió de l'executiva, que tocaria la setmana que ve però que encara no està convocada. Fins ara Bonvehí no ha explicat en quin punt es troba la negociació, i això genera inquietud a l'executiva, perquè a dins l'opinió sobre què s'ha de fer no és ni molt menys unànime.

Fonts de la direcció del partit expliquen que la seva intenció és posar sobre la taula quin és l'estat de les converses i quines opcions hi ha. A partir d'aquí, en funció del que decideixi l'executiva, s'haurà de ratificar per part de la militància en diferents formats: es pot expressar a través del consell nacional, en una consulta directa als associats o, fins i tot, en funció de la decisió, en un congrés.

Sigui com sigui, quan això s'abordi a la direcció del PDECat, hi haurà tensió. Hi ha altres membres de l'executiva, com Míriam Nogueras, vicepresidenta del partit, o Lourdes Ciuró, que s'han posicionat a favor de transitar cap a una sola organització de Junts encara que això signifiqui aparcar definitivament el PDECat. Des d'aquest sector acostumen a recordar que en l'assemblea del 2018 els militants van aprovar unir-se a la Crida sota el lideratge de Puigdemont, mentre que l'altra part de l'executiva contraargumenta dient que enlloc es va explicitar que això significava tancar el Partit Demòcrata.

Però no només en aquest ens hi haurà debat intern, sinó també als quadres del partit que esperen conèixer el desenllaç de la pel·lícula. El consell nacional, màxim òrgan entre congressos, s'ha de reunir al mes de juliol, tal com va traslladar per carta la presidenta de l'ens, Mercè Conesa, fa poc.

Per la seva banda, la Crida també haurà de moure fitxa internament: ara per ara es tracta d'una associació i per coaligar-se amb el PDECat ho hauria d'acceptar la seva direcció i els associats. I, després, convertir-se en un partit polític. En cas d'avançar cap a una única formació política que es digués JxCat liderada per Puigdemont, també s'haurien de pronunciar.

Més enllà de la fórmula

Malgrat que el principal escull de la negociació sigui la fórmula sobre com articular l'espai, no només es tracta d'això. L'ordenació té a veure, alhora, amb els lideratges que hi ha d'haver al capdavant. Quan es tracta de cap de cartells no és que els negociadors tinguin el seu candidat, sinó que cada ànima de JxCat promou un presidenciable. Des dels consellers Damià Calvet i Jordi Puigneró fins a les diputades Elsa Artadi, Marta Madrenas i Laura Borràs. I en els últims dies també s'hi han afegit Joan Canadell –president de la Cambra de Comerç– i el portaveu de JxCat al Parlament, Eduard Pujol. Les primàries són una hipòtesi per acabar amb les travesses.

La negociació també tracta sobre quin espai ideològic ocupa la nova formació política i si reconeix o no la trajectòria política de l'antiga Convergència. Això és el que vol que passi el PDECat i el que xoca amb els independents, que es desmarquen dia sí i dia també del que va significar el pujolisme.

L'últim episodi va ser l'enganxada entre el cap de files d'Esquerra, Gabriel Rufián, i la líder de JxCat a Madrid, Laura Borràs, en què el republicà li va retreure el pacte del Majestic i haver apostat per l'autonomisme mentre el seu partit ja abanderava l'independentisme molt abans. "Innecessari i ofensiu", va respondre Borràs sobre el seu discurs, marcant distàncies amb el creador de CDC. Mentrestant, dirigents del Partit Demòcrata reivindicaven l'acord amb el PP dels anys noranta i els guanys competencials per a la Generalitat.

Després dos anys i mig de presentar-se a les eleccions al Parlament, el 21 de desembre del 2017, JxCat pot esdevenir ara una nova formació política o trencar-se de manera definitiva després de molt de temps de convulsió interna.