Salvador Illa promet 50.000 pisos per lligar ERC i els comuns

BarcelonaDels dos acords d'investidura que va signar Salvador Illa amb Esquerra i els comuns per la seva investidura, el president de la Generalitat ha decidit prioritzar el que van pactar en habitatge. De fet, en els últims anys, arran de l'emergència de l'habitatge que viu el país, aquesta qüestió s'ha convertit en una de les grans promeses a les quals han recorregut els últims presidents, tant el català, Pere Aragonès, com l'espanyol, Pedro Sánchez. En el seu primer debat de política general, Salvador Illa ha promès construir 50.000 habitatges públics fins al 2030, que suposaria una inversió total de 8.300 milions d'euros, 4.400 en quatre anys, segons ha anunciat en la seva intervenció al Parlament. La promesa no és nova, sinó que forma part dels pactes amb ERC i els comuns i, de fet, el mateix president de la Generalitat ho va anunciar en el seu debat d'investidura.

Actualment, segons dades del Govern, a Catalunya hi ha 55.000 pisos de lloguer social. Per tant, la promesa del Govern suposaria duplicar aquest parc públic –actualment l’oferta d’aquest tipus d’habitatge és del 2%, mentre que la mitjana a la UE és del 9,3%–. La portaveu del Govern i consellera de Territori, Acció Climàtica i Habitatge, Sílvia Paneque, ja havia anunciat que la inversió total per desplegar aquest paquet de mesures ascendirà als 8.300 milions d’euros. Els 4.400 milions anunciats avui per Illa corresponen a la inversió anual de 1.100 milions que el Govern preveu fer aquesta legislatura, una xifra que, segons l’executiu, és la "més important feta mai" per una comunitat autònoma en aquesta matèria i que es plasmarà ja als pressupostos de 2025. 

Des de Territori no concreten quants dels 50.000 pisos promesos estaran disponibles el 2028, després d’aquesta primera inversió, i que suposarien duplicar en sis anys el parc públic d’habitatge a Catalunya. En tot cas, el 2028 quedaria pendent mobilitzar 3.900 milions per arribar fins a la inversió final anunciada pel Govern. "Que l'anunci serveixi per ser el primer pas del seu compliment", ha afirmat la portaveu d'ERC, Marta Vilalta, tot i que ha titllat el discurs d'Illa de "decebedor" i "poc ambiciós". "La música sona bé, cal veure la lletra i la partitura. Quins recursos són de la Generalitat i quins a crèdit, o on es construirà i mobilitzarà aquest sòl", ha afegit el portaveu dels comuns, David Cid, en roda de premsa.

Fa dos anys, el Govern de Pere Aragonès va pactar amb els mateixos socialistes construir 10.000 pisos nous de lloguer social fins al 2026. La promesa va formar part de l'acord per als pressupostos del 2023, els últims que va aprovar l'executiu d'ERC i els que són encara vigents a Catalunya. El compromís no es va materialitzar i un any després es va tornar a posar per escrit en el pacte que l'executiu d'Aragonès i els socialistes van firmar per als comptes d'aquest any, que no van acabar veient la llum pel desacord amb els comuns arran del Hard Rock. Ara, l'objectiu de Salvador Illa és fins al 2030, quan haurien d'estar disponibles 50.000 habitatges públics.

Més mesures en habitatge

A banda d'aquesta inversió, Illa també preveu crear una reserva pública de sòl per posar a disposició solars públics per a la construcció d'habitatge públic de lloguer. La primera convocatòria es farà el febrer del 2025. L'objectiu de l'executiu català és ampliar la reserva de sòl disponible, però també millorar la "rapidesa en l'execució" a més de la "col·laboració publicoprivada". Per això, també s'ha compromès a reduir en un 50% l'entrega d'habitatges i que es pugui fer en 50 mesos i no 100 com fins ara, a més d'oferir la Generalitat per llogar o comprar les promocions privades d'obra nova destinades a habitatge públic en zones amb alta demanda. Per tant, per als pisos que es comencin a promoure en els pròxims mesos, l’entrega no es produiria fins finalitzada la legislatura.

Illa també ha anunciat més ajudes com ara la creació d'un fons públic d'emancipació dotat de 500 milions d'euros durant cinc anys per finançar el 20% de les despeses de compra de 12.000 habitatges per a joves menors de 35 anys, a més d'una reserva de 500 milions d'euros anuals per ajudar les famílies a pagar el lloguer i per adquirir 1.700 habitatges de segona mà per evitar desnonaments.

Finançament singular

Illa ha intentat picar l'ullet als seus dos socis d'investidura, Esquerra i els comuns, amb la qüestió d'habitatge, però també ha aprofitat el seu primer discurs com a president en un debat de política general per tornar a comprometre's amb el finançament singular pactat amb els republicans, tot i les crítiques dels presidents autonòmics del PP i, fins i tot, d’alguns barons del PSOE. "Això passarà. Hi haurà un nou finançament per a Catalunya en els termes acordats amb Esquerra, i en el calendari acordat", ha afirmat.

El president ha defensat que totes les comunitats autònomes, fins i tot les governades pel PP, estan d’acord que cal modificar el sistema de finançament i ha assegurat que el Govern ja hi treballa des de la "discreció". No ha fet cap referència a les paraules del seu homòleg castellanomanxec, Emiliano García-Page, contra aquesta reforma de finançament, però sí que ha demanat fer pinya i ha instat Junts a sumar-se a la resta de partits catalans que reclamen avançar cap a un nou model perquè Catalunya recapti tots els impostos: "Demanem a tothom que vulgui i que pugui ajudar a fer pedagogia i actuar amb rigor".

En roda de premsa, la portaveu Mònica Sales (Junts) li ha retret fer "populisme" amb l'habitatge amb mesures que veuen "gairebé impossible d'executar" si el president no es planta amb el PSOE a Madrid. La diputada de la CUP Pilar Castillejo ha titllat el discurs d'Illa de "continuista" i ha considerat que les propostes en habitatge són les "mateixes receptes de sempre". Des del PP, Juan Fernández ha considerat contradictòria la posició d'Illa quan diu que no vol enfrontar territoris, però, alhora, "ha iniciat una confrontació amb les comunitats pel nou finançament".