Salvador Illa, en el seu primer discurs de la Diada: "Catalunya s'ha fet a si mateixa gràcies a persones vingudes dels pobles d'Espanya i d'arreu del món"

BarcelonaUn mes després de ser investit, Salvador Illa ha pronunciat el seu primer discurs de la Diada, el primer d'un president de la Generalitat no independentista des de fa catorze anys. El líder socialista ha reivindicat l'Onze de Setembre que "pertany a tots els catalans i a totes les catalanes", però ha volgut posar el focus en el fenomen migratori, una qüestió que ha centrat l'actualitat política en les últimes setmanes. "Catalunya s'ha fet a si mateixa gràcies al treball de generacions de persones vingudes dels pobles d'Espanya i d'arreu del món. No podem tancar els ulls a la realitat del fenomen migratori", ha defensat. Illa ha subratllat que "tothom que ve a millorar Catalunya és català". "Amb els mateixos drets i els mateixos deures que tenim tots nosaltres", ha insistit.

El flamant president no ha volgut esquivar una qüestió d'actualitat en la qual pretén marcar discurs propi, tot i les intenses polèmiques provocades en bona part per la monopolització del debat que generen sovint els discursos de l'extrema dreta. El president ha presentat aquesta qüestió com una "emergència" que Catalunya ni cap país "pot resoldre tot sol" i ha defensat no girar-hi l'esquena. "Catalunya sempre ha estat terra d'acollida i terra solidària. I ara tornarà a ser exemplar", ha subratllat.

"Voluntat de ser i de conviure"

A banda de la qüestió migratòria, Illa ha volgut que les seves primeres paraules com a president fossin per defensar, un cop més, que Catalunya ha de posar "l'accent en allò que ens uneix". En aquest sentit, ha reivindicat la Diada com una "jornada per refermar la nostra voluntat de ser i de conviure", però també com un "moment per compartir i per retrobar-nos": "Perquè la Diada ens pertany a tots els catalans i a totes les catalanes", ha afirmat. Illa no s'ha sortit del guió i, fidel al seu estil sobri –i a l'eslògan que defensa políticament des que va aterrar en la primera línia de la política catalana–, ha defensat un cop més la "pluralitat" de Catalunya i ha reivindicat un país que "és i ha de ser un projecte col·lectiu que ens vinculi a tots i a totes sense distincions".

Des que el líder del PSC va ser investit president de la Generalitat ha repetit dues premisses que, assegura, guiaran el seu mandat: unir i servir. El seu objectiu, ha dit, és "governar amb les prioritats correctes i governar per a tothom". En aquest sentit, ha reiterat la seva aposta perquè els serveis públics del país "recuperin l'excel·lència": "Atendre aquesta prioritat ens farà millors com a país". El president ha tornat a fixar entre les prioritats del seu Govern la sanitat, l'educació, la recerca, l'habitatge, les universitats, i també el teixit empresarial i productiu, a més de "garantir uns salaris dignes" per als treballadors. Illa no s'ha referit al nou finançament que el Govern haurà d'implantar després de pactar-ho amb ERC.

A més de reivindicar els monestirs de Poblet –on Illa va reunir el seu Govern fa pocs dies– i Montserrat –que aquest any celebra els actes del seu mil·lenari– com a "referents" que recorden les "arrels" del país i el "projecten al futur", el president de la Generalitat ha acabat el seu discurs amb un record per a les víctimes de l'atemptat de Nova York de l'11 de setembre del 2001, i també per a l'aniversari de la mort del dirigent polític xilè Salvador Allende, l'11 de setembre de l'any 1973.

Al costat de les quatre columnes de la Llotja de Llevant del Palau de la Generalitat, la idea del president era representar les quatre barres de la senyera i fer-ho al costat del bust de l'expresident Josep Tarradellas –de l'escultor Josep Maria Subirats–, una figura que Illa sempre reivindica, especialment la seva "capacitat de diàleg". L'última vegada que ho va fer va ser en la seva compareixença al Parlament de la setmana passada per explicar el seu nou Govern davant la cambra.