S'han complert els acords de la taula de diàleg?

Barcelona / MadridDesprés de dos anys en què no acabava d'arrencar, la taula de diàleg va subscriure els seus primers compromisos el 27 de juliol passat a Madrid, uns acords que es podien dividir bàsicament en dos blocs: un sobre llengua i l'altre sobre desjudicialització. Ara que ja s'ha tancat la reforma del Codi Penal i que els dos governs discrepen sobre el futur de la taula –la Generalitat li vol donar continuïtat, mentre que el govern espanyol la vol enterrar–, és moment de fer balanç. Paradoxalment, s'ha avançat més en l'àmbit judicial que en la part del català, malgrat que, a priori, semblava més senzilla la carpeta de la llengua.

1. Acords sobre el català

La llengua a l'escola

El govern espanyol es va comprometre a no portar al Tribunal Constitucional (TC) la nova llei del català a l'escola que va aprovar el Parlament per combatre el 25% de castellà que la justícia volia instaurar a totes les aules. Sánchez ha complert i el seu executiu no només no l'ha impugnat, sinó que ha mirat de defensar-la públicament davant els escarafalls de la dreta. El problema és que la llei ha acabat igualment al TC per obra del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que va considerar que la norma intentava esquivar les seves sentències. Ara, la nova majoria progressista del Constitucional s'hi haurà de pronunciar.

Senat i Eurocambra

La Moncloa i la Generalitat també es van comprometre a ampliar l'ús del català al Senat a través d'una reforma del reglament. Hi ha hagut converses entre els grups d'ERC i el PSOE a la cambra alta, però de moment no han arribat a bon port. Els socialistes es resisteixen a permetre que el català es pugui fer servir en tota l'activitat parlamentària del Senat, tal com reclamen els republicans i també Junts. De fet, el grup de Josep Lluís Cleries fa més d'un any que té paralitzada una proposta per reformar el reglament per equiparar l'ús del català al del castellà. Tampoc s'ha aconseguit que al Parlament Europeu es pugui parlar català al ple. El govern espanyol va sol·licitar-ho formalment a l'Eurocambra a mitjans de setembre, però a hores d'ara la mesa no ha abordat la qüestió i és una incògnita si tirarà endavant la petició perquè en aquest òrgan hi ha majoria conservadora.

Fòrums lingüístics internacionals

La promoció del català acordada entre els dos governs tenia dues arestes interessants més. La primera, que la Generalitat pogués participar en "fòrums internacionals que tractin polítiques de dimensions lingüístiques". Fonts del Govern asseguren que hi ha hagut converses tant des de Cultura com des d'Exteriors amb els ministeris respectius per mirar de concretar l'acord, però encara no s'ha tancat. La segona, l'impuls de reformes per complir "el dret de ser correspost oralment i per escrit en català a l'administració perifèrica de l'Estat". No consta cap pas en aquesta direcció.

2. Acords sobre desjudicialització

Reformes legislatives

Quan van firmar els compromisos aquell 27 de juliol encara era tabú admetre obertament que es volia reformar el delicte de sedició i només es parlava d'emprendre "reformes legislatives" per "superar la judicialització". En aquests cinc mesos, però, el PSOE i ERC han acabat pactant la derogació de la sedició i la reforma del delicte de malversació. No es posen d'acord fins a quin punt beneficiarà els independentistes jutjats o encausats per aquests delictes, però, de fer-se, s'ha fet. Per calibrar les conseqüències del pacte caldrà esperar la interpretació dels jutges. La primera paraula la tindrà el Suprem, que s'hi posarà aviat.

El reforç dels drets fonamentals

Era la part més críptica dels dos documents signats. S'hi deia que les dues parts assumien la necessitat d'un "reforç dels drets fonamentals", el que la Generalitat va vendre com un compromís pel qual el govern espanyol es comprometia a no tornar a repetir un Catalangate. De llarg, és el punt més difícil d'avaluar per totes les incògnites que encara envolten l'espionatge. No hi ha constància que hi hagi hagut nous espiats, però tampoc està clar quin grau d'implicació va tenir el PSOE en el cas original. El que sí que és evident és que els socialistes, amb el seu vot, van ajudar a vetar una comissió d'investigació al Congrés sobre el cas.

La seguretat jurídica

El govern espanyol i el català van posar per escrit el seu compromís amb "la seguretat jurídica, l'ordenament i els principis democràtics". És una fórmula per la qual les dues parts accepten, sense dir-ho, que ni la Generalitat abraçarà de nou la unilateralitat, ni el govern del PSOE imitarà la mà dura del PP amb Catalunya optant per la via judicial o la policial per respondre al Procés. En aquest cas, cadascú ha complert, per disgust d'una part de l'independentisme i d'una part del constitucionalisme. Aragonès ha descartat la via unilateral en més d'una ocasió i Sánchez, sovint arrossegant els peus, ha acceptat el diàleg.