Sánchez anuncia que la Sareb cedirà dimarts 50.000 pisos per a lloguer social
Tot i que l'Estat tenia el banc dolent al seu deute des del 2021, fins ara els habitatges continuaven exclosos del parc públic
BarcelonaHa hagut de passat una dècada des del rescat bancari i la creació del banc dolent perquè, en una situació d'emergència habitacional com l'actual, finalment el govern hagi decidit incorporar els habitatges de la Sareb al parc públic. El president espanyol, Pedro Sánchez, ha anunciat aquest diumenge en un acte de partit a València que dimarts que ve el consell de ministres aprovarà que 50.000 habitatges del banc dolent s'afegeixin al parc públic de lloguer. 21.000 pisos es posaran a disposició dels municipis i les comunitats autònomes; es passaran 14.000 pisos més actualment ja ocupats per famílies al règim de lloguer social i se'n construiran 15.000 en sòl propietat de la Sareb.
L'executiu donarà la lletra petita dimarts que ve, però el titular avançat per Sánchez apunta que tres quartes parts dels habitatges que té avui en propietat la Sareb (uns 45.000 en total) passaran a lloguer social assequible, a més dels que es construiran pròximament. Catalunya, amb gairebé 13.000 pisos –més de 1.000 a Barcelona–, és el lloc on més presència té la Sareb i, per tant, seria lògic que també fos la comunitat més beneficiada per una mesura que, de fet, fa molt de temps que reclama la Generalitat igual que altres governs autonòmics. Ara bé, si els habitatges (i crèdits) inicials que va assumir el banc dolent eren tòxics, amb el temps els millors productes ja han sortit i cal saber quin és l'estat i la ubicació concreta dels que queden (no fa gaire que al Congrés, les esquerres reclamaven una auditoria de la Sareb, que va ser rebutjada pel PSOE, PP, Vox, Cs i el PDECat).
Que no es podrien recuperar les pèrdues d'aquella operació impulsada pel llavors titular d'Economia del PP, Luis de Guindos, estava clar des de bon començament, tot i que el ministre assegurés que "no costaria un sol euro públic". El 2012 l'Estat va aportar 2.160 milions d'euros (45%) i la gran banca 2.640 milions més (55%) per constituir la Sareb, una societat amb una funció molt clara: absorbir els productes tòxics que exposaven els bancs a la fallida durant la gran crisi immobiliària. Operacions avalades totes elles pel mateix Estat, fet pel qual la Unió Europea va obligar-lo el 2021 a incloure-les com a deute públic: ni més ni menys que 35.000 milions d'euros.
La Sareb, a més, ha anat generant pèrdues–més de 5.000 milions d'euros– i finalment va ser l'Estat qui va assumir-ne el control del 100%. Arribats a aquest punt –i també abans– les exigències perquè els habitatges passessin a engreixar el parc públic es van multiplicar, evidentment per part de les associacions que lluiten per la defensa del dret a l'habitatge –la Sareb, com la resta de bancs, també recorria als desnonaments–, però també per part dels partits d'esquerres. Entre ells, Podem, tal com ha recordat pocs minuts després de l'anunci del seu soci de govern la secretària general dels liles, Ione Belarra.
Un anunci electoral
"Som un dels països amb menys habitatge públic de la Unió Europea, amb només un 3%, quan la mitjana és del 9% i els països avançats arriben al 20%. Jo assumeixo el compromís que Espanya arribi al 20% d'habitatge públic", ha exclamat Sánchez en la convenció que el PSOE ha fet aquest cap de setmana a València. Un anunci en clau electoral –s'hi reunien candidats autonòmics i municipals– que arriba pocs dies després que s'anunciés l'acord per la primera llei d'habitatge de l'Estat, impulsada pel govern del PSOE i Unides Podem i avalada per ERC i Bildu. De fet, Sánchez ho ha aprofitat per confrontar les dues mesures que el seu govern ha impulsat en una setmana amb la "privatització, moltes vegades cap a fons voltors, de l'habitatge públic" per la qual han optat els governs del PP.
Per què els habitatges de la Sareb no eren encara públics, tot i que l'Estat en controlés el 100%? Una pregunta que s'ha formulat en nombroses ocasions els últims anys i per a la qual fins ara no hi havia resposta. De fet, hi havia una altra opció, que semblava la preferida per la ministra d'Economia, Nadia Calviño: intentar vendre els actius del banc al preu que fos per minimitzar les pèrdues. L'executiu espanyol ha decidit, però, que aquesta no era la millor sortida en un moment en què el problema d'accés a l'habitatge afecta milers de famílies arreu de l'Estat.
"En un país tan desigual com Espanya, el 70% de la desigualtat és producte de la dificultat, si no impossibilitat, d’accedir a un habitatge digne", ha remarcat Sánchez citant estudis europeus, que també indiquen que Espanya és el quart país de la UE en què més sobreesforç financer han de fer les famílies per pagar l'habitatge o en què la mitjana d'edat per a l'emancipació dels joves és molt més alta que a la gran majoria de països del seu entorn.