Salvador Sedó, l'assistent de Duran a Brussel·les

BarcelonaDe passar desapercebut a atreure els focus mediàtics. Exponent del vell pactisme català portat a l'extrem, l'eurodiputat d'Unió, Salvador Sedó, és ara un dels principals esculls per a la configuració d'una candidatura unitària de CiU i ERC a l'Eurocambra, anhelada per CDC, rebutjada per Unió i que no entusiasma ERC. Però no pensa apartar-se. Ni Josep Antoni Duran i Lleida l'hi permetrà. Si realment desbloquejar la candidatura sobiranista de CiU i ERC fos cosa d'un nom, què n'impedeix el relleu? L'extrema fidelitat al líder d'Unió el blinda davant els embats de convergents i republicans.

Però, qui és Salvador Sedó? D'on surt? Quins mèrits té? I quina activitat? Refractari a la independència i a la coalició amb ERC, qui va afirmar que és possible un estat propi per a Catalunya dins d'Espanya ha actuat des que és eurodiputat més com a assistent i veu de Duran a Brussel·les que de representant electe de Catalunya, com es desprenia de l'article El crepuscle: Qui és Salvador Sedó?,una autèntica dissecció del filòsof i periodista Jordi Graupera a Elsingulardigital.cat.

Nascut el 1969 a Reus, Sedó entra a militar a Unió el 1985, amb 16 anys. Fill de Salvador Sedó Marsal -diputat democristià al Congrés entre 1986 i 2004-, és diplomat en enginyeria tècnica industrial. Es va criar en una família conservadora, religiosa, culta i que, com tantes altres, va optar per surar i viure amb comoditat durant les dictadures de Primo de Rivera i Franco.

Es va fer un lloc aviat en les joventuts democristianes. El 1991 era nomenat conseller nacional de la Unió de Joves i dos anys després assumiria la presidència de l'òrgan. El 1995 en seria ja secretari general. Per poc temps. Mesos després d'assumir-la, Duran li oferia el seu primer càrrec remunerat: secretari de relacions internacionals d'Unió. Tenia 27 anys i no va dubtar a dir que sí.

No seria fins al 2009, 12 anys després, que el triarien com a candidat d'Unió a les europees. Era el segon intent. Duran ja el volia de candidat el 2004, però el consell nacional d'Unió es va decantar per Daniel Ortiz, ara apartat del partit. El 2009 va ser el número tres de la coalició de CiU i PNB, que va encapçalar Ramon Tremosa. No va tenir l'escó fins al 2011, gràcies a l'ampliació del nombre d'eurodiputats amb el Tractat de Lisboa. Va prendre possessió vuit mesos després d'haver estat nomenat director general de Relacions Exteriors del primer govern presidit per Artur Mas, en una decisió que va provocar malestar en sectors de CDC que desconfiaven del fet que Mas entregués les relacions exteriors a Unió quan ja es percebia el canvi de cicle.

Distància total amb Tremosa

El cert és que l'àmbit en què és més evident la distància entre CDC i Unió és a Brussel·les, on Tremosa i Sedó han mantingut una relació inexistent. I diverses vegades han defensat posicions oposades. No només perquè el primer sigui del grup liberal i el segon del popular. Sedó va arribar a votar en contra de l'informe europeu sobre minories nacionals i s'ha alineat amb el PP espanyol en contra de normalitzar relacions comercials amb Kosovo, una posició que Espanya pren en clau nacional. Sedó, més aficionat als viatges de representació i a acompanyar Duran en la seva agenda internacional que a la tasca parlamentària, ha exhibit sintonia amb el PP a Brussel·les i s'ha desmarcat sovint de l'acció conjunta de CDC, ERC, PSC i ICV a Europa. El partit, primer.

Els negocis foscos

En l'àmbit privat, abans de fer el salt a la política professional, Sedó ha ostentat càrrecs en mitja dotzena de societats. Entre aquests càrrecs, ha estat administrador de la consultora Nisirios i Promociones Inmobiliarias Reus 2007, sobre les quals planen importants ombres: deutes, operacions bancàries i immobiliàries confuses, comptes opacs... i relació amb exdirectius de Ferrovial, una empresa que viu de l'obra pública i implicada en el suposat finançament irregular de CDC. Tant ell com Duran han estat, a més, vocals de la Fundación Iberoameriocana Europa, una fundació del PP que acull la flor i nata de la dreta espanyola, començant per l'entorn de José María Aznar -Ana Botella n'ha estat vicepresidenta- i d'Eduardo Zaplana. Una fundació, per cert, implicada en irregularitats i negocis opacs amb la Comunitat de Madrid i investigada per l'ús fraudulent de fons europeus. Ara té els focus al damunt.