S'ha d'amnistiar els policies de l'1-O?

BarcelonaA la negociació amb el PSOE per saber si és possible una llei d'amnistia encara li queden molts capítols, però ja es pot intuir quin serà un dels primers esculls de les converses: si aquesta llei també hauria d'amnistiar els policies que tenen causes obertes pel Procés, la majoria vinculades a les càrregues policials de l'1-O. Hi ha veus que s'hi neguen en rodó, mentre que n'hi ha d'altres que consideren que, si del que es tracta és d'anul·lar totes les causes judicials, això ha de ser per a tothom, també per als agents de les forces i els cossos de seguretat de l'Estat. Segons l'últim recompte fet per l'ARA, no hi ha hagut mai una condemna per la brutalitat policial del dia del referèndum –que va fer la volta al món–, però hi ha 161 agents que segueixen en el punt de mira de la justícia.

El debat polític i jurídic de si cal amnistiar els policies no és del tot nou, tot i que la primera vegada que es va produir va passar força inadvertit pel radar de l'opinió pública. El setembre del 2020 es va posar en marxa la plataforma Amnistia i Llibertat, que va assumir l'encàrrec de fer una primera proposta de llei d'amnistia. Aquell primer redactat no va deixar dubtes: l'amnistia era per a tothom, també, segons es deia en l'article tercer, per als "membres dels cossos i les forces de seguretat pels actes generadors de causes penals". Un dels experts que van col·laborar en aquella tasca va ser l'actual director de l'Institut d'Estudis de l'Autogovern, Joan Ridao, que en conversa amb l'ARA exposa que es va optar per una amnistia de "plena simetria" entre les dues parts en conflicte. Després, aquella proposta es va traslladar als partits.

És aquí quan la situació es va començar a complicar. ERC, Junts, la CUP, el PDECat i Òmnium Cultural van iniciar les converses per portar la llei al Congrés, i un dels grans esculls perquè fos una iniciativa conjunta va ser precisament aquest. Segons diverses fonts consultades per l'ARA coneixedores d'aquelles reunions, la CUP s'hi va negar en rodó. Algunes veus també situen Òmnium en aquesta negativa. Per arribar a un consens, el text registrat a Madrid va acabar excloent els policies. S'hi deia que l'objecte de la norma era l'amnistia de "tots els actes d'intencionalitat política", una fórmula expressament utilitzada –segons van explicar els partits en aquell moment– per deixar fora els agents de l'ordre. El debat no va generar grans titulars: llavors tothom veia que l'amnistia era una quimera i aquella llei va caure aviat. Si ara tot ha canviat és perquè, a diferència de llavors, el PSOE s'ha obert a negociar perquè està en joc la investidura de Sánchez.

Partidaris i detractors

De gustos, com sempre, n'hi ha de tots colors. L'advocat penalista i exdiputat de la CUP Benet Salellas està totalment en contra de l'amnistia policial. Explica que una cosa és que l'amnistia sigui "bidireccional" –que afecti els dos bàndols– i l'altra incloure-hi les forces de l'ordre. Considera que en aquest segon cas es tracta de funcionaris públics cometent delictes contra la integritat moral i la integritat física, és a dir, actes que poden ser considerats de "tortura", i que amnistiar-los aniria en contra dels "tractats internacionals" que regulen la matèria.

Una de les veus espanyoles que més clar s'han pronunciat a favor que una amnistia seria constitucional és el catedràtic de dret constitucional de la Universitat de Sevilla Javier Pérez Royo. Ell, però, no s'acaba de mullar del tot respecte a la qüestió dels policies. El seu argument és que els legisladors tindran "marge total" per decretar l'abast de l'amnistia i que l'únic "límit" és el respecte pels "drets fonamentals". "S'ha de fer marxa enrere de tota la destrossa causada per l'article 155", conclou. Que el tema és delicat ho constata que l'ARA ha pogut contactar també amb experts partidaris d'amnistiar els policies però que no han volgut sortir amb noms i cognoms en aquest article. La seva posició és que els agents investigats per les càrregues no s'adapten als supòsits de la tortura i que una amnistia és un "pacte" per posar "el comptador judicial a zero" per a la totalitat de les dues parts en conflicte.

Altres esculls

La qüestió dels policies és només una de les arestes que tindrà la negociació. N'hi haurà més. L'altra, per exemple, és situar l'abast temporal d'aquesta amnistia. La primera proposta de llei fixava que havia de ser des de l'1 de gener del 2013 fins al moment en què la norma es publiqui al Butlletí Oficial de l’Estat i entri en vigor. L'objectiu, per tant, no era només amnistiar els fets al voltant de l'1-O, sinó també de la consulta del 9 de novembre del 2014 i de les protestes després de la sentència del Tribunal Suprem sobre el Procés (2019).

Un altre fet a tenir en compte és que, si el PSOE acaba acceptant una amnistia, haurà de fer autèntics equilibris per desdir-se de totes les negatives que hi ha donat durant els darrers tres anys, que inclouen haver-se alineat amb el PP i Vox al Congrés per vetar qualsevol debat al voltant de la qüestió. Una opció perquè els socialistes en surtin airosos sense pagar del tot la pena de l'hemeroteca seria fer una llei d'amnistia, però sense posar-hi aquest nom. "Una llei d'alleujament penal", especula una font jurídica consultada per l'ARA. Sigui com sigui, si ara l'amnistia és un tema delicat és perquè hi ha una possibilitat real d'aconseguir-la, a diferència de fa tres anys quan va començar tot. Un dirigent independentista ho resumeix així: "Ara la partida es juga amb cartes a la mà i amb apostes sobre la taula".