Sánchez alerta de l'auge de "forces reaccionàries" en un acte en record de víctimes del franquisme

MadridLula ha vençut pels pèls Jair Bolsonaro al Brasil, però fa unes setmanes Giorgia Meloni prenia el poder a Itàlia. L'auge de la ultradreta és real i aquest dilluns ho ha volgut advertir el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, en l'acte en record de les víctimes del franquisme que s'ha celebrat en compliment de la llei de memòria democràtica que fa poc ha entrat en vigor. En l'article 7, s'estableix el 31 d'octubre com el dia d'homenatge a les víctimes del cop militar, la Guerra Civil i la dictadura, coincidint amb la data d'aprovació de la Constitució fa 44 anys. "Hem pagat un alt preu per la llibertat. A més de preservar aquest llegat, no es pot donar per fet. L'avenç de forces reaccionàries en diversos punts d'Europa que crèiem extintes ens recorda que ni el progrés ni la democràcia són irreversibles. La fi de la història amb el triomf de la democràcia liberal tenia un revers tenebrós, i el millor exemple n'és l’autocràcia de Putin", ha alertat el cap de l'executiu de l'Estat. 

Alberto Núñez Feijóo –també Isabel Díaz Ayuso i José Luis Martínez-Almeida– estava convidat en aquest acte. Fa setmanes que el líder del PP va declinar la invitació, així com la presidenta de la Comunitat de Madrid i l'alcalde de la capital espanyola. La coincidència amb Sánchez hauria centrat totes les mirades, després del trencament de les negociacions sobre la renovació del Consell General del Poder Judicial. Tanmateix, el president del govern espanyol no ha volgut estalviar-se una referència implícita al cap de l'oposició. "Honorar la Constitució exigeix alguna cosa més que proclamar-ne la vigència. Exigeix complir-la de principi a fi, sense excuses ni subterfugis", ha afirmat durant la seva intervenció.

Gairebé el govern espanyol en ple ha acudit a l'acte, en el qual s'ha entregat un diploma a una vintena de represaliats, que en la majoria de casos ha recollit algun familiar. Alguns, encara amb vida, sí que hi han pogut assistir, com Jordi Lozano, conegut com a Jordi Petit, un dels primers activistes LGTBI i que va ser empresonat durant la dictadura. També Montserrat Peligros, nena robada durant el franquisme; Fernando Reinlein, membre de la Unió Militar Democràtica, condemnat durant la dictadura; Alejandro Ruiz-Huerta, l'únic supervivent de la matança del despatx laboralista del carrer Atocha de Madrid del gener del 1977, i Xesús Alonso Montero, poeta i professor gallec i expresident de la Reial Acadèmia Gallega. A títol pòstum s'ha homenatjat, entre d'altres, Ana López Gallego, Anita, membre de les 13 Roses; Elisa Garrido, combatent contra l'exèrcit sublevat i contra els alemanys a França, i víctima dels camps de concentració de Ravensbrück i Buchenwald, i Luisa Genoveva Carnés, escriptora i periodista exiliada a Mèxic, on va morir, component de Las Sinsombrero.

Un altre dels homenatjats ha sigut Fernando Álvarez de Miranda, el primer president del Congrés de Diputats en democràcia, i el distintiu l'ha recollit el seu fill Ramón Álvarez de Miranda, que va ser president del Tribunal de Comptes entre el 2012 i el 2018 i exdiputat de la Unió de Centre Democràtic (UCD). La resta d'assistents han sigut persones vinculades al PSOE i Unides Podem i representants d'associacions i entitats memorialistes. "Agraeixo de tot cor el reconeixement. És molt més que documents oficials. En primer lloc, simbolitzen el dolor compartit per tantes vides truncades de manera injusta. Les víctimes mai hem oblidat. Ni la injustícia ni el desemparament s'esborren, però també simbolitzen la lluita pels ideals de la democràcia de qui s'hi va jugar la vida", ha afirmat Montserrat Peligros, que ha parlat en nom de tots els homenatjats. En la seva intervenció, Sánchez ha subratllat la importància de la tasca de la societat civil i les entitats memorialistes. El cap de l'executiu de l'Estat ha traslladat que amb la nova llei de memòria, que "neix d'un relat integrador", les víctimes i les associacions antifranquistes "mai més caminaran soles".

Dard a la dreta

El president espanyol també ha volgut rebatre el discurs de la dreta, que sempre s'ha oposat a les normes vinculades a la memòria històrica, i ha tornat a llançar un dard implícit a Feijóo. "Cap democràcia es pot construir sobre pactes de silenci. Als que una vegada van dir que era aviat per parlar de certes coses i avui diuen que ja és tard per fer-ho, vull dir-los que el moment és avui. Que és just ara el moment de desprendre's de velles hipoteques. La democràcia, com la Constitució que l'empara, és una conquesta col·lectiva, que no pot ser patrimonialitzada per ningú en exclusiva, sinó defensada per tothom. No n'hi ha prou amb acatar des d'una acceptació passiva, sinó complir-la i fer-la complir des del primer fins a l'últim article", ha afirmat Sánchez. L'acte ha acabat amb la interpretació d'España camisa blanca, escrita pel cantautor icònic de la transició Víctor Manuel. La cantant Ede al piano ha donat pas a l'aparició sorpresa d'Ana Belén, parella de l'autor.