De l'acord amb Podem a la taula de diàleg: Sánchez ret comptes de 1.200 compromisos del primer any de coalició
El president fa dimarts balanç del 2020 després que el covid-19 hagi capgirat objectius i prioritats
MadridDesprés d'un any marcat per l'impacte del coronavirus, que ha capgirat objectius i prioritats, Pedro Sánchez acomiadarà aquest dimarts el 2020 amb una compareixença per fer balanç de la gestió del seu govern. El president espanyol presentarà un informe inèdit de rendició de comptes que descriu el grau de compliment de més de 1.200 compromisos que l'executiu ha anat adoptant al llarg d'aquests últims dotze mesos. El primer és l'acord de coalició amb Unides Podem firmat el 30 de desembre de l'any passat, però també hi consten els pactes amb altres formacions per la investidura i els que tots els ministeris han anat subscrivint. Fonts consultades per l'ARA asseguren, en aquest sentit, que també hi apareix la taula de diàleg acordada amb Esquerra a canvi de la seva abstenció a la investidura.
L'elaboració del document l'ha liderat el director del departament de planificació i seguiment de l'activitat governamental del gabinet de la Presidència, Francisco Martín Aguirre, que ha coordinat un grup de funcionaris assessorats per un grup d'experts independents. Entre ells, destaquen els noms del catedràtic de filosofia política Daniel Innerarity i el catedràtic de ciència política Manuel Villoria; també persones d'altres disciplines acadèmiques com la professora d'economia de la Universitat Pablo de Olavide de Sevilla Paula Rodríguez o de l'àmbit del dret constitucional, com Cristina Elías. Els catalans Ismael Blanco, professor de la Universitat Autònoma de Barcelona, i Carles Ramió, de la Universitat Pompeu Fabra, també n'han format part.
El 4 d'agost Sánchez ja va comparèixer abans de marxar de vacances per fer balanç dels primers sis mesos de vida del govern de coalició. Llavors va prometre que a finals del 2021 s'haurien activat tots els compromisos previstos al programa de govern i que el 90% del total estarien fets a finals del 2023. Al tornar de vacances, la unitat encapçalada per Martín es va posar en contacte amb el grup d'experts, que a l'octubre van començar a assessorar en la metodologia de la rendició de comptes que es presenta aquest dimarts. "No és un exercici d'avaluació de polítiques públiques, sinó un llistat de l'estat de compliment dels compromisos", alerta un dels membres del col·lectiu. És a dir, no s'analitza l'impacte de cada mesura ni s'especifica qui ha pres cada decisió ni els diners que s'hi inverteixen.
Aquesta font considera que això és el que seria rellevant per a la ciutadania, alhora que és conscient que requereix de molt temps i que ara era impossible fer-ho. Però és una idea que la Moncloa té pensat desenvolupar al llarg dels anys. Segons explica, els experts van coincidir que seria bo elaborar una aplicació mitjançant la qual la ciutadania pogués creuar variables i conèixer detalls de cada compromís adoptat pel govern, i que permetés, per exemple, ordenar per partits polítics amb qui s'ha acordat una determinada mesura, l'àmbit sectorial a la qual pertany, a quins territoris afecta, etc.
Assessorament exclusivament tècnic
El que aquest dimarts presentarà Sánchez, amb tot, és un "document pla" –afirma la mateixa font–, però sí que inclourà una certa jerarquització de les prioritats del govern i una separació dels compromisos per territoris, entre altres camps. Aquesta tasca més tècnica és en la que va participar el grup d'experts, que va treballar a gran velocitat durant reunions telemàtiques cada divendres al migdia i durant la setmana via correu electrònic. Els suggeriments que es feien en aquestes videoconferències eren recollits pels funcionaris de la Moncloa i el dilluns ja arribaven nous documents amb les incorporacions fetes perquè durant la setmana següent es poguessin proposar més canvis.
Els experts no van entrar en temes de contingut sobre els compromisos de manera individualitzada ni fiscalitzaven si la consideració que el govern hagi donat sobre el compliment de cada acord és encertada o no. El que sí que feien era fixar els paràmetres que ho indiquen: per exemple, si l'execució d'un acord depèn d'un tercer no es pot donar per fet el compromís només amb la signatura, sinó que potser implica una tasca de pressió o insistència que el govern espanyol pot fer fins que efectivament sigui una realitat el que s'ha pactat.
