Parlament

S'obre la porta al transfuguisme amb l'última reforma del reglament del Parlament?

Els experts consideren que no, però interpreten que el mecanisme perquè la CUP tingui grup propi és un "frau" de llei

BarcelonaUna nova reforma del reglament del Parlament s'ha aprovat aquest dijous amb el suport del PSC, Junts, ERC, els comuns i la CUP. El text pactat, més enllà de les dues esmenes per permetre el vot dels exiliats amb el procediment delegat i el vot telemàtic en general, introdueix un mecanisme que permet que els cupaires surtin del grup mixt que comparteixen amb Aliança Catalana i puguin obtenir grup parlamentari propi malgrat tenir només quatre diputats i no pas cinc –el mínim que fins ara es requeria–. Com? Amb un mecanisme similar al del Congrés dels Diputats: es permet la possibilitat d'aconseguir un diputat cedit d'un altre grup i que aquest pugui tornar al seu lloc d'origen durant els cinc primers dies de cada període de sessions. Aquest divendres ERC ha anunciat que seran ells els que cediran el diputat Ruben Wagensberg als cupaires perquè es puguin constituir en grup propi -després, tornarà a ERC-. Més enllà d'aquest cas, però, el canvi implica una porta oberta al transfuguisme?

Inscriu-te a la newsletter El pacte entre Mazón i Feijóo per no enfonsar el PPUna mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Segons els experts consultats no és que s'obri la porta al transfuguisme, sinó que es formalitza un "frau" que permet més drets parlamentaris a un grup al qual, pel suport electoral que ha obtingut, li pertocaria anar al grup mixt. Més drets que impliquen, entre altres coses, més temps d'intervenció, participació en la junta de portaveus i més recursos en assessors. "No és una porta al transfuguisme; és una dinàmica de frau de llei que introdueix una nova eina de negociació política", recalca Pablo Simón, professor de ciència política de la Universitat Carles III de Madrid. Matisa que "a efectes pràctics no és transfuguisme perquè se segueix la disciplina del partit per cedir els diputats per conformar grups i després tornen al seu grup original", però comenta el "retorciment" reglamentari emparant-se en la sobirania de la mesa cometent el que una sentència del Tribunal Constitucional (TC) ja va censurar. Però l'alt tribunal no pot fer res per impedir-ho perquè els parlaments tenen la potestat de decidir sobre la seva organització interna.

Cargando
No hay anuncios

El canvi

A la cambra catalana fins ara hi havia un reglament que no permetia aquest mecanisme: abans de la reforma d'aquest dijous, si un diputat sortia del seu grup no podia anar a un altre, sinó que passava a ser un diputat no adscrit. Una norma, doncs, que no permetia cedir parlamentaris perquè altres grups es constituïssin, a diferència del que passava al Congrés dels Diputats. Així, el politòleg investigador de la UPF Pau Torres també coincideix que el mecanisme del diputat cedit "és un frau de llei, però que es veu com un estat de les coses: forma ara part de les negociacions o com a pas previ per entaular-les". Aquesta mateixa legislatura ho va ser a Madrid quan Junts i ERC van obtenir grup propi al Congrés gràcies als representants prestats socialistes. Subratlla que històricament "no s'ha aprofitat aquesta escletxa per al transfuguisme, però té a veure amb el debat del transfuguisme". Tot i que és una via que "va en contra de com es va pensar el mecanisme de formació de grups", admet que "no està perseguida per la justícia".

Cargando
No hay anuncios

El transfuguisme és diferent

I per què no és transfuguisme? El matís és que "les dinàmiques de transfuguisme passen quan un diputat sistemàticament trenca la disciplina de vot, incompleix la posició de la direcció de la seva formació o canvia de partit", segons Simón. Això ha passat amb els diputats d'Unió del Poble Navarrès que van oposar-se a la reforma laboral tot i el suport del partit; amb l'absència dels socialistes Eduardo Tamayo i María Teresa Sáez –el tamayazo– per frustrar la investidura del seu candidat a Madrid per afavorir Esperanza Aguirre, o amb José Luis Ábalos negant-se a dimitir de diputat, contradient el criteri de la direcció, que li demanava que plegués. Torres assevera que els partits del 15-M com Podem s'oposaven en el seu dia a la cessió de diputats "fent èmfasi a posar llums i taquígrafs davant les cessions que generaven sospita". Ara, però, els comuns han validat la proposta.