Salvador Illa promet ara el traspàs de competències en ports i aeroports als Mossos

BarcelonaL'acord de l'última junta de seguretat entre la Generalitat i el govern espanyol perquè la Guàrdia Civil i la Policia Nacional s'integressin al 112 va aixecar polseguera, especialment va generar les crítiques dels partits independentistes, que van demanar la compareixença del president de la Generalitat, Salvador Illa, al Parlament. I el cap de l'executiu l'ha aprofitat per explicar l'última reunió de la junta de seguretat, però també per defensar el paper dels Mossos d'Esquadra com a policia "integral" de Catalunya. I en aquest sentit, ha aprofitat per fer un anunci de cara l'any que ve: que els Mossos d'Esquadra assumeixin competències en ports i aeroports. El cap de l'executiu català ha explicat que convocarà una junta de seguretat per a principis de l'any que ve per materialitzar un compromís que ja venia del govern de Pere Aragonès.

Ara bé, l'argument que va donar el Govern al desembre, quan aquestes competències en ports i aeroports va quedar en l'aire, va ser que el cos dels Mossos no comptava amb prou efectius per assumir-les amb "eficàcia". "No trauré mossos del carrer fins que tinguem efectius per fer-ho", va assegurar la consellera d’Interior, Núria Parlon. De fet, així ho va reiterar ara fa una setmana al Parlament, quan Junts li va preguntar per aquesta qüestió. L’objectiu del Govern és incrementar el nombre d’agents de Mossos des dels 22.000 efectius fins als 25.000 en els propers anys, com també es va pactar a l’última junta de seguretat.

Illa ha defensat la integració de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional al 112, una actuació que va en la "línia de desenvolupar acords anteriors", en referència als governs de Carles Puigdemont, Quim Torra i Pere Aragonès, que ja van iniciar aquesta integració, tal com va avançar l'ARA. "Mentre jo sigui president de la Generalitat, no permetré que la manca de coordinació entre cossos i forces de seguretat posin en risc la seguretat dels ciutadans de Catalunya", ha defensat Illa. Illa ha defensat que el seu govern "donarà al màxim suport" als Mossos d'Esquadra per "exercir com a policia integral de Catalunya, però també el suport a la col·laboració entre els cossos i forces de seguretat".

Des de Junts, la portaveu Mònica Sales ha acusat Salvador Illa de no fer "autocrítica" i tenir un "rumb erràtic", després que aquest dimarts l’executiu català hagi fet marxa enrere amb el decret que rebaixava el pes de la literatura catalana al Batxillerat. "Vam dir de forma reiterada que, si assumia la presidència, el país tindria un governador civil. Ha iniciat un procés d’espanyolització sense precedent", ha clamat. La portaveu d'ERC, Marta Vilalta, li ha recordat a Salvador Illa que el traspàs de competències en ports i aeroports "ja estaven negociades i acordades" en la reunió de la junta de seguretat que s'havia de celebrar el març passat, però que es va ajornar per l'avançament electoral. 

Promesa en habitatge

El president de la Generalitat, Salvador Illa, es va comprometre a fer de l'habitatge una de les prioritats del seu Govern. Ara que ha de negociar els pressupostos, els seus socis el pressionen perquè compleixi amb els acords d'investidura signats en aquesta matèria. Un d'ells és el d'aprovar el règim sancionador als incompliments de la llei d'habitatge i els topalls dels lloguers, compromès amb els comuns. A l'última sessió de control de l'any al Parlament, Salvador Illa ha aprofitat per fer un anunci i acostar-hi posicions: "El 2025 Catalunya serà la primera comunitat autònoma d'Espanya amb un règim sancionador per enviar un missatge clar als que vulguin especular: la llei està per complir-se, els habitatges són per viure-hi". Ho ha dit en resposta a la líder dels comuns al Parlament, Jéssica Albiach, que li ha preguntat sobre aquesta qüestió.

El Govern vol aprovar aquest règim sancionador "al més aviat possible" per poder començar a sancionar als propietaris que incompleixin els topalls del lloguer que preveu la llei. Feia dies que els comuns insistien en aquest tema, clau en la negociació de pressupostos de 2025. Però tant els d'Albiach com el PSC admeten que les converses sobre els comptes van per llarg, fins i tot ara que ERC ja té una nova direcció, i s'emplacen a treballar en aquesta mesura al marge de la llei d'acompanyament.

L'estirabot del Govern amb la literatura catalana com a assignatura de modalitat al Batxillerat també ha centrat la sessió de control. ERC i Junts han criticat que l'executiu es plegués davant les ordes del ministeri de rebaixar-ne el pes al Batxillerat. "Junts defensem els interessos de Catalunya i fem la feina que vostès no fan a Madrid", li ha etzibat el líder de Junts al Parlament, Albert Batet. Des de les files d'ERC, Jose Maria Jové ha avisat el Govern que "com menys ambició política tinguin, més hauran de rectificar". La consellera d’Educació, Esther Niubó, ha insistit que el seu departament marca com a "línia vermella" les literatures i, a preguntes del diputat de Junts, Agustí Colomines, ha afirmat: "No em dedico a buscar culpables, sinó solucions". Niubó ha afegit que buscarà "la millor manera" sobre com adaptar el currículum del batxillerat al què demana el ministeri.

La resposta d'Illa en castellà

La sessió de control encara ha deixat una altra polèmica: ha estat durant la resposta del president al líder del PP, Alejandro Fernández, que li ha preguntat què pensava del fet que Espanya hagi condecorat la primera ministra italiana, Giorgia Meloni. Salvador Illa li ha contestat, en castellà, que ho considera una "mera cortesia". Es tracta d'un fet inèdit aquesta legislatura -en l'anterior, Illa va fer servir aquesta llengua només durant el debat d'investidura de Pere Aragonès- i que ha encès Junts i la CUP. "Desnacionalitzar sense complexos, també a la sessió de control. El president Illa arracona el català de manera natural i avui ho fa en sentir que el portaveu del PP se li adreça en castellà", ha escrit a X la portaveu de Junts, Mònica Sales.

La diputada de la CUP Laia Estrada li ha retret directament en la seva intervenció al Parlament. "Diu que vol defensar la llengua [...] però envia la seva consellera a parlar amb aquells que es volen carregar el català a les nostres aules, fins i tot fa uns minuts ja començava a parlar castellà aquí", ha lamentat. Abans de ser president, i fora de la cambra, Illa alternava tot sovint català i castellà. Com a cap de l'executiu acostuma a prioritzar el català.