Salt, on un de cada tres veïns no té dret a vot

Salt“Tota persona té dret a participar en el govern del seu país, directament o per mitjà de representants lliurement elegits”, diu la Declaració dels Drets Humans. En el cas de l’Estat, només es compleix si les persones hi han nascut i si els seus pares tenen la nacionalitat espanyola. En canvi, si un ciutadà ha nascut a l’Estat però els seus pares no tenen la nacionalitat o si ha nascut a l’estranger, el seu dret a vot està condicionat al seu país d’origen. Si és de Colòmbia o de la República de Corea podrà votar, però si ve del Marroc o d’Hondures, no hi tindrà dret. Això fa que, en municipis com Salt, amb un 37% de persones immigrades, un de cada tres veïns no tinguin dret al sufragi. En l’última legislatura només un dels 21 regidors era nascut a l’estranger.

“Si s’ha acordat que hi ha uns drets humans que són iguals per a tothom, per què a Espanya el teu dret a votar depèn del teu país d’origen? Vivim en una democràcia racista”, critica Mostafà Shaimi, veí de Salt d’origen marroquí que fa 25 anys que viu a Catalunya però no pot votar. Ell és membre de l’Espai Antiracista de Girona i Salt i una de les veus més crítiques amb el sistema espanyol. “Nosaltres paguem impostos igual que la resta, tenim les mateixes obligacions, però, en canvi, no tenim els mateixos drets. I un dret no te’l poden donar o prendre en funció del teu origen”, recalca.

Per poder exercir el vot han de demanar la nacionalitat si el seu país d’origen no té un acord de reciprocitat amb Espanya o no és membre de la Unió Europea, han de complir una sèrie de requisits per aconseguir-la -com ara demostrar que fa 10 anys que estan empadronats-, passar un examen de coneixements i presentar els antecedents penals. “El problema dels requisits és que el que et demanen no té sentit i és denigrant. Primer et fan fer un examen i no tenen en compte si ets un adult analfabet o si vas anar a l’escola d’aquí. A més, en el cas dels menors d’edat, et demanen un informe de la teva escola amb les faltes d’assistència i les notes. I t’obliguen a renunciar a la teva nacionalitat per poder votar”, lamenta Adama Boiro, membre de l’entitat antiracista i que, malgrat que fa 26 anys que va arribar del Senegal, tampoc pot votar. Ni ella ni cap dels seus tres fills, nascuts a Catalunya: tots tenen la sol·licitud de nacionalitat en tràmit, però fa dos anys que esperen resposta. Un temps que, en el cas de Mostafà Shaimi, és fins i tot superior: fa set anys que la seva sol·licitud està “en tràmit”. “He deduït que és perquè vaig ser un dels encausats per la crema de fotos del rei que es va fer a Girona el 2007. I malgrat que tinc el certificat que diu que no tinc antecedents penals, quan la policia em va fer l’entrevista em van recitar tot el llistat dels moviments socials de què he format part”. Tant Shaimi com Boira aposten per tractar tots els ciutadans estrangers igual que els de la UE: “Ells només necessiten sis mesos d’empadronament per poder votar, i sense exàmens”. Una reivindicació que comparteix l’alcalde, Jordi Vinyes (ERC), que recorda que a la consulta que es va fer al municipi hi van poder votar els més grans de 16 anys que hi estiguessin empadronats, independentment de la nacionalitat.

El vot i la cohesió

L’Espai Antiracista de Girona i Salt és l’entitat que més vegades ha denunciat que un de cada tres saltencs no poden votar. Una xifra que l’Idescat reconeix que no es pot confirmar perquè no se’n té la dada, però a la qual s’arriba si es comparen els veïns de nacionalitat estrangera majors de 18 anys amb la totalitat de la població major d’edat.

“No és que sigui injust, és que és una barbaritat. El ple el trien les persones que viuen en un municipi, independentment d’on hagin nascut o de quant de temps portin vivint aquí”, subratlla Salvador Sunyer, veí de Salt i director del festival Temporada Alta de Girona i Salt, que afegeix que el més important “és que els veïns, vinguin d’on vinguin, sentin que formen part d’una mateixa unitat, que tots tenim els mateixos drets i obligacions, i això passa obligatòriament per poder votar”. Per a Sunyer, el principal objectiu del pròxim govern municipal és, precisament, cohesionar la població. “Hem d’aprofitar els avantatges de tenir una comunitat amb tants orígens diferents. I s’han de dedicar grans energies a la formació i l’educació, que és l’essència per crear un imaginari comú. S’ha d’invertir més en persones i menys en obres”, afirma.

Uns reptes als quals cal sumar-hi la manca d’habitatge i la finalització del desenvolupament del sector sud, on s’hi podrien acabar ubicant el nou Hospital Josep Trueta o una botiga d’Ikea. Uns temes que marcaran el futur de la vila i sobre els quals un de cada tres veïns no podran opinar.