Política16/02/2018

La sala segona del Suprem dona la raó a Llarena per haver denegat a Sànchez els permisos durant la campanya

Creuen que la sospita del jutge d'altercats per l'alliberament de Sànchez era "raonable"

Ara
i Ara

BarcelonaLa sala segona del Tribunal Suprem ha donat el vistiplau a la interlocutòria del magistrat Pablo Llarena en què denegava a l'expresident de l'ANC i diputat de JxCat, Jordi Sànchez, els permisos penitenciaris per poder participar en la campanya electoral del 21-D.

Inscriu-te a la newsletter El pacte entre Mazón i Feijóo per no enfonsar el PPUna mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

A més, la sala també ha desestimat el recurs que va presentar Sànchez contra la resolució del jutge Llarena del 14 de desembre i explica que el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) va incorporar les limitacions que cada Estat pot modular amb referència al conveni per a la protecció dels drets humans i de les llibertats públiques.

Cargando
No hay anuncios

De la mateixa manera, la sala ha matisat que Llarena ja va especificar que Sànchez s'havia presentat a les eleccions com a número dos de la llista electoral del president Puigdemont quan ja era a la presó. Per tant, segons la interlocutòria, la decisió del magistrat "ni anul·lava completament la seva capacitat de dirigir-se a l'electorat per mitjans que no fossin la presència personal, ni impedia que altres integrants de la candidatura abordessin les activitats de campanya".

Els magistrats de la sala segona també consideren que les sospites de Llarena sobre l'impacte que tindria la sortida de Sànchez sobre la ciutadania, i que comportaria la realització d'actuacions "tumultuàries", "no deixa de ser raonable".

Cargando
No hay anuncios

La sala segona, per últim, també ha desestimat la petició de Sànchez de consultar al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) si és compatible la interpretació de determinats articles de la llei i el reglament penitenciari amb la Carta de Drets Fonamentals de la UE. Els jutges recorden al diputat de JxCat que cada Estat pot modular els drets de vot i elegibilitat.