Salomé Pradas, la consellera que no sabia alertar d'una emergència

ValènciaContradiccions. Aquesta és una de les paraules que millor defineixen actualment la figura de Salomé Pradas (Castelló de la Plana, 1978), la consellera de Justícia i Interior de la Generalitat Valenciana i responsable política d'emergències. En menys de 12 hores ha sigut la protagonista de dos dels episodis més inversemblants sobre el repartiment de responsabilitats per la gestió de la DANA. El primer, per haver mentit i haver dit que la delegada del govern espanyol al País Valencià, Pilar Bernabé, no li havia ofert desplegar l'UME fins a la tarda. TVE ha emès aquest divendres unes imatges en què es veia com la mateixa Pradas explicava al seu equip el 29 d'octubre al matí que els efectius militars estaven a disposició del govern valencià. I el segon, per mostrar el seu desconeixement sobre el mecanisme Es-Alert per avisar a la població. Ella mateixa es va contradir poques hores després i va afirmar que coneixia aquest sistema, i la Cadena SER va emetre un àudio de la reunió del Cecopi –en la qual Pradas era present– on es discutia, precisament, l'enviament de l'alerta.

La consellera que ara està a l'ull de l'huracà per la gestió de la DANA és una advocada reconeguda en l'àmbit jurídic, amb una trajectòria de 23 anys com a col·legiada i professora associada del departament de dret privat de la Universitat Jaume I de Castelló. Com a jurista ha sigut autora d'articles sobre dret familiar, el Codi Civil i la violència de gènere, per als quals ha estat premiada en diverses ocasions.

El seu salt a la política el va fer l'any 2015, com a membre del Senat per Castelló. Des del seu escó va participar com a ponent al projecte de llei de memòria democràtica, un reglament que es va veure posteriorment substituït a les Corts Valencianes per la coneguda llei de concòrdia, quan Pradas ja formava part del Consell.

L'única a jurar el càrrec en valencià

La jurista va aterrar al món de la gestió pública amb el nou govern del PP al País Valencià el 2023, quan Carlos Mazón li va atorgar la conselleria de Medi Ambient, Aigua, Infraestructures i Territori. A l'hora de jurar el càrrec, va ser l'única del nou Consell a fer-ho en valencià, la llengua que també utilitza habitualment en les intervencions públiques. Tot i tser valencianoparlant, defensa, com ella diu, el "bilingüisme cordial", fent ús del castellà i valencià "quan un ha de fer-ho".

Durant el període que va exercir a la conselleria de Medi Ambient es va declarar defensora de la caça, amb la intenció de promocionar-la des del seu càrrec. De la mateixa manera, va reconèixer que treballaria pel benestar animal, assegurant que "tot és compatible".

El trencament del PP i Vox arran de la crisi migratòria a les illes Canàries va forçar el govern valencià a remodelar l'executiu per nomenar nous càrrecs. En menys de 12 hores, Mazón la va nomenar consellera de Justícia i Interior, un càrrec anteriorment ocupat per Elisa Núñez. És el mateix temps que ha trigat a desestabilitzar la seva coartada del dia de la tragèdia.