La independència i la Visa: la discussió entre Borrell i Sala i Martín sobre el dèficit fiscal

BarcelonaEl socialista Josep Borrell i l'empresari Joan Llorach s'han embrancat en una discussió sobre el càlcul del dèficit fiscal de Catalunya amb l'economista Xavier Sala i Martín. L'objecte del debat –en dos articles a 'El País' i un a l'ARA– són els diners que Catalunya tindria disponibles "sobre la taula" si esdevingués independent. Borrell creu que cal descomptar-ne la part del dèficit públic de l'Estat que correspon a Catalunya, i redueix els 16.000 milions de dèficit xifrat per la Generalitat a 792 milions –dades del 2009–. Sala i Martín, en canvi, defensa l'anomenada 'neutralització' del dèficit públic, perquè són diners de què tard o d'hora Catalunya disposarà. Així ha anat el creuament d'arguments:

Borrell i Llorach ('El País', 20 de gener)

"El president de la Generalitat, Artur Mas, i Oriol Junqueras argumenten sovint amb rotunditat que si Catalunya fos independent, la Generalitat disposaria cada any d'uns 16.000 milions d'euros addicionals [...] I aquest és un poderós argument a favor de la independència. Però realment no és així [...] Es pot discutir molt sobre els avantatges i els inconvenients de la independència de Catalunya. Però Catalunya no ha disposat el 2009 i el 2010 d'uns 16.000 milions per finançar serveis públics addicionals als subministrats per l'Estat. I per explicar-ho, imaginem que l'endemà de la independència els senyors Mas i Junqueras es reuneixen amb el nou conseller d'Hisenda, un dels economistes que han posat el seu prestigi com a garantia d'aquest càlcul, per decidir en què es gastaran aquests 16.409.000 euros. El conseller gargamelleja i els diu que en realitat la Generalitat no disposa d'aquests 16.409.000 addicionals".

Sala i Martín (ARA, 22 de gener)

"En què consisteix la 'neutralització'? En realitat, consisteix a fer una cosa tan assenyada com reconèixer que pagar amb la targeta Visa equival a pagar en efectiu. Tots els lectors d'aquest article saben que el deute de la targeta de crèdit s'acaba pagant, per la qual cosa comprar unes sabates pagant en efectiu és el mateix que comprar-les amb la Visa. Cap ciutadà racional pensa que entregant la targeta es deslliura de pagar [...] Josep Borrell i Joan Llorach van escriure un article en què desafiaven els lectors a explicar-los on són els 16.000 milions del dèficit fiscal català. Jo he acceptat el repte i els ho he explicat: senyors Borrell i Llorach, els 16.000 milions són diners que l'Estat va apuntar a la targeta Visa dels catalans i que va gastar en altres territoris. Lògicament, en el cas que Catalunya fos independent, tots aquests diners no s'haurien gastat en altres comunitats d'Espanya, per la qual cosa, en l'escena que descriuen vostès d'Artur Mas i Oriol Junqueras entrant al despatx d'Andreu Mas-Colell i preguntant on són els famosos 16.000 milions, el conseller els hauria respost: els 16.409 milions són damunt de la meva taula, davant dels seus nassos! Això sí, cal treure's la bena dels ulls per veure'ls".

Borrell i Llorach ('El País', 31 de gener)

"Els 16.409.000 no apareixen per enlloc. Certament no apareixen "en efectiu, a sobre de la taula del conseller", com afirma una crítica publicada a ARA, un diari d'ideologia independentista. Lamentem que no s'hagi publicat a 'El País', cosa que hauria donat més difusió i agilitat al debat. A l'ARA es fabula dient que aquests milions els hauria tret l'Estat de la Visa dels catalans, però que amb la independència "estarien disponibles sobre la taula del conseller". Però si Catalunya fos independent, l'Estat no podria fer servir la seva Visa. I si és Catalunya la que fa servir la seva Visa, és l'equivalent d'endeutar. Sense fer-ho, l'únic que hi hauria sobre la taula del conseller és el saldo observat de 792 milions. I a més, hauria de finançar la producció dels serveis públics generals que l'Estat subministrava des de fora de Catalunya. Els autors d'aquesta crítica 'troben' els 16.000 milions en els recursos futurs que l'exercici de la neutralització s'afegeix als presents. Nosaltres, com la CatDem, pensem que aquest exercici 'no té sentit' quan es tracta de mesurar la capacitat d'autofinançament de Catalunya com a estat [...] Nosaltres dèiem i ens reafirmem que el dèficit fiscal calculat neutralitzant el dèficit públic no és equivalent a recursos addicionals disponibles gràcies a la independència. Perquè aquests impostos que haurien de pagar en el futur, per definició, encara no s'han pagat, i per això no estarien disponibles en el present".