Tres sacrificis a canvi d’allargar la legislatura

Cap de PolíticaEn el tram final de la seva etapa com a president de la Generalitat, Quim Torra ha pres especial consciència de dues de les seves competències exclusives com a cap de l’executiu: la de convocar eleccions i la de cessar i nomenar consellers. Davant les dificultats per exercir la primera sense interferències -JxCat, amb Carles Puigdemont al capdavant, l’ha pressionat perquè allargui la legislatura i que sigui el Suprem qui convoqui les eleccions-, el president va optar per sorpresa ahir per activar la segona. Una crisi de govern que insufla respiració artificial a una legislatura que el mateix Torra va donar per morta al gener i que inclou una purga -Àngels Chacón- i, de retruc, dues rectificacions -Miquel Buch i Mariàngela Vilallonga.

Torra, que voldria haver convocat ja les eleccions per a principis d’octubre, ha acabat assumint el desig de Puigdemont d’allargar la legislatura. A canvi ha decidit, però, canviar les cares que l’han d’acompanyar en l’últim tram del seu mandat. Extraient del Govern l’última peça que quedava del PDECat, Torra cessa Chacón i aprofita l’avinentesa per fulminar també Buch -traient-se l’espina de l’octubre de fa un any, quan el seu mateix Govern va evitar que el cessés en plenes protestes postsentència- i Vilallonga, que mai ha arribat a funcionar en el càrrec i per a qui ja feia mesos que buscava substitut malgrat que va ser el mateix Torra qui la va escollir.

L’excusa del covid-19

Sempre sensible a les crítiques dels sectors més abrandats de l’independentisme, Torra ha decidit que, ja que no podia marcar ell el final del seu mandat, com a mínim volia enfilar-lo sense que se li pugui retreure la presència en el seu executiu de Miquel Buch o de membres del PDECat crítics amb la confrontació amb l’Estat. Utilitzant com a argument oficial la necessitat de reforçar el Govern de cara a la gestió de la pandèmia -malgrat que la remodelació no afecta cap dels principals departaments clau en la lluita contra el covid-19-, Torra s’ha fet un executiu nou que té per davant un futur ple d’incògnites. La principal, quant durarà la legislatura.

L’expulsió del PDECat, el sacrifici de tres consellers i l’entrada de tres cares noves a l’executiu descarten la convocatòria imminent d’eleccions i abonen la teoria d’un escenari de bloqueig, amb el president inhabilitat pel Suprem i una altra polèmica extenuant al Parlament sobre si fer o no fer un debat d’investidura i quan s’activa el compte enrere per a la convocatòria automàtica d’uns nous comicis, que ja serien per a principis del 2021.

Però si l’objectiu de Torra era enviar un missatge de compromís en la lluita contra el covid, els relleus al capdavant d’Empresa -en plena batalla contra la pèrdua de teixit industrial, amb Nissan com a màxim exponent- o Interior no dissipen la incertesa en l’horitzó. Tampoc la constatació que aquest és un executiu cada cop més compartimentat en què, com si no fossin membres del seu mateix govern, fins i tot el president demana a Pere Aragonès si vol cessar algun dels consellers republicans. Un Govern en què, a més, les tensions entre partits són ja insalvables i condicionen el dia a dia de l’executiu i ara -quan a l’eterna pugna entre JxCat i ERC s’hi ha sumat la de JxCat amb el PDECat- també la seva composició.