¿S'ha quedat a casa l'independentisme en aquestes municipals?

BarcelonaLa presó, l'exili i la Generalitat intervinguda amb l'article 155 de la Constitució van generar la barreja perfecta perquè el còctel de les eleccions catalanes del 2017 enfilés pràcticament fins al 80% la participació. Més de 2 milions de vots es van comptar aquella nit a les files independentistes i 2,2 a les unionistes, en el que encara avui és el rècord absolut del Procés. Ja fa sis anys de la tardor del 2017, i des d'aleshores la participació ha caigut en picat. La tensió s'ha refredat i en els comicis posteriors –dues eleccions espanyoles, dues de municipals, unes de catalanes i les europees del 2019– han tornat les xifres a la normalitat que hi havia abans de l'eclosió dels dos blocs. Així arribem a les municipals de diumenge, amb un 56% de participació, i ens preguntem si els independentistes es van quedar a casa.

El resultat agregat és que les candidatures de Junts, ERC, la CUP i el PDECat –els quatre partits més grans del bloc independentista– van perdre gairebé 300.000 vots respecte als comicis locals d'ara fa quatre anys, bàsicament per la patacada dels republicans –n'han perdut 300.000–, mentre que Junts en perd 6.000 i la CUP 40.000 (el PDECat, que el 2019 es va presentar dins de Junts ha aconseguit 55.000 vots). Però, esclar, amb un increment notable de l'abstenció de més de 9 punts, fins i tot el triomfador de la nit, el PSC, va perdre 50.000 vots, i si hi sumen el PP, Vox, els comuns i, sobretot Cs, ja parlem d'una pèrdua de 200.000 vots. Proporcionalment, però, els partits que s'oposen a la independència van aguantar millor: van marcar un 47% dels vots respecte al 46,2% del 2019 (l'independentisme va baixar del 44,6% al 42%).

Hi ha dues dades que conviden al pessimisme en el bloc independentista i una que, per contra, fa pensar que els resultats de diumenge no són més que un accident. ¿Els seus votants es van quedar a casa? Si dividim Catalunya en funció del suport als partits independentistes, trobem que la participació baixa més en aquells on tenen més tirada. La mitjana de participació de Catalunya és d'un -9,2% en relació amb el 2019. En els municipis amb més del 75% dels vots a les candidatures sobiranistes, la participació va caure un 10% i, en canvi, la caiguda va ser menor (-8,4%) allà on el vot a candidatures independentistes no va arribar al 25%.

Alguns exemples que segur que faran reflexionar els partits: a Girona es va passar del 65% de la participació al 51%; a Vic, del 78% al 62%; i a Berga, del 67% al 52%. Totes són ciutats on l'independentisme s'emportava –i s'emporta– la part principal del pastís. La segona notícia preocupant per als dirigents sobiranistes és que no només baixa la participació, sinó també el suport que reben els seus partits. Seguint l'exemple d'aquestes tres ciutats, Girona passa del 64,6% del 2019 al 52,8% de vot independentista; Vic del 78,1% al 68,2%; i Berga del 80,9% al 65,6%. Per resumir-ho, a les poblacions més independentistes es va anar menys a votar, però, a més, el suport als partits independentistes va ser inferior –excepte en el cas dels pobles més petits, on pocs vots fan variar molt els percentatges.

Seguint el gràfic, observem que als municipis on l'independentisme té un suport d'entre el 50% i el 75%, baixa sis punts la mitjana de vots que reben ERC, Junts, la CUP i el PDECat, i aquesta tendència s'intensifica en els casos de pobles i ciutats amb un percentatge inferior de votants independentistes. L'explicació pot ser que hagin decidit canviar de bloc en aquestes municipals i hagin votat, per exemple, el PSC, però és més versemblant, tenint en compte que els socialistes no creixen, que s'hagin quedat a casa.

Tendència a la baixa?

Però no tot són males notícies. Per començar, en nombre de regidors l'independentisme manté una àmplia majoria a Catalunya –tot i que no serveixi de gaire sense unitat d'acció entre els principals partits–: arriben als 6.000, tot i que en perden 250 en relació amb els comicis d'ara fa quatre anys. Potser la nota més positiva és que no hi ha una tendència consolidada per pensar que puguin continuar perdent suports. És cert que en les eleccions catalanes del 2021 l'independentisme va retrocedir en 600.000 vots respecte al rècord històric del 2017, però també és cert que l'unionisme encara en va perdre més (800.000) i per això l'independentisme va superar el 50% dels vots. Les eleccions europees del 2019 i les generals del mateix any, a més, van significar un increment del suport a les candidatures independentistes. Seran les generals del 23 de juliol les que podrien aclarir la situació fins a arribar a les pròximes eleccions catalanes.