“S’ha dramatitzat, no som el poble de Vox”
Els veïns de Vilamalla viuen amb sentiments contraposats i resignació la victòria del partit d'ultradreta
Vilamalla“He fet entrevistes per la tele, per ràdios, per diaris… ja no sé ni quantes en porto!”, comenta rient Dani Olivera, el propietari de l’estanc i botiga d’alimentació Vilamalla, situat davant l’ajuntament d’aquest poble alt-empordanès que diumenge a la nit va saltar a l’agenda mediàtica perquè, juntament amb la Pobla de Mafumet, són els únics municipis catalans on ha guanyat Vox. Però Olivera no comparteix els titulars que s'han escrit les últimes hores: “Els han votat el 22% dels veïns, ni la meitat dels que han votat! S’ha dramatitzat, no som el poble de Vox". "No som un poble de banderes, ni de l'espanyola ni de la catalana”, insisteix rere el mostrador.
Flanquejada pels rius Manol i Fluvià, Vilamalla està situada en un indret estratègic: al costat de Figueres, envoltada de vies de comunicació com l’AP-7, la N-2, l’AVE i el tren convencional, i a tocar de la frontera amb França. Durant segles va ser un poble dedicat a l’agricultura i la ramaderia, fins que fa 50 anys es va apostar per la indústria i es van crear els polígons Empordà Internacional i Pont del Príncep, que ja són una insígnia d'aquest municipi de poc més d'un miler d'habitants.
“Jo no sabia que Vilamalla tingués poble, pensava que només era un polígon”, admet en Lluís, que és de Verges i treballa en un dels concessionaris del Pont del Príncep i que ha sortit a fer un cafè. Al seu costat hi ha asseguts la Júlia i l’Albert, que són de Vilamalla. “Em vaig quedar tan traumatitzada, no m'ho esperava”, reconeix la Júlia. En canvi, ell sí que s’ho ensumava: “Senties comentaris a favor de Vox i d'Abascal”.
De Ciutadans a Vox
Una de les peculiaritats d’aquest polígon és que les naus industrials comparteixen vorera amb cases i equipaments municipals com el pavelló i la piscina. A primera hora de la tarda, solen aplegar-se els jubilats a jugar a petanca sota una coberta rere el pavelló. Quan se’ls pregunta pels resultats electorals, s’expulsen ràpid les puces. “Nosaltres només volem jugar i que ens paguin cada mes”, deixa anar el Miquel, abans que el Narciso es mulli: “Han votat Vox els que abans votaven el Rivera [Albert Rivera, exlíder de Ciutadans], i fa molts anys el PSOE o el PP. Perquè som molts veïns que som castellans”.
I és que ell, com molts dels seus conciutadans de Vilamalla, és una de les persones que, entre els anys 60 i 70, va arribar d’Andalusia, a la recerca d’una feina. “Hi ha molts veïns que van venir del sud d’Espanya. I tant ells com les segones generacions només parlen castellà i tenen un sentiment espanyolista molt profund”, exposa l’Eduard, que és del poble de tota la vida. La seva anàlisi coincideix amb la d’altres conciutadans, com la Sofia i la Raquel, dues joves de poc més de 30 anys. “La meva àvia és andalusa, la seva també, i la de molts amics. Però no voten Vox per masclistes o racistes, sinó per un sentiment antiindependentista, perquè no volen que Catalunya sigui independent”, puntualitzen.
De fet, amb les dades a la mà, el traspàs de vots de Ciutadans a Vox és evident: Ciutadans va guanyar les eleccions el 2017 amb el 40% dels vots (291) i diumenge Vox va esgarrapar el 22%, gràcies a 102 paperetes.
Felicitacions de tot l'Estat
Separat dels dos polígons, hi ha el nucli històric de Vilamalla, format per cases i carrers de pedra, que recorden el seu passat medieval. Al centre antic només hi ha un bar, el Carmen, que avui també no ha parat de rebre visites de càmeres i fotògrafs. Un dels seus clients és l’Antonio, que no vol parlar de política, però deixa anar una frase que el defineix: “Ho hem fet entre tots, perquè n'estem farts i volem un canvi!”, recalca amb un to d’orgull.
Ara bé, un altre fet sorprenent dels resultats electorals és que, a les últimes municipals, l'única llista que es va presentar va ser la de Unim Vilamalla - Junts per Catalunya, encapçalada per Carles Àlvarez, que fa més de 25 anys que forma part del consistori i que compleix el seu quart mandat com a alcalde. "Ell guanyaria es presentés amb el partit que es presentés: no veus com està el poble?", justifica l'Elisenda, que és una de les botigueres.
Però més enllà del nombre de vots, les eleccions també han portat conseqüències inesperades al poble: “Hem rebut felicitacions de molts pobles d'Espanya per la victòria de Vox”, asseguren uns treballadors municipals que amb els altres veïns feien broma de l'anècdota del dia: “A veure quan veniu perquè ens ha tocat la loteria, i no perquè ha guanyat Vox!”, emplacen els periodistes una mica farts del rebombori mediàtic que s'ha creat.