Memòria democràtica

El Govern se suma a Sánchez i també commemorarà el 50è aniversari de la mort de Franco

La Moncloa nomena Carmina Gustrán com a comissionada del cicle a l'Estat

La portaveu del Govern, Sílvia Paneque, durant la roda de premsa posterior al Consell Executiu

Barcelona / MadridEl govern de Salvador Illa també vol commemorar els 50 anys de la mort del dictador Francisco Franco i el retorn de la democràcia a Espanya. Ho ha anunciat la consellera i portaveu de l'executiu, Sílvia Paneque, en una roda de premsa aquest dimarts després del primer consell executiu de l'any. De moment, s'ha aprovat la creació d'un grup de treball que en confeccionarà el programa i que estarà format per representants de tots els departaments de la Generalitat. D'aquesta manera, se suma al cicle d'actes impulsats pel govern de Pedro Sánchez a tot l'Estat per celebrar aquesta efemèride, marcada per l'absència del rei en el primer dels actes amb motiu de la recuperació de les llibertats i drets després de la dictadura, el 8 de gener. Felip VI ha excusat l'absència per "raons d'agenda", si bé participarà en dos actes. Des de l'executiu espanyol hi treuen ferro, però el que havia de ser una commemoració d'Estat s'ha acabat convertint en un nou flanc per on la dreta castiga Pedro Sánchez. Només la majoria de la investidura ha donat la benvinguda als actes de celebració.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

A Catalunya, Illa recull el guant i vol aprofitar el mig segle de la mort del dictador per fer front comú amb l'executiu espanyol en memòria democràtica. El programa d'actes a Catalunya inclourà exposicions, activitats educatives i xerrades sobre la dictadura, l’eclosió de l’oposició antifranquista i el camí cap a la democràcia. També en el marc d'aquesta commemoració s'inaugurarà el memorial del Camp de la Bota, a Sant Adrià, escenari d'afusellaments durant el franquisme. El grup de treball l'encapçalarà la direcció general de Memòria Democràtica i el Memorial Democràtic, però també s'allargarà la mà a agents socials i culturals del país, ajuntaments, universitats i entitats memorialistes. En els primers mesos del seu mandat, l'executiu ja ha aprovat el projecte de la llei de memòria democràtica, un dels compromisos d'investidura amb ERC. De fet, la llei manté el mateix redactat que va deixar el govern de Pere Aragonès, abans que la legislatura decaigués.

Convidarà el rei?

Ara bé, ¿el Govern convidarà el rei Felip VI en algun d'aquests actes a Catalunya, com ha fet la Moncloa en l'àmbit de l'Estat? L'executiu no ho aclareix, encara. "S'acaba de constituir el grup de treball, no tenim encara els actes", ha contestat Paneque. La finalitat d'aquest seguit d'actes és "fer un balanç històric i rememoratiu" dels 50 anys des de la mort de Franco per preservar la memòria antifeixista i antifranquista a Catalunya. "També es vol posar de manifest els perills que actualment amenacen la democràcia, les llibertats i els drets, amb l’auge de forces socials i polítiques de caràcter autoritari", destaca el Govern.

La polèmica a Madrid

En paral·lel, continua la batussa política a Madrid. Aquest dimarts el govern espanyol ha enviat formalment la invitació al líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, perquè assisteixi a aquests actes per la mort de Franco, cosa que ja ha refusat. Per això, el ministre de Política Territorial i Memòria Democràtica, Ángel Víctor Torres, ha reclamat als populars que "rectifiquin" i se sumin a "la defensa de la democràcia" contra "l'etapa totalitària" del tirà. El ministre de Cultura, Ernest Urtasun, ha qualificat la decisió del PP d'"absolutament incomprensible", mentre que l'alcalde de Madrid, el popular José Luis Martínez-Almeida, ha apujat el to negant "complexos" amb el franquisme: "Als espanyols no els importa Franco, sinó l'habitatge". El batlle fins i tot s'ha aventurat a dir que el PSOE l'acusarà de "franquista", responent que és "fàcil" "ficar-se amb un que va morir al llit fa cinquanta anys" i, en canvi, segons el relat d'Almeida, "acotar el cap" davant el veneçolà Nicolás Maduro.

Mentrestant, el consell de ministres avança en l'organització dels actes i aquest dimarts ha aprovat el nomenament de Carmina Gustrán com a comissionada del cicle. És investigadora postdoctoral en història contemporània a la Universitat de Saragossa i aquest dimecres intervindrà en l'acte inicial, amb presència de Pedro Sánchez. Davant de la premsa, l'executiu s'ha mostrat obert al fet que, si ho pacten amb la Zarzuela, també participi en algun acte el rei emèrit, Joan Carles I, que es troba fugat a Abu Dhabi: "El que farem, ho acordarem".

Alhora, Torres ha destacat que Gustrán ha ocupat càrrecs en l'àmbit cultural a l'Ajuntament de Madrid sota el govern d'Almeida i al ministeri de Cultura durant el mandat de Mariano Rajoy –van ser tasques temporals i de caràcter tècnic– amb l'objectiu de mantenir la pressió al PP perquè hi participi. Qui s'ha mostrat més contundent és Vox: el seu portaveu, José Antonio Fúster, ha afirmat que el cap d'Estat "no ha de participar en actes polítics" com els del "general Franco" i ha afegit que "la Casa Reial veurà el que fa". Així, ha suposat que si són actes polítics no hi participarà –tot i que el monarca ja ha anunciat la seva presència en dos esdeveniments del cicle.

stats