Política26/09/2012

El PSC apostarà per la celebració d'un referèndum per a l'autodeterminació només si és "legal"

El cap de l'oposició, Xavier Sabaté, defensa un model com el de Baviera a Alemanya per l'encaix de Catalunya a Espanya

Sara González
i Sara González

BarcelonaEl president del grup parlamentari del PSC, Xavier Sabaté, s'ha estrenat com a cap de l'oposició i ha deixat ben clar que el seu partit només donarà suport a un referèndum si és "legal" i inclou una pregunta i unes respostes clares. El dirigent socialista ha reiterat que el PSC aposta per avançar "sense trencar amb Espanya" i ha fixat un exemple a seguir: "Vull un estat com Baviera dins la República Federal d'Alemanya".

Inscriu-te a la newsletter La setmana horribilis de Pedro SánchezUna mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Sabaté ha tornat a defensar que entre el rupturisme que abandera Artur Mas i la recentralització que capitaneja el PP hi ha una tercera via, que és "un nou marc de relacions amb Espanya a través d'un nou federalisme" i, per tant, un sistema de "sobiranies compartides" que obligaria a reformar la Constitució.

Cargando
No hay anuncios

"Vostè no lluitarà més per nosaltres per la llibertat de Catalunya. Hem estat clau en la història recent de Catalunya", ha reivindicat Sabaté. I és que segons el cap de l'oposició, el president Artur Mas només pensa ara a treure "rèdits electorals" de la situació actual. I és que segons Sabaté, CiU busca només la majoria absoluta "per seguir retallant i instal·lat en l'ambigüitat en el camp nacional". De fet, Sabaté, que ha defensat l'herència del tripartit, "a qui CiU fa culpable de tot", ha fet notar que el cap de l'executiu "mai diu la paraula 'independència'".

Després de constatar que ni el pacte fiscal ni l'estat propi "resolen tots els problemes" ha indicat que els grans objectius de la legislatura, l'economia i el pacte fiscal, han "fracassat". Sabaté ha carregat contra Mas per jugar a una geometria "poc variable" i apostar per una política de retallades que han fet que els catalans siguin "més dependents socialment".