La governabilitat de l'Estat

PSOE i Junts es donen una altra oportunitat

Sánchez s'obre a millorar el marge de despesa de les comunitats

4 min
La vicepesidenta i ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, en una roda de premsa.

MadridComencen a veure's alguns fruits de la reunió entre Junts i el PSOE a Suïssa, després de la polèmica decisió de la formació de Carles Puigdemont d'avortar el debat sobre la regulació dels lloguers de temporada. En una jugada a tres bandes, el govern espanyol mira d'acostar-se de nou a Junts, que es presta a reprendre negociacions perquè la legislatura no descarrili. Aquest dimarts Pedro Sánchez s'ha vist obligat a retirar del ple del Congrés la votació de la senda d'estabilitat –el pas previ a la presentació dels pressupostos de l'Estat– perquè anava a decaure amb la negativa de PP, Vox i Junts, però ho ha fet perquè veu possibilitats de salvar uns comptes del 2025 que es donava per fet que s'haurien de prorrogar. A més, el PSOE també reactiva la comissió d'investigació de l'operació Catalunya a la cambra baixa i ha demanat per carta a la presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola, que permeti l'ús del català als plens de Brussel·les i Estrasburg. I encara una última picada d'ullet als aliats parlamentaris: el PSOE ha permès la tramitació d'una iniciativa del PNB per reforçar el control del CNI.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

"Sembla que després de gairebé un any es comença a entendre. Si el PSOE vol que passin coses diferents, ha de fer coses diferents", ha subratllat la portaveu de Junts, Míriam Nogueras, un cop s'ha conegut la decisió del consell de ministres d'endarrerir la votació de la senda d'estabilitat (objectius de dèficit i deute i regla de despesa) prevista per a aquest dijous. Fa menys d'una setmana fonts del ministeri d'Hisenda asseguraven que "no podien oferir més" marge de dèficit a les comunitats autònomes i negaven que poguessin modificar els números. De fet, Montero va presentar les mateixes xifres que al juliol, quan ja va perdre per primera vegada aquesta votació al Congrés. En canvi, ara pot haver-hi algun moviment per garantir més despesa a les autonomies. "L'objectiu d'aquesta decisió és donar més temps a la negociació oferint una nova oportunitat al diàleg. El govern vol esgotar totes les possibilitats per poder arribar a un pacte que sigui beneficiós per a les comunitats autònomes i els ajuntaments", expliquen des del ministeri d'Hisenda.

En una atenció als mitjans, Nogueras ha exigit que les comunitats autònomes tinguin com a mínim un terç del total del marge de dèficit de les administracions públiques i que, per tant, es retalli el de l'administració central, que en té molt més. "Han de negociar i presentar una proposta que realment millori la situació de Catalunya, de la Generalitat i també dels ajuntaments", ha reclamat la portaveu juntaire. Des del ministeri d'Hisenda veuen inviable la modificació de màxims que demana Junts, que Nogueras situa com a "base" per iniciar les converses, però el govern espanyol confia en trobar una fórmula intermèdia que prefereix no avançar. La portaveu del govern espanyol, Pilar Alegría, ha rebutjat posar un termini per arribar a un acord amb Junts i ha aprofitat la roda de premsa posterior al consell de ministres per demanar també "responsabilitat" al PP.

Crítiques al PP

Pel que fa als populars –en qui centren les crítiques els socialistes per la negativa a donar suport a la votació quan, a diferència de Junts, governen en comunitats autònomes–, Alberto Núñez Feijóo ha posat com a condició per negociar que es retiri el finançament singular per a Catalunya pactat amb ERC. El líder dels populars, a més, ha lamentat a Telecinco que el PSOE els culpi quan no s'ha assegut a negociar amb ells. Els objectius d'estabilitat i el sostre de despesa són el primer pas per a l'elaboració dels pressupostos generals de l'Estat, però també marquen l'elaboració dels comptes públics de la resta d'administracions, tant de les comunitats autònomes com dels ajuntaments.

D'altra banda, el gir del PSOE amb Junts no ha agradat a ERC, que adverteix al PSOE que no els doni per fet. "Si obren la negociació per a uns, que s'obri per a tots", ha dit el portaveu republicà al Congrés, Gabriel Rufián als passadissos de la cambra baixa.

En la senda d'estabilitat que s'havia de votar dijous, el ministeri d'Hisenda planteja un objectiu de dèficit per a les comunitats autònomes del 0,1% del PIB el 2025 (al mes d'abril es preveia exigir un superàvit d'un 0,1% del PIB el 2025 i el 2026). "És important recordar que el govern [espanyol] ha presentat una senda avalada per totes les comunitats autònomes al Consell de Política Fiscal i Financera, que flexibilitza els objectius de dèficit per a les comunitats i els ajuntaments per als anys 2025 i 2026", defensen des del ministeri d'Hisenda. Pel que fa als ajuntaments, haurien de tancar l'exercici del 2025 i el 2026 amb equilibri pressupostari, és a dir, amb un dèficit del 0% del PIB, mentre que a l'abril també se'ls exigia tenir superàvit.

Finalment, per a l'administració central es preveu un objectiu de dèficit del 2,2% i per a la Seguretat Social del 0,2% del PIB. La disciplina fiscal de totes les administracions, des de les comunitats fins a l'administració central, és clau perquè el govern espanyol assoleixi un dèficit per al conjunt de les administracions d'un 2,5% del PIB el 2025, tal com s'ha compromès amb Brussel·les.

En cas que la senda d'estabilitat plantejada pel govern espanyol no tiri endavant, la llei preveu que s'hauria d'aplicar la senda dels pressupostos de l'Estat vigents, en aquest cas els comptes prorrogats del 2023. La particularitat actual, però, és que els comptes públics de l'Estat del 2023 es van aprovar quan no hi havia regles fiscals i, per tant, els objectius de dèficit i deute són simples referències. Segons ha explicat el ministeri d'Hisenda, si els nous objectius plantejats no prosperen, caldria aplicar la senda d'estabilitat enviada a Brussel·les al mes d'abril, en què els objectius de dèficit i deute per a les comunitats autònomes i els ajuntaments eren molt més restrictius.

stats