Serveis públics, amnistia i aliances d’esquerres: Salvador Illa exposa el seu full de ruta al Parlament

BarcelonaMentre un operatiu dels Mossos buscava l'expresident Carles Puigdemont, Salvador Illa ha comparegut davant del Parlament per desgranar un programa de govern amb què vol "unir i servir" tots els catalans. El candidat socialista ha rescatat aquest dijous davant del Parlament el lema que va fer servir durant la precampanya del 12-M, quan ja va anunciar que, si governava, centraria la seva tasca de govern en la millora dels serveis públics. "Ha arribat l'hora d'unir la Catalunya dels vuit milions", ha afirmat durant un discurs d'investidura que molts creien que no acabaria pronunciant aquest dijous: en cas de detenció de Puigdemont, el president del Parlament suspendrà el ple. Illa ha començat la seva intervenció elogiant la figura de l'expresident Josep Tarradellas i la seva capacitat de bastir ponts. "A ell, al seu sentit institucional, a la seva voluntat d’unitat del catalanisme, a la seva defensa del pacte i de l’entesa, i a col·laboradors d’ell com el seu delegat especial Romà Planas i Miró [exalcalde de la Roca i mentor d'Illa], vull dedicar les meves primeres paraules en adreçar-me a aquesta cambra", ha dit.

En un discurs de 40 minuts –curt, tractant-se d'una investidura– i íntegrament en català, el candidat socialista ha reivindicat la "nació oberta i diversa" que és Catalunya dins d'una Espanya "plurinacional" –fins ara, el PSC feia servir el terme pluricultural–. Al llarg de la intervenció, ha fet diverses picades d'ullet als seus dos socis d'investidura, Esquerra i els comuns, reivindicant les "coalicions de progrés" com a resposta a l'auge dels discursos de l'odi arreu del món. Fins i tot ha elogiat un parell de vegades la contribució del president en funcions, Pere Aragonès, a la millora dels serveis públics a Catalunya durant l'última legislatura, primera pedra de la "tercera gran transformació" de Catalunya que el socialista vol ara impulsar des de la Generalitat. La primera gran transformació –ha subratllat– la va posar en marxa l'expresident Jordi Pujol desplegant les institucions de l'autogovern de Catalunya; la segona, els expresidents socialistes Pasqual Maragall i José Montilla, apostant pel desenvolupament de les polítiques socials. En aquesta revisió històrica dels governs de la Generalitat, Illa no ha mencionat ni els expresidents Artur Mas i Quim Torra –presents a l'hemicicle– ni Puigdemont, tres figures polítiques contra les quals va arremetre en campanya pel seu paper de promotors del Procés.

Tampoc no ha fet cap menció a la situació enrarida que s'està vivint aquest dijous a la cambra catalana, amb l'amenaça de la suspensió planant sobre el ple (i la votació) davant la possible detenció del líder de Junts. Tanmateix, i abans d'endinsar-se en el seu full de ruta, Illa ha demanat que la llei d'amnistia s'apliqui de forma íntegra i "sense subterfugis", mentre el Tribunal Suprem manté activa l'ordre de detenció contra el líder de Junts. "Catalunya ha de mirar endavant, no pot perdre el temps i ha de comptar amb tothom", ha afegit. Sobre l'encaix entre Catalunya i Espanya, únicament ha cridat a "afrontar sense prejudicis els conflictes polítics mal resolts" i s'ha compromès a abordar-ne possibles sortides a la convenció pactada amb ERC. Cap menció al referèndum, ni tan sols a una consulta en el marc de l'Estatut.

"Acords d'investidura, no de legislatura"

Conscient de les reticències a Esquerra envers la seva investidura, també ha aprofitat per fer-se seu, una vegada més, el pacte per impulsar un nou finançament singular per a Catalunya: "Un pas endavant substancial i necessari per al nostre autogovern que no posa en risc el principi de solidaritat; ans al contrari", ha dit. No ha entrat a detallar si suposarà, com defensen els republicans, la sortida de Catalunya del règim comú. També ha defensat l'acord amb Esquerra per potenciar el català, "columna vertebral de la nació", sense fer cap menció al castellà ni al seu paper a l'escola, un dels punts de fricció entre els socialistes i els socis d'investidura la legislatura anterior. El nostre és "un sí amb condicions, un sí en guàrdia", li ha respost minuts després Josep Maria Jové (ERC), insistint que els vots dels 20 diputats republicans garantiran la investidura d'Illa, però no la governabilitat si no es compleixen abans els acords assolits. "És un acord bo per al país. Cap independentista es pot avançar a aquestes mesures", ha remarcat Jové, amb relació especialment al pacte en fiscalitat. De fet, Illa ha acabat reconeixent que el concert econòmic no és el model del PSC, però ha agraït la "tossuderia" d'ERC durant la negociació per arribar a un acord per millorar el finançament català amb el nou model.

Davant del pacte ERC-PSC, el president de Junts, Albert Batet, ha erigit el seu partit com a "alternativa independentista" davant del govern de Salvador Illa, que ha titllat de presidenciable de "dependència espanyola". A parer de Junts, "la nació està més en perill que mai amb la investidura d'Illa", de qui ha recordat que va reclamar l'aplicació del 155 i la supressió de l'autogovern de Catalunya. Batet ha intervingut en nom de Junts mentre Carles Puigdemont continua desaparegut. "Els Mossos busquen el president Puigdemont com la Policia Nacional i la Guàrdia Civil buscaven les urnes l'1-O", ha dit per inaugurar el seu discurs, asseverant que espera que abans que acabi el plenari Puigdemont "pugui exercir els seus drets com a electe i com a diputat del Parlament" ―informa Núria Orriols.

Aliances

De l'acord amb els comuns, Illa ha destacat el compromís en polítiques d'habitatge i per "una fiscalitat d'esquerres que no inclourà excepcions" –per exemple, la del Hard Rock, que s'han compromès a eliminar–. Però Illa, que prepara ara un Govern monocolor i transversal, ha volgut avisar que aquests són pactes "d'investidura, no de legislatura". Esquerra i els comuns seran els seus "socis preferents", però el seu Govern –ha dit– dialogarà "amb tothom que vulgui". "Amb Junts, amb el PP i amb la CUP. Malgrat les diferències, importants, crec que en algunes coses ens podem entendre", ha afegit.

També ha posat especial èmfasi en les polítiques de seguretat –preveu incrementar la plantilla de Mossos fins als 22.000 agents el 2030–, les de transició ecològica, les d'infraestructures i les d'educació, que serà una "prioritat" per al seu Govern. La seva intenció és fer-ho amb acords amb l'oposició "sempre que es pugui", però sent radical –ha dit– "en la defensa dels interessos de Catalunya". "A aquesta Catalunya, la Catalunya de tothom, he vingut a servir, si vostès, senyores i senyors diputats, m’atorguen la confiança per presidir la Generalitat de Catalunya", ha conclòs.