¿S'ha pactat un traspàs integral de Rodalies? ¿El PSOE ha admès la legitimitat de l'1-O? ¿S'amnistiaran els policies? Les respostes als acords d'investidura

BarcelonaEn les últimes setmanes, ERC i Junts han acordat, en pactes paral·lels, votar la investidura de Pedro Sánchez. La llei d'amnistia, Rodalies o la condonació de part del deute al Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA) són algunes de les qüestions que han posat per escrit en els acords amb el PSOE. Ara bé, quina és la lletra petita de tot plegat?

¿El traspàs de Rodalies és integral?

Un dels temes més rellevants que ERC va aconseguir pactar amb el PSOE va ser el traspàs de Rodalies, una demanda històrica de tot l'independentisme. En l'acord es parla de "traspàs integral". ¿Això vol dir que la Generalitat tindrà la competència sobre tot el conjunt del servei? D'entrada no, perquè serà un traspàs progressiu que preveu la cessió d'algunes vies i la creació d'una empresa mixta que haurà de gestionar el servei. Des del Govern remarquen que la paraula integral significa que l'Estat està disposat a transferir la gestió de tot el servei, des de les vies fins a les estacions, però que es farà per fases. El primer pas serà que la Generalitat i l'Estat constitueixin comissions i grups de treball per concretar els detalls d'aquest traspàs que les dues parts preveuen que s'allargui durant tota la legislatura.

¿Els catalans surten beneficiats de la condonació del FLA?

PSOE i ERC van pactar la condonació del 20% del deute que la Generalitat té amb el Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA), és a dir, uns 15.000 milions d'euros. Però aquesta condonació del deute també es pot fer extensiva a les comunitats autònomes que ho demanin. ¿Això beneficia Catalunya? Alguns experts consideren que sí, i d'altres, com el catedràtic d'economia de la Universitat Pompeu Fabra Guillem López Casasnovas, creuen que en sortiria més ben parada si la condonació fos exclusivament per a Catalunya. Defensa que en cas de condonar la part proporcional del deute de cada una de les comunitats, l'Estat assumeix aquest deute. Com que Catalunya aporta més diners per persona a les arques estatals que altres comunitats, això acabarà representant que el govern espanyol destini a finançar la condonació més diners provinents dels impostos dels catalans.

¿El PSOE ha acceptat la legitimitat de l'1-O?

Ni en l'acord del PSOE amb ERC ni en el que ha subscrit amb Junts, els socialistes reconeixen la legitimitat de l'1-O. Al contrari. En el cas del document firmat amb els republicans, es parla de l'1-O com el "referèndum anul·lat pel TC de 2017", el qual va generar una "tensió institucional i social, que es va agreujar amb l'inici de múltiples procediments judicials". En el cas de Junts, en el text hi ha dues versions. El partit de Carles Puigdemont considera "legítim el resultat i el mandat del referèndum de l'1 d'octubre, així com la declaració d'independència del 27 d'octubre del 2017". Ara bé, el PSOE "nega tota la legalitat i validesa al referèndum i a la declaració, i manté el seu rebuig a qualsevol acció unilateral". Tots dos, però, asseguren que poden arribar a acords "sense renunciar a les respectives posicions".

¿S'ha compromès l'Estat a negociar un referèndum?

El PSOE ha acceptat obrir tres espais de negociació amb l'independentisme. D'una banda, la taula de diàleg entre governs que ja existia però que va quedar aturada després de pactar la derogació del delicte de sedició. De l'altra, dues taules paral·leles de partits, amb Junts i ERC. L'independentisme hi vol defensar un referèndum d'autodeterminació. De fet, Junts estableix en el seu document que hi defensaran la convocatòria d'un referèndum a l'empara de l'article 92 de la Constitució. En canvi, els socialistes hi proposaran el "ple desplegament" de l'Estatut del 2006.

¿L'Estat està disposat a un pacte fiscal?

Tant ERC com Junts posen en els seus respectius documents que exigeixen al PSOE obrir el meló de la reforma del finançament autonòmic. I la seva proposta passa per tornar a explorar el pacte fiscal. Els republicans no ho posen per escrit, però sí que el president de la Generalitat, Pere Aragonès, deia aquest diumenge en una entrevista a l'ARA que apostava perquè la Generalitat recaptés tots els impostos i es fixés una quota de solidaritat. Junts, en el document pactat amb el PSOE, posa per escrit que el seu objectiu és la "cessió del 100% dels tributs" a Catalunya. El compromís del PSOE és abordar en un "diàleg singular" l'impacte de l'actual model de finançament sobre Catalunya.

¿L'amnistia inclou delictes de terrorisme?

De la llei que ha registrat el PSOE en solitari s'exclouen les causes de terrorisme en què hi hagi sentència ferma. Ara bé, Junts interpreta que els actes relacionats amb la reivindicació de la independència entrarien en la norma perquè encara estan en procés d'investigació. És a dir, estaríem parlant dels casos dels CDR i també de Tsunami Democràtic, on hi ha imputada la secretària general d'ERC Marta Rovira i l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont. Que les causes ara investigades per terrorisme quedin incloses o no en la llei és encara una de les qüestions que no s'han acabat de resoldre. ERC ho continua revisant.

¿S'amnistien els policies de l'1-O?

Els policies de l'1-O que estan imputats per les càrregues als col·legis electorals també s'inclouran dins la llei d'amnistia. Una setantena segons els càlculs del PSOE. Però hi ha excepcions: en queden fora les conductes considerades delictes de tortures o tractes inhumans i degradants. Ara mateix hi ha 132 policies i guàrdies civils encausats, fet que apunta que una seixantena quedarien fora de l'amnistia.

¿S'inclouen els casos de 'lawfare' a la llei d'amnistia?

Al text d'amnistia registrat pel PSOE no hi ha cap referència al lawfare. Ara bé, sí que s'hi inclouen els actes "vinculats directament o indirectament" als "líders" del Procés per a persones que hagin prestat "assistència", "col·laboració", "assessorament" o "protecció". En aquests supòsits s'emmarquen de forma clara els casos de Josep Lluís Alay o Miquel Buch. Ara bé, Junts també creu que hi podria entrar l'advocat Gonzalo Boye, investigat per un cas de blanqueig de capitals. En quedaria fora, però, Laura Borràs.

¿ERC i Junts donaran estabilitat a Sánchez?

Els pactes firmats d'ERC i Junts amb el PSOE són per investir Pedro Sánchez, però en tots dos casos les formacions independentistes s'obren a fer que aquest acord es converteixi en un pacte de legislatura. Això sí, deixen clar que apuntalar la governabilitat de l'executiu de Pedro Sánchez anirà lligat al compliment dels acords d'investidura.