La sagnia de baixes a Ciutadans no s'atura

Barcelona / MadridInés Arrimadas ha perdut el control dels quadres de Ciutadans. Va agafar les regnes d’un partit sumit en una crisi que en l’últim any no ha fet més que agreujar-se. La formació es troba en plena caiguda lliure des del fiasco de la moció de censura a Múrcia i l’avançament electoral a Madrid. Les baixes de figures emblemàtiques del partit –Toni Cantó i Fran Hervías– han anat seguides de la pèrdua de tres senadors, que segons les sospites de Cs podria haver estat orquestrada pel mateix Hervías i el PP. El partit queda de moment amb cinc senadors, insuficients per tenir grup propi: segons el reglament, el perdran en acabar el període de sessions, al juny. El grup també s’ha trencat al Congrés, encara que Cs mantindrà nou escons. La sagnia de baixes no s’atura i el partit es veu obligat a preparar-se malferit per a una nova campanya electoral. No es pot permetre el fracàs estrepitós que li auguren algunes enquestes.

Els senadors Ruth Goñi i Emilio Argüeso –el partit va decidir expulsar ahir el segon davant la sospita que promovia el transfuguisme– han anunciat aquest dijous que passen al grup mixt, de manera que quedarien només cinc representants de la formació taronja a la cambra alta. Hervías va deixar l’escó la setmana passada, i per tant en aquest cas Cs sí que podrà rellevar-lo. Després de les eleccions catalanes, Cs disposava de set senadors, i amb les dues baixes es queda amb cinc, que podrien ser menys en funció del que passi el 4-M a Madrid, perquè hi ha dos senadors designats per l’Assemblea de Madrid. Perdre el grup propi al Senat suposaria un fort cop econòmic: Cs deixarà de percebre una subvenció anual de 342.000 euros.

En un comunicat difós a Twitter, Goñi ha afirmat que deixa Cs pel “canvi d’ideologia” de la formació des que està en mans d’Arrimadas. El partit taronja, assegura, “ha defraudat els votants”, i defensa mantenir l’escó perquè si no “serviria per apuntalar Pedro Sánchez”. “No ens vam presentar a les eleccions amb aquesta promesa”, ha dit. Tampoc lliurarà l’acta el senador Emilio Argüeso, expulsat de la formació per haver ofert “prebendes” a càrrecs i afiliats del partit perquè “abandonessin la formació i passessin a ser trànsfugues”, segons assegura Cs basant-se en diverses informacions publicades. 

Pel que fa al Congrés, el partit ja ha acusat dues baixes. Marta Martín ha anunciat aquest dijous que renunciarà a l’acta, a diferència del sevillà Pablo Cambronero, que ahir va demanar incorporar-se al grup mixt, per la qual cosa Cs es quedarà amb nou diputats. A Martín la substituirà Juan Ignacio López. En un missatge a Twitter, ha afirmat que marxa perquè “compleix els seus compromisos” i espera “que aquest escó no serveixi mai per donar ales al nacionalisme ni a la corrupció”, ha escrit. La sortida de Martín s’ha produït després que El Español hagi publicat una fotografia on apareix acompanyada de Goñi, Argüeso i Hervías compartint taula en un bar.

L’element comú de les desercions que s’han produït en els últims dies a Cs té a veure amb el gir estratègic d’Arrimadas, més pròxima al PSOE, enfront de l’etapa d’Albert Rivera, en què va tancar la porta sense excepcions al “sanchisme” abans de dimitir després de perdre 47 escons a les generals. Les fugides se sumen a les de Lorena Roldán, molt propera a Rivera, que també ocupava un seient al Senat i al desembre va fer el salt al PP, i Xavier Alegre –també senador per designació autonòmica de Catalunya–. Justament avui s’ha produït a Catalunya la baixa del líder de Cs a Girona, Jean Castel, que es va quedar sense escó després del 14-F.

El portaveu de Cs al Congrés, Edmundo Bal, ha demanat a qui vulgui marxar que renunciï a l’acta per “dignitat i honor”. I ha reivindicat que Cs és el partit del “centre moderat” capaç de pactar tant amb el PP com amb el PSOE. “Qui no es cregui això, que se’n vagi”, ha conclòs. Bal ha anunciat aquesta mateixa tarda que serà el candidat del partit taronja a les eleccions de Madrid en substitució d’Ignacio Aguado, en un intent de frenar la davallada a les urnes. No és aquest l'únic canvi de cadires anunciat avui per la formació. El partit, que dilluns admetia errors de comunicació, ha substituït Aitor Rodríguez Sagarduy com a secretari de comunicació. Serà el coordinador de Cs a Aragó, Daniel Pérez, qui assumeixi ara el càrrec.

Des de Badia del Vallès, el president del grup de Cs al Parlament, Carlos Carrizosa, ha mirat de relativitzar les desercions. “Són baixes comptades i coordinades amb el PP, però aquesta crisi està tancada, i nosaltres seguirem treballant”, ha assegurat.

81 escons menys des del 10-N

En un any i mig la representació territorial de Cs ha caigut fortament. Albert Rivera va dimitir després de perdre 47 escons en les eleccions generals del 10-N i Inés Arrimadas no ha aconseguit reflotar la nau. El 12 de juliol de l'any passat Cs no va entrar al Parlament gallec i va aconseguir fer-ho al basc amb només dos representants, integrats a la candidatura conjunta amb el PP, que va obtenir sis diputats. Aquest guany és l'excepció de la tendència a la baixa. El 14 de febrer a Catalunya la formació taronja va patir la seva segona gran patacada, amb la pèrdua de 30 diputats al Parlament. La candidatura de Carlos Carrizosa va passar dels 36 escons del 2017 amb què Arrimadas va guanyar les eleccions a només 6, en penúltima posició només per davant del PP.

La crisi s'ha agreujat amb el fracàs de la moció de censura a Múrcia. Al Congrés el grup parlamentari passa, de moment, de 10 a 9 diputats i al Senat de 7 a 5. A més, a Múrcia tres representants trànsfugues han passat al PP i entren al govern de Fernando López Miras. En total són 81 escons menys que abans del 10-N a les cambres estatals i autonòmiques. A això caldrà afegir-hi el que passi a la Comunitat de Madrid després de les eleccions. Abans que es dissolgués l'Assemblea de Madrid dos diputats ja havien anunciat que marxaven del partit i es dona per fet que la sagnia serà més gran després del 4-M. Les enquestes indiquen que Cs podria no arribar al 5% dels vots i no entrar a l'Assemblea de Madrid i, en cas que superi aquest llindar, difícilment mantindrà els 26 diputats que tenia fins ara.