Sánchez aplaca l'oposició territorial amb les mesures contra la guerra

MadridLa guerra a Ucraïna sobrepassa la dinàmica de confrontació habitual de la política espanyola. Pedro Sánchez primer va reclamar unitat per la pandèmia i ara el conflicte bèl·lic a l'est d'Europa li ha donat un nou argument per intentar diluir l'oposició. Més o menys, ho ha aconseguit: l'increment de preus i la crisi humanitària han provocat que el president espanyol i els de les comunitats autònomes hagin aparcat les diferències amb l'objectiu de trobar solucions. Fins i tot el president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha ocupat la cadira de Catalunya a la Conferència de Presidents celebrada aquest diumenge a l'illa de La Palma una dècada després que Artur Mas ho fes per última vegada de manera presencial. No obstant això, el líder català ha evitat la fotografia amb Felip VI i s'ha absentat de la trobada prèvia amb el monarca.

Sánchez tampoc ha trobat una actitud hostil en els líders del PP el dia que Alberto Núñez Feijóo s'ha estrenat com a president virtual de la formació conservadora. Només la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, ha volgut marcar perfil reclamant que part del pressupost del ministeri d'Igualtat es destini a rebaixar la factura de la llum. Feijóo, encara president de la Xunta, ha explicitat una "voluntat inequívoca" d'arribar a acords amb l'executiu de l'Estat per acollir refugiats i pal·liar la inflació, per bé que ha advertit que les promeses de Sánchez no poden quedar-se en "meres declaracions d'intencions".

El líder del PSOE ha plantejat una actuació coordinada de tots els territoris en diversos àmbits, davant una guerra "llarga i amb risc de cronificar-se", segons ha exposat. En una declaració prèvia a la reunió, Sánchez ha posat d'exemple la UE per reclamar la "màxima unitat" als líders autonòmics. El resultat s'ha traduït en la declaració de la Palma, un document de quatre punts aprovat per unanimitat que aposta per un pla integral per fer front a la crisi. Es tracta d'un "compromís polític de mínims", en paraules d'Aragonès, però que és encara "insuficient" perquè li falta "concreció". El president català ha explicat que aquest text ha substituït l'esborrany que havia preparat el govern espanyol perquè contenia mesures més específiques que suposaven una "invasió competencial".

Pel que fa al seu contingut, un dels àmbits més urgents és el de l'acollida de refugiats: el president espanyol ha promès recursos econòmics a les comunitats i ha anunciat la possible instal·lació d'un nou centre a Màlaga, que se sumaria als ja previstos a Barcelona, Madrid i Alacant. Les xifres amb què treballa l'executiu són dedicar 5.400 places del sistema estatal i 12.800 de proporcionades per les administracions autonòmiques i locals. La quantia del fons per a les comunitats és encara una incògnita, perquè no se sap quantes desenes de milers de refugiats arribaran a l'Estat.

Segons indica el comunicat conjunt, les comunitats autònomes es comprometen a donar suport a Sánchez de cara al pròxim Consell Europeu que tindrà lloc els dies 24 i 25 de març. Hi defensarà desvincular el mercat del gas de la fixació del preu de l'electricitat amb l'objectiu que Brussel·les s'hi avingui. En matèria energètica, el govern espanyol manté la rebaixa fiscal per atenuar el preu del rebut de la llum i deixa la porta oberta a altres mesures. Els presidents del PP han reclamat un tipus superreduït per a l'IVA de l'electricitat i el gas i que es demani a la UE una reducció excepcional de l'impost d'hidrocarburs i el de l'IVA de la gasolina i el petroli.

També ha obtingut l'aval dels presidents autonòmics per deixar per escrit que "és essencial deixar al marge les discrepàncies partidistes i aprofitar al màxim l'oportunitat perquè els fons europeus arribin de veritat a tots els racons del país". El document conclou així: "La Conferència de Presidents, com a clau de volta de l'estat autonòmic, fa així el primer pas per assolir un pla integral de resposta a la crisi que s'anirà posant en pràctica a través dels òrgans de cooperació".

Les relacions Generalitat-Moncloa

Pel que fa a la participació catalana, Aragonès ha subratllat que la seva presència "excepcional" es devia, precisament, al fet que no es viu una situació de normalitat. Així, ha desvinculat la seva assistència del conflicte polític entre Catalunya i l'Estat. "La normalització de les relacions amb la Moncloa dependrà del reconeixement del dret d'autodeterminació i una llei d'amnistia", ha dit en declaracions als mitjans, quan li han preguntat si la seva presència es podia interpretar com una manera de relegar en un segon pla el full de ruta independentista. "El nostre plantejament és d'abans d'aquesta situació de guerra, i els objectius es mantenen", ha insistit el president de la Generalitat.

A la trobada, el cap de l'executiu català ha exposat una llista de vint mesures que ja havia avançat dissabte. Entre elles, ha posat èmfasi en la necessitat de crear un fons per a les comunitats autònomes per sufragar l'acollida de refugiats i en ajudar les famílies i empreses més afectades per les conseqüències de la guerra. En aquest sentit, Aragonès ha defensat concedir ajudes directes per garantir la liquiditat dels negocis, allargar els ERTO, prohibir el tall de subministraments fins a finals d'any a les persones vulnerables i actuar contra l'escalada de preus al sector primari.

A nivell energètic, el president català ha apostat per intervenir sobre les empreses hidroelèctriques i controlar-les directament des de l'administració de manera temporal. Aragonès també ha fet una crida a destinar els fons europeus a àmbits que afavoreixin l'autonomia estratègica de la Unió Europea com els xips, l'hidrogen verd i la computació quàntica. Un dels punts importants en relació amb la qüestió energètica és la voluntat de recuperar el projecte MidCat per abastir el continent de gas provinent del nord de l'Àfrica, sempre que pugui canalitzar hidrogen renovable. A més, Aragonès ha reivindicat les competències pròpies de Catalunya a l'hora de prendre mesures.