Salvador Illa aconsegueix la victòria sense opcions de governar

BarcelonaL’aposta per Salvador Illa va fer efecte. El PSC va convertir-se ahir en la força més votada amb més de 650.000 vots, encara que va empatar en escons amb ERC (33). L’eufòria a la seu socialista, que suma 16 diputats més que el 2017, era palpable fins i tot a través de la petita finestra de YouTube que s’oferia als periodistes, per raons de seguretat epidèmica. Illa ha tornat a situar el socialista com a partit principal a Catalunya i l’ha convertit en la força hegemònica del constitucionalisme. Li queda el regust amarg de constatar que no podrà “passar pàgina” de l’independentisme, ja que la majoria d’ERC, JxCat i la CUP s’ha ampliat al Parlament. L’assaig general d’un executiu socialista en què havia convertit la seva campanya difícilment es podrà materialitzar a la Generalitat.

“Em presentaré a la investidura”, va anunciar, malgrat tot, el cap de llista en una emocionada intervenció. Però el veto creuat entre socialistes i independentistes fa impossible que pugui superar-la. La suma que ha defensat al llarg de la campanya amb En Comú Podem -que obté vuit escons- queda molt lluny de la majoria absoluta, i encara que aconseguís els suports de tot el bloc unionista -cosa altament improbable- tampoc no hi arribaria. La correlació de forces que dibuixa el 14-F obliga el PSC a constatar que, si vol tornar a aspirar a governar a Catalunya, encara que sigui a mitjà termini, necessita iniciar el desgel amb algun dels partits independentistes.

Hegemonia a l’unionisme

“La victòria d’avui és un gran pas endavant, però només és el primer”, va defensar Illa: “El canvi és imparable, trigarem més o menys temps, però és imparable”. Després d’anys a la baixa el PSC afrontarà la nova legislatura amb forces renovades i la certesa que el vent per fi els torna a bufar a favor. El gir de timó del partit, que el 30 de desembre va desplaçar Miquel Iceta per fer Illa candidat, ha sigut decisiu. Un èxit que també consolida el lideratge del president espanyol, Pedro Sánchez. “És una victòria nostra, president”, li va reconèixer Illa. Queda enrere, molt enrere, Ciutadans, que se situa en sis escassos diputats: el cinturó metropolità torna a ser roig. El PSC també creix a Tarragona (4), Girona (3), i Lleida (3). Les constants crides al vot útil del PSC han estat escoltades al flanc unionista.

Davant d’opcions més dures, ha sigut l’oferta de “gestió” i “diàleg dins la llei” d’Illa el que ha donat impuls al PSC. Els socialistes poden optar per liderar una oposició moderada, que fins i tot els pot portar a acostar postures amb l’independentisme en comparació amb el mur que ha representat Cs durant aquest mandat. “No hi ha més solució que el retrobament, i això és el que han dit les urnes aquest vespre”, va sentenciar anit Illa. Però, tot i això, el PSC no pot oblidar la promesa que va fer als votants que el 21-D van optar per Cs. “Podeu confiar”, va insistir Illa en campanya, prometent que no tornaria el tripartit.

“Vaig demanar que es votés amb esperança, i vaig dir que és sempre més forta que la por”, va reivindicar el dirigent socialista, acompanyat pels sonors aplaudiments d’una representació reduïda de càrrecs del partit. El PSC no superava els 30 escons des del 2006, quan en va obtenir 37 i va poder investir José Montilla, que ahir, en el que va ser un bon auguri per als socialistes, presidia una mesa electoral. No obstant, des de la seu del PSC la victòria que es va reivindicar ahir va ser la de Pasqual Maragall el 1999, quan el PSC va obtenir els millors resultats de la seva història com a força més votada. Un èxit que també aleshores va ser insuficient per formar govern.