Sánchez anuncia que suprimirà el delicte de sedició i modificarà el de "desordres públics agreujats"

MadridEl president del govern espanyol, Pedro Sánchez, va anunciar ahir en una entrevista a La Sexta que avui mateix el PSOE i Unides Podem presentaran una iniciativa legislativa per suprimir el delicte de sedició i modificar el de "desordres públics agreujats", en consonància amb les que hi ha en països com França o Suïssa. Aquest matí, el president, Pere Aragonès, ha confirmat que la pena màxima per aquest delicte, que ara és de 6 anys, passarà a 5. Es tracta del pas més important que fa el govern espanyol en el camp del que s’anomena desjudicialització des de la concessió dels indults als presos polítics catalans, el mes de juny del 2021. La decisió és també el fruit més rellevant de la taula de negociació entre els governs català i espanyol pactada per ERC i el PSOE en el marc de la investidura de Pedro Sánchez.

De la mateixa manera és un gest que aplana l’aprovació dels pressupostos generals de l’Estat, que de manera implícita ERC havia condicionat a la desjudicialització. A partir d'ara al Codi Penal només queda la rebel·lió enquadrada en els delictes contra la Constitució, mentre que la sedició desapareix com a delicte contra l'ordre públic.

Sánchez va justificar la decisió perquè la sedició "és un delicte que ve de 200 anys enrere". "Estem donant un pas endavant d'homologació amb Europa, estem canviant un delicte que es va promulgar el 1822", va afirmar. Amb aquest canvi legal, la idea és, segons Sánchez, aproximar-se a "democràcies com la francesa, la italiana, la belga o la suïssa". El president espanyol va assegurar que aquesta reforma no suposa cap tipus d'impunitat respecte als fets de la tardor del 2017, ja que els jutges podrien fer servir aquesta nova tipologia de delicte en un cas similar. Segons ha explicat a RAC-1 el president del grup parlamentari d'Unides Podem, Jaume Asens, però, això no seria aplicable per als fets de 2017, ja que els condemnats ho van ser per sedició i no per desordres públics.

El cas de Marta Rovira

La supressió del delicte de sedició, però, no afecta tots els exiliats per igual, ja que en alguns casos, com el de l’expresident Carles Puigdemont o els exconsellers de Salut i Cultura Toni Comín i Lluís Puig, també estan acusats per malversació, un delicte que pot comportar penes de fins a 8 anys de presó i 20 d'inhabilitació. Qui sí que es podria beneficiar de la mesura seria l’actual secretària general d’ERC, Marta Rovira, exiliada a Ginebra, i també l'exconsellera Clara Ponsatí. Precisament, l’expresident Puigdemont es va pronunciar en contra de qualsevol reforma del Codi Penal que el pogués beneficiar amb l’argument que això seria una "renúncia política", i ahir mateix va mostrar àmplies reserves sobre l'anunci.

En l’àmbit espanyol, la voluntat de modificar aquest delicte per part del govern espanyol va ser l’excusa esgrimida pel PP per negar-se a rubricar el pacte per renovar el Consell General del Poder Judicial, un acord que estava gairebé tancat. Així doncs, l’anunci també allunya qualsevol possibilitat, que ja era remota abans, d’entesa entre el PSOE i el principal partit de l’oposició, no només pel que fa a la justícia, sinó en qualsevol altre àmbit. I això que Sánchez va revelar que ell hagués aplicat el 155 abans del que ho va fer Mariano Rajoy, després de les jornades del 6 i 7 de setembre del 2017. "Per a mi el moment era quan es van aprovar les lleis de desconnexió, però jo vaig donar suport a Rajoy amb la seva estratègia", va dir.

El PP no va trigar a reaccionar a l'anunci i en un comunicat ho va qualificar de "barbaritat política" i "traïció". "Ni Pedro Sánchez és digne de la tradició democràtica del PSOE ni el PSOE pot callar davant d'aquest episodi sense ser còmplice exprés d'aquesta barbaritat política. El silenci dels seus comandaments intermedis és una traïció als valors que un dia van decidir representar", afirma el comunicat. El PP insisteix que "les lleis d'Espanya no poden redactar-se a la seu d'ERC" i "en cap país europeu es tocaria el delicte de sedició de la mà dels sediciosos". Els populars acusen Sánchez d'haver "humiliat una nació que mereix un govern més digne" i s'ha compromès a no arribar a acords amb "aquest PSOE", és a dir, amb el PSOE de Pedro Sánchez. D'aquesta manera es confirma el trencament total de les relacions entre els dos partits.

Bloqueig del CGPJ

El president espanyol també va tocar altres temes d'actualitat com ara el bloqueig en la renovació del Consell General del Poder Judicial. En aquest sentit, Sánchez va prometre que no canviarà la llei per rebaixar les majories que permeten nomenar els vocals: "No ho faré, crec que no solucionaria res i entraria en una dinàmica semblant a la del PP". Respecte a les paraules de la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, en què comparava el seu govern amb el de règims autoritaris com el de Daniel Ortega a Nicaragua, Sánchez les va desqualificar titllant-les de "trumpisme i bolsonarisme".

El president espanyol va acabar l'entrevista advertint els electors progressistes que "existeix una amenaça real que aquest govern sigui substituït per un altre del PP amb l'extrema dreta de Vox i, per tant, de polítiques reaccionàries i regressives", i va fer una crida a protegir el "bé major" que representa el seu executiu.