El PSOE marca línies vermelles a Sánchez per negociar amb Podem

Madrid/barcelonaPedro Sánchez va convocar ahir al vespre els barons territorials del PSOE per intentar posar ordre a la cascada de declaracions que intenten marcar-li el camí dels pactes postelectorals. Sobretot, per frenar els que s’oposen frontalment a una entesa amb Podem per la defensa que els de Pablo Iglesias fan de l’Espanya plurinacional i del referèndum a Catalunya. Sánchez buscava ahir un consens de mínims abans d’encarar el comitè federal convocat per a aquest dilluns, que es preveu de tot menys fàcil. A la sortida de la trobada, la presidenta andalusa, Susana Díaz, va confirmar que havien trobat un punt de confluència: “Ens podrem asseure a parlar” amb Podem, va dir, si “retira” la defensa del referèndum pel dret a decidir.

Patxi López, un dels dirigents amb més pes internament, va enviar un missatge de tranquil·litat als seus abans d’entrar a la reunió, en la qual també hi havia el primer secretari del PSC, Miquel Iceta. López va demanar de bastir un “front pro PSOE” per afrontar amb unitat la incòmoda situació en què els resultats del 20-D han deixat els socialistes espanyols: són claus per conformar majories de govern. Un escenari “molt confús”, segons va admetre el president castellanomanxec, Emiliano García-Page, que en cap cas, va dir, ha de passar per fer president Mariano Rajoy amb els vots de la seva formació. Amb aquest paisatge de fons, Sánchez es troba amb les mans lligades pels seus propis companys, que no volen donar suport al PP però que tampoc accepten la possibilitat de buscar un acord d’esquerres amb Podem si no renuncia abans a la seva política nacional.

La setmana passada, després de reunir-se amb Mariano Rajoy -i d’obrir la porta a un govern “progressista, de canvi i amb capacitat de diàleg”-, Sánchez es va mostrar convençut que Susana Díaz no seria un problema i que respectaria que la direcció federal portés la iniciativa en matèria de pactes. Es va equivocar. La presidenta andalusa, reforçada, tot i que no tant com voldria, després de guanyar les eleccions del 20-D a la seva comunitat, va recordar que la política de pactes la marca el comitè federal i no pas la direcció. No amaga les seves ambicions en la política espanyola, però espera el millor moment. El que sí que opina és que el temps de Sánchez (a qui ella va apadrinar) ha passat i no pensa tolerar que, amb el pitjor resultat de la història del PSOE, es consolidi en el lideratge.

Diferències de matís

Entre els barons no hi ha, però, una posició unànime. D’entrada tots són refractaris a donar suport, directe (amb el sí) o indirecte (amb l’abstenció) a la investidura de Rajoy, però hi ha divisió sobre quina actitud prendre amb Podem. Díaz, l’asturià Javier Fernández o García-Page no volen ni seure a parlar amb la formació de Pablo Iglesias, a la qual acusen de no tenir altre ànim que voler substituir el PSOE. Experiències passades a l’hora de formar governs autonòmics i la seva posició sobre la unitat d’Espanya pesen.

D’altres, però, tenen una posició més suau que permetria a Sánchez escenificar una negociació que, com a mínim, li permetés encarir el preu a un suport indirecte a Rajoy, que es nega a la reforma constitucional que ofereix Sánchez i, a més, la pot vetar amb la seva majoria absoluta al Senat. Els més proclius a pactar -que no pas més pròxims a Sánchez- són el valencià Ximo Puig o l’extremeny Guillermo Fernández Vara, que governen amb Podem. Puig va rectificar la seva intenció inicial, que era no assistir a la trobada d’ahir al vespre ni a la reunió d’aquest matí. Finalment, però, va reajustar l’agenda institucional i va viatjar a Madrid. La catalana Carme Chacón també és dels que prefereixen, com Puig i Vara, el pacte amb Iglesias, això sí, sempre que renunciï a la consulta. En qualsevol cas, Sánchez espera que sigui Podem qui no faci possible un govern d’esquerres pels seus compromisos amb Ada Colau i En Comú Podem, que passen per un referèndum vinculant com a sortida al plet català. La demanda del dret a decidir, que segons algunes enquestes comparteix el 40% de l’electorat estatal, també és reclamada per Compromís, al País Valencià, i les marees gallegues, socis de Podem a les generals.

Pendents del congrés socialista

Un altre punt de fricció és la data de celebració del congrés ordinari, que evidenciarà els suports de Sánchez. Alguns barons asseguren que no hi ha cap proposta formal per ajornar-lo a la primavera i no fer-lo al febrer, quan estava previst. No obstant, aquesta és la intenció de Ferraz.