Sánchez i Felip VI esquiven la fuga de Joan Carles I un any després

MadridEn política, un any acostuma a ser una eternitat –Espanya va viure un autèntic terrabastall en qüestió de dies arran de la moció de censura fallida a Múrcia–, però pot ser també un període molt curt. Sobretot per provocar canvis en la monarquia espanyola, amb més de quatre dècades de vida en etapa democràtica. Ni la fuga de Joan Carles I, un dels episodis més transcendentals de la institució, si no el que més, l’ha mogut un mil·límetre. Felip VI i Pedro Sánchez han despatxat aquest dimarts al palau de Marivent, a Palma, justament 365 dies després que l’emèrit marxés del país, i el president espanyol manté intacte el missatge de l'agost del 2020: el cap de l’Estat està “compromès amb la transparència” i la “modernització” de la Corona. Les mateixes paraules i els mateixos fets: cap.

Tant és així que en la tradicional reunió prèvia a les vacances d’estiu el monarca i el president no han abordat la situació de Joan Carles I, segons ha revelat Sánchez, tot i la confidencialitat que regeix qualsevol trobada amb Felip VI. “No, no, no ho hem plantejat”, ha admès. A preguntes dels periodistes, el cap de l’executiu sí que ha hagut de respondre sobre l’efemèride, però no ha mencionat Joan Carles. S'ha limitat a reiterar per enèsima vegada que el seu govern té un “compromís amb totes les institucions”, inclosa la monarquia, i a elogiar l’actual rei. 

“Em complau com està compromès amb l’actualització i transparència de la casa reial”, ha afegit. No ha pogut especificar en què s’han traduït aquestes proclames i, en una resposta posterior, ha introduït un matís que prova que res no ha canviat l'últim any: “Valorem molt positivament l’exercici de transparència i actualització que al llarg del seu regnat el rei Felip ha anat desplegant a la Corona”.

Queda lluny la prohibició d’acceptar regals que Felip VI va instaurar el 2014 quan va accedir al tron i que posava fi a una pràctica habitual del seu pare, així com la publicació de la distribució de l’assignació pressupostària anual a la pàgina web de la casa reial. La promesa que Sánchez va comunicar als espanyols és que la Zarzuela caminaria cap a una monarquia pròpia del segle XXI i en el seu discurs d’abans de Cap d’Any, el desembre passat, va parlar de “rendició de comptes”. “Anem pas a pas. Ja aniran coneixent com es materialitza el full de ruta de renovació de la Corona pel que fa a la transparència i l’exemplaritat”, va dir fa mig any el president espanyol, que va insinuar la possibilitat d’elaborar una llei que regulés la institució.

A poc a poc es va anar refredant aquest escenari –alguns aspectes podrien requerir una reforma constitucional i/o la necessitat d’impulsar una llei orgànica, que requereix una àmplia majoria al Congrés– i fa mesos que el debat sobre la renovació de la monarquia està guardat en un calaix, com a mínim públicament. “Avui no toca”, addueixen des de la Moncloa en relació a la inconcreció de Sánchez, i afegeixen que el despatx amb el rei a Marivent no era el fòrum on abordar el camí cap a aquesta suposada modernització.

La data ha suscitat l’interès mediàtic per la situació de l’emèrit, però Sánchez no hi arribava amb la pressió de fa un any, quan encara no es coneixia la destinació de Joan Carles I –el cap de l’executiu considerava que l’havia de fer pública la Casa del Rei– i es va revelar el secretisme amb què l’antic pinyol de Sánchez havia coordinat la sortida amb la Zarzuela. Aleshores l’exvicepresident segon del govern espanyol, Pablo Iglesias, va tensar la corda reobrint el debat sobre el model d’estat, tot i que sense posar en perill la coalició perquè l’interès últim era no fer-ho malgrat les discrepàncies en assumptes de gran importància.

Belarra aixeca el to

Aquest dimarts la nova líder de Podem, Ione Belarra, ha reobert ferides qualificant “d’indigna” la fugida i denunciant els “escàndols de corrupció” i la “impunitat” de què gaudeix l’emèrit, però la sang no ha arribat al riu. Sánchez ha ignorat les seves paraules i la portaveu del govern espanyol, Isabel Rodríguez, ha apuntat que “cadascú és responsable de les seves declaracions”. Encara que a la Moncloa hagi pogut molestar que Belarra s’expressés així com a ministra, a l’espai d’Unides Podem regna un nou estil, menys combatiu als mitjans, propugnat per la vicepresidenta segona, Yolanda Díaz, que no ha fet esment de l’efemèride.

Al Congrés, en canvi, els últims mesos no han sigut pocs els intents d’Unides Podem i de les formacions sobiranistes per crear comissions d’investigació, sempre vetades per la triple dreta i el PSOE. El portaveu lila a la cambra baixa, Pablo Echenique, ha manifestat que la seva formació no deixarà d’intentar “investigar aquesta vergonya nacional”, en referència als moviments de diners a l’estranger que, ha subratllat, Felip VI coneixia, tal com es desprenia del comunicat del 15 de març del 2020 en què acordava la retirada de l’assignació econòmica al seu pare. Amb el transcurs d’un any gairebé s’ha normalitzat el degoteig d’informacions sobre activitats tèrboles del rei emèrit: si Sánchez observava amb preocupació les notícies “inquietants” i “pertorbadores” de Joan Carles, ara surfeja les preguntes amb un discurs invariable.

A què espera el president espanyol? El seu equip és conscient que necessita el consens del PP per abordar aquest front i les seves relacions no passen pel millor moment. A més, les investigacions de la fiscalia del Tribunal Suprem i del suís Yves Bertossa continuen obertes, de manera que els gestos podrien arribar un cop hi hagi algun avenç judicial. Com tot el que afecta la monarquia espanyola, però, està revestit d’opacitat i és un risc aventurar-se a fer pronòstics.