Mas s’inclina per quedar al marge del nou partit de Chacón
L’expresident encara no ha pres una decisió definitiva, però aposta per potenciar el seu perfil institucional
BarcelonaQuan va ser el moment d’escollir entre quedar-se al Partit Demòcrata o fer el pas cap a Junts per Catalunya, l’expresident Artur Mas va decidir quedar-se allà on era: al PDECat. “No vull acabar la meva trajectòria política avalant una separació”, va dir en una roda de premsa solemne al Palau Robert per anunciar que no se sumaria al nou partit que impulsava el seu successor a la presidència, Carles Puigdemont. Ara, que la que va ser cap de llista del PDECat a les eleccions del 14 de febrer, Àngels Chacón, impulsa una nova formació política de centre, Mas s’inclina per fer el mateix que va decidir el setembre del 2020: quedar-se a militar al PDECat sense un perfil actiu i no fer el pas al nou partit que es presentarà el dia 11 de gener a Barcelona i que ha estat batejat amb el nom de Centrem.
Aquesta és la premissa més probable amb la qual, segons fonts coneixedores de la seva reflexió, treballa ara mateix l’expresident. Tot i això, fonts oficials afirmen que encara no ha pres una decisió definitiva i que en els propers dies té previst fer un pronunciament públic per explicar-se. Darrerament Mas ha tingut contactes amb algun dels actors que impulsen Centrem -i n’ha de tenir més properament- i per aquest motiu encara ha d’acabar d’arribar a una conclusió. De fet, l’expresident sí que va acudir a la conferència que va fer Àngels Chacón al Teatre Nacional de Catalunya el passat 25 d’octubre per fer una crida a ressuscitar el centre.
En tot cas, ja fa mesos que Mas ha agafat la dinàmica d’allunyar-se dels partits. La seva aposta des de la separació entre el PDECat i Junts -ell va apostar fins al darrer minut perquè no s’enfrontessin a les últimes eleccions catalanes- és potenciar el seu perfil institucional. El resultat de quedar-se al PDECat, a la pràctica, és equivalent a deixar de militar en un partit polític, ja que la idea dels promotors de Centrem -i per tant del mateix PDECat, a més dels altres partits impulsors: Convergents, Lliures i la Lliga- és que aquestes organitzacions passin a hivernar amb una mínima estructura.
El plantejament és que sigui Centrem qui porti a terme l’acció política i no tingui cap vincle amb les estructures anteriors -com a màxim una coalició instrumental per aprofitar els drets electorals del PDECat-. Els impulsors creuen que així també barraran el pas a qualsevol transmissió de responsabilitats penals que pugui venir de Convergència, que encara té casos oberts al jutjat. Tot i això, reivindiquen l’herència política del partit de Jordi Pujol, amb l’objectiu d’ocupar un espai que consideren orfe amb la desaparició de CiU. Que Mas s’inclini per quedar-se al marge dels partits és una novetat en la seva trajectòria, ja que fins ara ha estat estretament lligat a les formacions polítiques, primer amb Convergència -en va ser secretari general i president- i després com a fundador del Partit Demòcrata, on també va ostentar la presidència. En tot cas, no té càrrecs orgànics des del 2018, quan va anunciar que deixava la presidència del PDECat. En l’última compareixença al Parlament arran de la confirmació del finançament irregular de CDC per part del Suprem va dir que havia pres la decisió per respondre políticament al cas Palau.
Altres iniciatives
Una mostra de la voluntat d’allunyar-se de la vida de partit és el videopodcastA favor de la política. En aquesta pàgina web manté una sèrie de converses sobre assessors polítics -amb l’ex mà dreta de Pedro Sánchez, Ivan Redondo-, la pandèmia -amb el metge Jaume Padrós-, els mitjans de comunicació -amb la periodista Ana Pastor-, la divisió entre dretes i esquerres -amb l’exdiputat de la CUP David Fernández- i els efectes del discurs polític -amb l’escriptor Sergi Pàmies-. Recentment, en una entrevista al FAQS de TV3, Mas apostava per dedicar-se a “reflexionar” o “identificar nous talents que es vulguin dedicar a la política”. Però no a ser-ne ell una part activa.
Tot i haver-se quedat al PDECat, Mas no va acabar d’encaixar amb la campanya d’Àngels Chacón, que va sentir-se alienada amb els discursos de Mas als actes del 14-F, ni tampoc amb la direcció d’aquell moment, capitanejada per David Bonvehí. A l’expresident ja li va costar fer el pas de participar en la campanya -havia mantingut que no s’enfrontaria electoralment a Puigdemont-, però va acabar multiplicant la seva presència per intentar que el Partit Demòcrata entrés al Parlament. Ara bé, a diferència de Chacón, va evitar criticar JxCat, referint-s’hi en alguna ocasió com “els nostres amics de Junts” o limitant-se a fer crides a la participació. Mas va intentar fer equilibris, però això va generar, per una banda, malestar en alguns sectors del PDECat que creien que s’havia d’haver implicat més i, per l’altra, insatisfacció a Junts per donar suport a Chacón.
Malgrat ser un dels màxims dirigents de l’espai postconvergent, Mas ha acabat navegant entre dues aigües i en terra de ningú arran de la divisió. És per això que, lluny de rols de partit, es decanta ara per ser exclusivament expresident.