Què s’ha de resoldre al congrés de Junts?

BarcelonaJunts per Catalunya celebra aquest dissabte a Alcarràs un consell nacional que ha d’anunciar la data del congrés del partit. Un conclave que servirà, d’una banda, per renovar la direcció i, de l’altra, per posar negre sobre blanc l’estratègia que ha de seguir la formació de Carles Puigdemont. Un full de ruta que anirà directament lligat als dirigents que assumeixin el control de la futura executiva. Aquestes són algunes de les claus que s'hauran de resoldre.

Puigdemont plegarà?

Junts no s’entén sense l’expresident Carles Puigdemont. Quan el PDECat, sota la batuta de Marta Pascal, es plantejava concórrer a les eleccions del 2017, van ser Puigdemont i el seu entorn al Palau de la Generalitat durant el referèndum de l'1-O els que van optar per fer una llista que deixava en un segon pla el partit i incorporava independents. Passats cinc anys d’aquella candidatura i dos després del congrés fundacional de JxCat com a partit, Puigdemont es planteja si es presenta a la reelecció o fa un pas al costat per centrar-se en el seu paper al capdavant del Consell per la República. És la principal decisió que ha de prendre. Tot i que sempre ha preferit quedar-se al marge de la vida dels partits –sense participar pràcticament en els debats de l'executiva o els consells nacionals–, Puigdemont és també el principal aglutinador de Junts, i en les decisions clau acaba tenint sempre un pes determinant. ¿Si Puigdemont decideix no tornar-se a presentar, quin lideratge pot aglutinar independents i postconvergents? ¿JxCat pot sobreviure a l’absència de l’expresident a l’exili? Les perspectives que també tingui a la justícia –Luxemburg ha de resoldre la seva situació abans de l’estiu– també pesaran en la seva decisió.

Farà el pas Laura Borràs?

Després de Puigdemont, Laura Borràs és qui sempre ha arrasat quan ha tingut davant una votació davant de la militància. Va passar a les primàries per a les eleccions del 2021 enfront de Damià Calvet –malgrat que aquest tenia el suport dels presos polítics– i molts estan convençuts que pot tornar a passar ara si decideix tenir un rol més destacat al partit. Una decisió que la majoria de quadres ja assumeixen després que ella mateixa digués en una entrevista a El Nacional que “estava a disposició” si Puigdemont feia un pas al costat. Ara bé, la simpatia que pot tenir a les bases no la té per igual en els càrrecs del partit i del Govern. La presidenta del Parlament representa l’ala més abrandada de Junts –el seu entorn pròxim el formen Francesc de Dalmases, Jaume-Alonso Cuevillas i Aurora Madaula–, però cada cop genera més reticències en el sector pragmàtic, que creu que Borràs té menys força després de la gestió del cas Juvillà –amb els mateixos resultats que la de l’expresident del Parlament Roger Torrent– i que el cas de la ILC és una llosa per a ella i, de retruc, per al partit. Presidir el partit, de fet, li permetria seguir tenint visibilitat encara que fos suspesa com a presidenta de la cambra catalana.

Seguirà Jordi Sànchez?

Jordi Sànchez sempre ha sigut aliè al món de Convergència; s’hi connecta a partir del Procés. Té ascendència en decisions clau dels últims anys arran de la seva connexió amb David Madí –com en el pas al costat d’Artur Mas– i teixeix el seu vincle amb Carles Puigdemont durant la legislatura del 2017 amb l’organització del referèndum. Aquests vincles són determinants a l’hora de decidir que sigui ell –i no un altre dirigent provinent de CDC– el candidat a secretari general de Junts en el congrés fundacional de l’any 2020. Des de llavors, però, el seu mandat ha sigut tortuós i les seves maneres hermètiques l'han fet topar amb dirigents de pes del partit com Jordi Turull, amb ascendència en el món postconvergent, i especialment amb Laura Borràs i Elsa Artadi. El pacte de Govern, que va tancar ell in extremis amb Pere Aragonès, va ser un punt de no-retorn entre Sànchez, Borràs i Artadi, que va decidir no entrar a l’executiu, entre altres coses, per això. Malgrat venir dels sectors independents i l’ANC, en termes estratègics se situa en el pragmatisme i és qui fitxa per al Govern perfils com Victòria Alsina i Jaume Giró, a qui hi ha qui veu un lideratge de futur. Davant d'aquest escenari, ha de decidir si es presenta a la reelecció.

Quin rol tindrà Jordi Turull?

L’any 2016 Jordi Turull era el favorit a ocupar la secretaria general del partit que sorgís de la refundació de CDC. Havia rebut la benedicció dels “dos presidents”, d’Artur Mas i de Carles Puigdemont, però la seva aurèola es va anar afeblint davant del discurs de les “cares noves” i allunyades de la família Pujol: Marta Pascal va ser qui va guanyar al PDECat. Ara Turull és qui es perfila com l’alternativa a la secretaria general de Junts i el seu entorn creu que ara li ha arribat l’hora. El veuen reforçat i amb un lideratge reconstruït després de sortir de la presó i l’experiència de la Travessa per la Llibertat de recórrer tot Catalunya. Ara bé, de moment en privat ell ha negat que vulgui optar a portar Junts i manté la incògnita sobre què vol fer. Hi ha com a mínim dues possibilitats: una aliança amb Borràs (que podria aspirar a la presidència) o un pacte a última hora amb Sànchez. La primera opció no és ben vista per bona part del sottogoverno –on es concentra l’entorn del turullisme– perquè discrepen de l’estratègia de Borràs. I la segona és “difícil”, tot i que en els moments clau (en el mateix congrés fundacional i en el pacte del Govern) els dos dirigents sempre han acabat pactant.

Revisar l'estratègia?

En aquests últims dos anys, Junts s’ha caracteritzat per mantenir una “confrontació” des del punt de vista retòric sobre el Procés i s’ha desmarcat d’una taula de diàleg que consideren que no és útil i només està avalada per Esquerra. Ara bé, diversos dirigents també admeten que han de concretar en què es tradueix la seva estratègia més enllà de reclamar unitat. Diversos càrrecs, sobretot del Govern, coincideixen que l’episodi de l’escó de Pau Juvillà que va pilotar Borràs els ha deixat en entredit i reclamen una preeminència del pragmatisme a l’hora de gestionar l’autogovern. Ara bé, aquesta pulsió pragmàtica contrasta amb la més abrandada que també existeix al partit. Aquesta tendència és la que propicia que periòdicament hi hagi veus que reclamen sortir de l'executiu. Una qüestió que diversos dirigents assumeixen que aflorarà en el conclave d’una manera o altra. Serà clau, en aquest sentit, l’avaluació que prepara el partit sobre el compliment del pacte de Govern amb ERC –de la qual fins ara no han concretat les conseqüències que pot tenir el resultat– i també el desenllaç del cas Laura Borràs, ja que si Esquerra i la CUP donen suport a la suspensió de la presidenta del Parlament per un cas de corrupció diversos sectors reclamaran trencar la coalició. Un extrem de què càrrecs del Govern no en volen ni sentir parlar.