Salvador Illa, el líder del PSC que parla castellà sense complexos

BarcelonaQuan el 2021 Salvador Illa va fer part del seu discurs en castellà al debat d’investidura de Pere Aragonès, l’independentisme se li va llançar a la jugular acusant-lo de rendir-se davant la "dreta espanyolista" després d’unes eleccions on els socialistes van recuperar els vots que el 2017 se’ls havien escapat cap a Ciutadans. "No busco cap efecte. Busco que tothom se senti seves les institucions catalanes", va explicar aleshores en una entrevista a l'ARA. La intervenció va quedar en una anècdota, perquè durant la legislatura Illa ha intervingut sobretot en català al ple, però posa de manifest la voluntat de l’ara candidat del PSC de donar protagonisme a l'altra llengua oficial a Catalunya en les seves intervencions públiques, sigui en actes de partit o en rodes de premsa. En campanya, Illa ha dut aquest enfocament al cor del seu missatge electoral, apel·lant a un vot "transversal" que espera que catapulti de nou el PSC cap a la Generalitat: "Vull ser el president de tots els catalans i les catalanes, parlin la llengua que parlin i pensin el que pensin", ha repetit diverses vegades en campanya. En català i en castellà.

De tota manera, segons expliquen diverses fonts a l’ARA, el castellà sempre ha estat present a la vida política del PSC. Tradicionalment, la doble ànima lingüística dels socialistes s’ha activat, sobretot, en moments electorals, una estratègia que no és exclusiva del seu espai polític —el PSUC també hi va recórrer en el seu moment—. "Als anys 80, si feies un míting a la Mina el més pràctic era fer-lo en castellà. Mai hi vam tenir problema i cal tenir present que els anàvem a demanar el vot", apunta una exdirigent del PSC que, al mateix temps, admet que els actes a Igualada o Manresa eren en català. En conversa amb aquest diari, l’ex primer secretari del PSC Raimon Obiols subratlla que tant ell mateix com Joan Reventós i Pasqual Maragall van fer intervencions en castellà: "Mai vam tenir-hi problema. Em sembla injust acusar els socialistes d’haver canviat de posició, perquè els que canvien són els que ara parlen de doble xarxa. S'està polititzant la llengua i és un error", diu.

El míting de l'Hospitalet

El míting que Salvador Illa va fer en castellà a l’Hospitalet -a excepció de dues frases-, doncs, no és una excepció, i fonts del PSC remarquen que el candidat intervé habitualment en les dues llengües perquè "són les que es parlen a Catalunya". En campanya també s’ha produït el cas contrari: la número 2, Alícia Romero, va fer un discurs íntegrament en català al míting central del Maresme, a Mataró. Una anècdota il·lustra bé la doble ànima lingüística del PSC: l’expresident José Montilla, nascut a la província de Còrdova i arribat a Catalunya de jove, va escollir intervenir en català quan era ministre d’Indústria en la primera reunió del Consell de la UE en què es va poder parlar una llengua cooficial, el 2005. Però en aquell discurs va aprofitar l'avinentesa per defensar el castellà en un moment en què la Comissió Europea pretenia reduir-ne el nombre de traductors: "L’espanyol és la llengua de tots, perquè tots som espanyols", va dir.

En tot cas, els salts entre llengües li han jugat una mala passada al candidat amb lapsus com dir Lérida o Bajo Llobregrat, i que els seus rivals han aprofitat per acusar-lo de menystenir la llengua catalana. Fonts del seu entorn treuen ferro a la castellanització d’aquests dos topònims i consideren que, si això és tot el que els seus rivals poden retreure-li, el PSC va en la bona direcció. Tot i això, Illa té el repte de conjurar la imatge política que transmet amb els discursos bilingües —que a Catalunya va popularitzar l’exlíder de Ciutadans Inés Arrimadas— amb una realitat que ell mateix reconeix i que el PSC du al programa: que cal treballar per enfortir el català, sobretot entre els més joves, davant la davallada de l'ús social. Tant Illa com el PSC continuen reivindicant la idea que els catalans són "un sol poble" que té el català com a element "definitiu i constitutiu", en la línia de la posició històrica del partit, de tradició catalanista. Però, alhora, retreuen a l’independentisme haver situat la llengua com a "font de conflicte" i haver-la convertit, segons el seu parer, en un element de crispació. És un discurs que també ha fet servir Ciutadans, que acusa l’independentisme d’haver convertit la llengua catalana en antipàtica.