Salvador Illa manté encara més de 200 alts càrrecs del Govern d'ERC

BarcelonaSalvador Illa deia dijous al Parlament que encara no ha pogut rellevar tots els alts càrrecs que va nomenar el Govern de Pere Aragonès. "Naturalment, hi ha un govern diferent i amb orientacions diferents i hem de procedir al canvi de responsables", va assegurar. En aquests moments encara li queden 145 membres del sottogoverno que treballaven sota les directrius de l'executiu anterior, més de 62 responsables d'entitats públiques que en depenen com ara l'Agència Catalana de l'Aigua o el Servei Català de Trànsit. Segons les dades analitzades per l'ARA a partir de la relació d'alts càrrecs que la Generalitat té publicada a la seva pàgina web, en total queden més de 200 persones per rellevar dels més de 500 alts càrrecs que la Generalitat té comptabilitzats.

A aquests 200 s'hi han de sumar una vuitantena d'alts càrrecs que també són designats pel Govern, però indirectament: per exemple, un director general d'una empresa pública que és nomenat pel consell d'administració –format per membres de l'executiu–. Si s'hi sumen aquestes persones, la xifra s'enfila fins a gairebé 300. El Govern s'ha donat unes tres setmanes per completar tots els relleus, després d'haver fet ja unes 200 destitucions.

Continuen en el càrrec, per exemple, el president del Port de Barcelona, Lluís Salvadó; el director de l'Agència Catalana de Residus, Isaac Peraire –que ha demanat a la consellera que el cessi–; la directora del 112, Irene Fornós; el director de l'Institut d'Estudis de l'Autogovern, Joan Ridao, o també el director general per a la Promoció i Defensa dels Drets Humans, Adam Majó. Tampoc s'ha nomenat substitut per a places com la direcció de Funció Pública o de Protecció Civil, entre moltes d'altres. Molts d'ells acabaran sent substituïts, a diferència del nou conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila –independent–, i Sònia Hernández, titular de Cultura.

Habitualment, quan l'executiu canvia de color polític, situa persones de la seva confiança o properes ideològicament en els estaments de direcció del Govern. Per reforçar aquest relleu, la secretària general d'ERC, Marta Rovira, demanava dilluns passat a tots els alts càrrecs republicans que pleguessin del Govern d'Illa i, de fet, el partit avisa que quedar-se a l'actual executiu socialista és incompatible amb continuar militant a Esquerra.

De fet, el previsible desembarcament de càrrecs socialistes a l'administració va provocar un xoc entre el president i el líder del PP, Alejandro Fernández, que va acusar el PSC d'estar "col·locant" la militància en tots els nivells de govern. "Afortunadament, el PSC no té prou gent per ocupar tots els càrrecs de Catalunya", va replicar Salvador Illa.

Universitats i Exteriors, les que tenen menys càrrecs destituïts

A les conselleries d'Universitats i d'Exteriors és on s'han cessat menys alts càrrecs: 4 de 13 al departament que ara dirigeix Núria Montserrat; i 9 de 37 al que pilota Jaume Duch. En aquest últim cas, s'ha de tenir en compte que de moment el Govern no ha rellevat cap dels delegats a l'exterior que hi havia fins ara. En canvi, els departaments de Drets Socials, Justícia i Cultura són els que tenen un percentatge més elevat d'alts càrrecs destituïts: entre un 70% i un 80%. A la conselleria de Territori hi ha un 63% dels càrrecs que ja han estat destituïts, però n'hi ha un que penja d'aquest departament que segur que continuarà: el que coordinarà el comissionat per al traspàs integral de Rodalies, Pere Macias, que va ser nomenat per Pere Aragonès i que Salvador Illa ja ha dit que mantindrà.

La majoria de càrrecs que hi havia fins ara al Govern de Pere Aragonès havien estat nomenats quan el dirigent d'ERC va entrar al Palau de la Generalitat, el 2021, o quan Junts va sortir del Govern, la tardor del 2022. Ara bé, també n'hi havia d'altres que provenien de governs anteriors, com el fins fa poc director general de la policia, Pere Ferrer, que ha estat rellevat pel major dels Mossos Josep Lluís Trapero. Interior ha estat un dels departaments on s'ha optat per cessar càrrecs a l'agost i deixar-los vacants fins a trobar un substitut (en lloc d'esperar-se a tenir recanvis) a principis de setembre.

Les entitats públiques

Més enllà de l'administració, hi ha més d'un centenar d'alts directius d'entitats del sector públic que, de manera més o menys indirecta, estan vinculats a decisions de la Generalitat. En alguns casos, és el Govern qui els designa a dit: és el cas del Servei Meteorològic de Catalunya, la Institució de les Lletres Catalanes, L'Energètica, la Biblioteca de Catalunya, el Memorial Democràtic, l'Institut Català de la Vinya o l'Agència de Ciberseguretat de Catalunya, totes encara pendents de substitució. Són fins a 62 els nomenaments que el Govern fa a discreció en aquests ens, com els que, per exemple, ja ha fet a la direcció de l'Institut Català de la Salut, el Consell Català de l'Esport i el Centre d'Estudis d'Opinió.

En altres casos, el nomenament dels alts càrrecs correspon a un consell d'administració o patronat participat majoritàriament per la Generalitat, com passa al Consorci del Termcat o als ens que gestionen empreses públiques de l'àmbit sanitari (per exemple, la fundació de l'Hospital Santa Creu i Sant Pau o l'Hospital Clínic). Els nomenaments que escapen de les mans del Govern són aquells que es decideixen en òrgans en què no té majoria, com pot ser el cas de l'Agència de Salut Pública de Barcelona, o quan el càrrec s'ha d'adjudicar a través d'un concurs públic. Aquesta és una opció molt minoritària: s'aplica per escollir el director del Teatre Nacional de Catalunya, la Filmoteca i el Centre d'Arts Santa Mònica, a més de museus que depenen de l'Agència de Patrimoni, entre d'altres. Pròximament, se sumarà a la llista de càrrecs que es trien en un concurs públic el director o directora de Catalunya Internacional –el nou nom del Diplocat–, un nomenament que s'espera per a finals d'any, segons fonts de la conselleria d'Exteriors.