Salvador Illa crida a la "fraternitat entre territoris" en el seu primer discurs de Sant Esteve
El president de la Generalitat demana no deixar-se arrossegar pels "discursos carregats d'odi"
BarcelonaSalvador Illa feia balanç aquesta setmana dels seus primers quatre mesos de legislatura i es mostrava convençut d'haver consolidat un "canvi d'etapa" a Catalunya. Un canvi que comporta, pel president de la Generalitat, haver deixat enrere el Procés i que ara un president de la Generalitat torni a oferir diàleg a la resta de territoris de l'Estat. Ha insistit en aquesta idea en el seu primer discurs de Sant Esteve: Illa ha fet una crida a la "fraternitat entre territoris" per construir un projecte comú a Espanya. "Fraternitat entre familiars, fraternitat entre veïns, fraternitat entre territoris. Fraternitat en el nostre dia a dia", ha defensat. Una "fraternitat" que considera que es construeix "reforçant" allò que comparteix cada territori. "Per això és important que visquem la nostra diversitat com una riquesa", ha sentenciat.
Les paraules del president de la Generalitat entronquen amb el projecte socialista que defensa Salvador Illa i s'allunyen dels discursos que han pronunciat els últims presidents independentistes. "Sentim-nos legítimament i merescudament orgullosos del que som i del que hem aconseguit, com a país i com a societat. Però sense caure en el cofoisme. Ans al contrari, per continuar esforçant-nos i donant el millor de nosaltres mateixos", ha apuntat. L'objectiu del cap de l'executiu català és que Catalunya tingui veu i sigui part activa en la construcció política, social i econòmica d'Espanya. En aquest sentit, la crida a la "fraternitat" que fa Illa també s'entén en un context en què el finançament singular que s'ha de concretar per Catalunya ha estat una arma llancívola entre comunitats autònomes. De fet, el president català ha de començar una gira per tot l'Estat a partir de l'any que ve per explicar als diferents territoris el perquè d'aquest nou sistema de finançament.
"Estic convençut que l'any 2025 serà un any de noves esperances. Esperances que voldríem que es traduïssin, que hem de procurar que es tradueixin, en una vida millor per a tothom", ha subratllat. Illa, en aquesta línia, ha afegit ser "conscient" de les "dificultats" a les quals s'enfronta Catalunya i ha aprofitat per fer una petició: "No deixar-se arrossegar ni pels discursos que pretenen dividir-nos ni pels discursos carregats d'odi o pessimisme. La història ens demostra que Catalunya ha avançat més quan ha confiat en ella mateixa". "Perquè quan hem compartit esperances, esforços i optimisme hem progressat més i a favor de tothom. En definitiva, quan hem enfortit la fraternitat que uneix persones i territoris", ha conclòs.
En defensa de la "pau i el diàleg"
Illa no ha fet cap referència als pressupostos de l'any que ve, que serà un dels principals reptes que haurà d'afrontar el Govern de cara al 2025. Les negociacions amb els comuns continuen obertes, mentre que amb Esquerra les converses no han començat oficialment perquè l'executiu està pendent del congrés dels republicans per renovar lideratge i projecte polític –el partit ja ha triat Oriol Junqueras com a nou president, però li queda la segona part del congrés, el 15 i 16 de març, per definir el rumb estratègic–. El president català sí que ha volgut enviar un missatge en defensa de la "pau i el diàleg" després de tancar un any marcat per guerres en territoris com Gaza, Síria o Ucraïna. I en aquest sentit, ha citat un fragment de l'últim llibre de Mercè Rodoreda Quanta, quanta guerra...: "Les coses importants són les que no ho semblen". Illa també ha enviat una abraçada als valencians que continuen lluitant per refer-se de la tragèdia de la DANA.
El cap de l'executiu català ha decidit mantenir per Sant Esteve el discurs institucional que serveix per tancar l'any. Un canvi que va instaurar l'expresident Pere Aragonès i que es diferencia de la resta de presidents autonòmics, que fan el seu tradicional discurs per Cap d'Any. A diferència d'Aragonès, però, el líder socialista l'ha pronunciat des del Palau de la Generalitat –l'expresident republicà va triar tres ubicacions simbòliques durant els tres anys que va ser president.