Inversions de 18.500 milions en cinc anys: el pla de Salvador Illa perquè Catalunya superi Madrid
El president anuncia la inversió més gran en actuacions estratègiques de la Generalitat des de 2010


BarcelonaAl full de ruta per a la legislatura el govern de Salvador Illa es va fixar un objectiu en clau econòmica: posar en marxa inversions, reformes i projectes que permetin a Catalunya tornar-se a situar al capdavant de l'economia espanyola. Però, per aconseguir aquesta fita, caldria desbancar Madrid, la comunitat amb més pes en el PIB de l'Estat (19,6%) ―Catalunya representa un 18,81%― i que acumula una execució del pressupost estatal del 179% ―per davant del minso 42% executat a Catalunya―, segons les últimes dades disponibles. El president, Salvador Illa, ha citat aquest divendres els principals líders de la societat civil i del món econòmic català per explicar-los com pretén fer-ho. Allà ha anunciat que, fins al 2030, el govern que lidera vol invertir 18.500 milions d'euros en 200 actuacions estratègiques. Segons Illa, és l'esforç inversor més gran de l'executiu català des del 2010.
"Els proposo fixar-nos l’objectiu de liderar l’economia espanyola i de ser regió puntera d’Europa en un horitzó de deu anys. Però si podem, en cinc", ha proclamat el president durant una conferència al paranimf de l'Escola Industrial sota el títol Catalunya lidera. Un model econòmic de prosperitat compartida. Illa ja feia servir el concepte prosperitat compartida quan era líder de l'oposició i es lamentava de la "dècada perduda" que, segons deia, havia suposat el Procés per a l'economia catalana. El retorn del Banc Sabadell ha estat una de les primeres medalles que el PSC ha pogut lluir des de la seva arribada a la Generalitat, i en el qual els socialistes hi han volgut veure una confirmació de l'estabilitat jurídica que prometen per a Catalunya. Illa ha tornat a agrair la decisió del banc català davant del president del Banc Sabadell, Josep Oliu, que estava entre els convidats. CriteriaCaixa, Naturgy, Telefónica, Aena i Enagás també hi han enviat representants.
La "potent iniciativa privada" catalana
A la conferència, Illa ha defensat que les administracions acompanyin les empreses i el món acadèmic i vetllin per mantenir la cohesió social en uns temps en què les desigualtats adoben el camp on l'extrema dreta va a buscar vots. Ha exaltat la "potent iniciativa privada" de Catalunya, la seva "cultura de l'esforç" i "l'ambició" de la seva societat civil. Si Catalunya va ser pionera en la industrialització d'Espanya, ha argumentat, també ha de tenir un paper en el canvi de paradigma tecnològic que viu Europa. El teló de fons és la lluita entre els Estats Units i la Xina pel lideratge del futur de la IA, però també el desembarcament dels magnats tecnològics com Elon Musk en els nuclis de decisió política. "No és moment d'arronsar-se, sinó de fer un pas endavant", ha avisat el president.
La mobilització dels 18.500 milions es farà a través d'un nou operador, el Lidera, i d'un pla que el Govern aprovarà dimarts que ve. Uns 13.700 milions sortiran de la Generalitat, mentre que els 4.800 restants aniran a compte de crèdits de l'Institut Català de Finances. Segons el Govern, són xifres que no depenen de si l'executiu aconsegueix aprovar els pressupostos o no.
Contra el dúmping fiscal
Ja com a president de la Generalitat, Illa ha fet servir el concepte de prosperitat compartida per contraposar-lo al model que encarna la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, i al dúmping fiscal de la capital. Aquest divendres hi ha insistit, renegant de "l'acumulació insolidària" que representa el model liberal del PP i les retallades en els serveis públics. Per a Illa, la dicotomia està clara: "Generositat o insolidaritat. Humanisme o mercantilisme", ha resumit. Ayuso s'ha donat per al·ludida i, en declaracions als mitjans, ha instat el president a recuperar el lideratge de Catalunya pagant-ho "de la seva butxaca", sense "posar la mà a la hisenda madrilenya per apujar-li els impostos" amb reformes contra el dúmping fiscal.
Una de les grans incògnites és si Illa inclourà o no Madrid en la seva gira per les comunitats autònomes per convèncer els presidents que donin suport (o no obstaculitzin) un finançament singular per a Catalunya. En la seva primera parada, a les Canàries, ho va aconseguir a mitges: el canari Fernando Clavijo va assegurar que no hi tenia problema sempre que no suposés la sortida de Catalunya del règim comú. Illa ha recordat aquesta trobada i la que va mantenir amb el lehendakari Imanol Pradales, que la setmana passada va ser a Catalunya. "Majoritàriament, veig una actitud de respecte i positiva cap a Catalunya, tot i que combinada amb un cert recel", ha ressaltat. Per això ha defensat la seva gira per Espanya amb l'objectiu de desmuntar les "pors" de la resta de territoris cap al finançament singular.
L'oposició reacciona
Qui també ha reaccionat al pla del president és el primer partit de l'oposició. La portaveu del grup de Junts al Parlament, Mònica Sales, ha preguntat a Illa com "farà possible" la mobilització dels 18.500 milions sense pressupostos i sense tenir acords perquè prosperi. A parer seu, el Govern té "una visió poc realista del que està passant al país". Alhora, ha lamentat que no hagi fet referència en cap moment de la intervenció al dèficit fiscal que pateix Catalunya. Des d'ERC, la portaveu Ester Capella li ha retret "falta d'ambició nacional" i no haver aprofundit en la negociació del finançament singular com a fórmula perquè Catalunya tingui més recursos: "D'anuncis socialistes de pluges de milions n'hem viscut uns quants en el passat", ha dit a Efe.
D'altra banda, el líder del PP català, Alejandro Fernández, ha carregat contra Illa: "Amb l'actual política fiscal, la paràlisi d'infraestructures i la cultura del no a tot que regeix a Catalunya, és impossible liderar res", ha etzibat. Per la seva banda, el secretari general de Vox, Ignacio Garriga, ha afirmat que el president "intenta amagar les seves debilitats i la falta de projecte amb eslògans impossibles".